Una circular de la Reial Federació Espanyola de Futbol del 16 d’agost del 2018 feia oficial les pauses de refredament per als partits que es juguessin entre els mesos de maig i setembre amb més de 30 graus de temperatura. Deixava a consideració dels dos clubs i de l’àrbitre la possibilitat d’aturar el joc un màxim de tres minuts a la mitja hora de cada part. La FIFA també ho fa en els seus tornejos, de manera que l’aficionat ja ha normalitzat que en determinats partits de futbol el joc s’aturi un moment i tots els jugadors s’acostin a la banqueta a beure aigua. A beure i a escoltar les instruccions del seu tècnic. Perquè les pauses d’hidratació –nom que reben ara aquestes aturades– s’han convertit en una mena de temps mort que el futbol, entestat en distanciar-se d’esports de pavelló com el bàsquet, el futbol sala o l’handbol, era reticent a incorporar.

Amb mig peu fora del Barça, fa uns mesos el Sánchez Pizjuán va imaginar què significaria tornar a tenir Ivan Rakitic vestit de sevillista. No de visita, com aquest vespre en el Sevilla-Barça (22 h), sinó defensant els seus colors. Tenir el seu 11, el seu ros de mitja melena, el seu conductor de contraatacs, un dels grans activadors ofensius d’aquella màquina que va construir Unai Emery. Aquell Sevilla del 2014 va endur-se l’Europa League i va acabar cinquè a la Lliga. Rakitic, amb 12 gols, va ser el segon màxim golejador de la plantilla andalusa aquella última temporada al club. En un comiat emotiu, el croat va fer les maletes per reforçar el projecte de Luis Enrique i convertir-se, a les ordres del tècnic asturià, en l'home balança, en la millor garantia per equilibrar l'equip i estirar un any més la corda de la societat formada per Dani Alves i Leo Messi a la banda dreta. El triplet va ser el premi a la decisió esportiva de Rakitic.

“Si no s’espatlla i no l’espatllen, serà un Ferrari”. Rodinei Luis de Andrade, Nino, el seu entrenador a l’equip aleví de la PE Sant Jordi, a Eivissa, va veure de seguida que Luka Romero reunia tots els atributs per arribar a l’elit i ser un jugador important. Amb 15 anys ja l’han convertit en l’estrella del Mallorca i és un dels noms que ha ocupat els mitjans en els dies previs al retorn de la Lliga. Vicente Moreno va citar-lo a un entrenament amb el primer equip i l’entorn balear ja va fer volar la imaginació: el seu "Messi", com han batejat a l’illa el petit jugador, podria enfrontar-se al Messi actual, quan el Barça trepitgi Son Moix.

Els especialistes ja avisaven que el risc de lesió era alt. El retorn a la rutina d'entrenaments, per molt gradual que s'estigui intentant fer, no pot evitar un punt d'estrès pel context sanitari d'incertesa però, sobretot, per la necessitat de posar-se a punt per competir de manera imminent. De manera immediata i concentrada (11 partits en cinc setmanes), perquè la previsió és que a partir del juny es juguin molts partits en un termini de temps curt. El doctor Pedro Luis Ripoll, del Centre Mèdic d'Excel·lència FIFA Ripoll i Prado, avisava que en aquest context "les lesions poden incrementar-se en un 50%" i que la gran majoria serien musculars. De tota manera, Ripoll també avisava que les articulacions poden patir perquè estan "desprotegides" per culpa dels dos mesos de confinament.

Un informe de l’Observatori del Futbol CIES determina que els entrenadors de les principals divisions d'arreu del món perden el càrrec després de 40 partits. És la durada de mitjana que surt després d'analitzar la gestió esportiva dels clubs de 84 divisions mundials en el període entre el gener del 2015 i el desembre del 2019.

A falta de partits d’actualitat, reposicions vintage, i a falta de novetats amb els esportistes d’ara, recuperació de vells mites. L’efecte que ha tingut l’estrena de The last dance ha sigut espectacular: a la cadena ESPN va tenir una mitjana de sis milions d’espectadors als Estats Units, i a Netflix, plataforma que l’ha emès, és el documental més vist i un dels 20 continguts més consumits arreu del món. Fa 17 anys que es va retirar, però la llegenda de Michael Jordan és més viva que mai gràcies a un documental que ha rescatat de l’oblit del gran públic altres noms, com els de Dennis Rodman, Scottie Pippen o Phil Jackson.

Una derrota contundent va ser l’inici d’una impecable cadena de victòries. Quan el Barça va confirmar que estava massa lluny de l'Olympique de Lió a la final de la Champions de Budapest, ara fa tot just un any, es va veure clara la direcció de la millora que s’havia de fer: “Són més ràpides i més fortes que nosaltres. Hem d’entrenar més per acostar-nos-hi”, s’admetia al vestidor, amb la frustració ben viva d’haver sigut incapaces de frenar Hegerberg, Marozsán, Bronze, Le Sommer o Van de Sanden.

Aquest divendres la Lliga ha de confirmar si demana als clubs que es concentrin la setmana abans de competir o no. Queda descartada la primera proposta de la patronal, que pretenia que els equips s'estiguessin quinze dies en quarantena abans de jugar, però guanya punts l'opció d'imitar el que que ja s’ha viscut a Alemanya, on els jugadors porten des de diumenge vivint i entrenant-se en hotels en exclusiva per a l'equip. Alguns equips s’han allotjat a les habitacions dels seus centres d'entrenament, d’altres s'han tancat als hotels que tenen als estadis o fins i tot en hotels allunyats de la ciutat. El requisit és que jugadors i cos tècnics siguin els únics clients de la instal·lació i que s’adoptin les màximes mesures de seguretat (distància i mascareta) en els espais comuns, sobretot durant els àpats.

Les proves mèdiques fetes aquests dies als clubs de Primera i Segona Divisió han determinat que hi ha cinc casos positius asimptomàtics per covid-19. La Lliga va confirmar ahir que són futbolistes que es troben en la fase final de la malaltia, sense concretar més per protecció de dades.

El segon dia d’entrenament, el soli de Samuel Umtiti va enviar un missatge d’alerta. Primera lesió al Barça i primera dels equips professionals de la Lliga, que en l’última setmana han tornat als entrenaments. Les alarmes es van disparar: serà la tònica general dels clubs de futbol? En quin percentatge ha augmentat el risc de lesió dels futbolistes? Els principals arguments en contra de la represa imminent del futbol buscaven la protecció dels jugadors, no només del coronavirus, sinó de les lesions, al·legant que després de dos mesos d’inactivitat forçar la màquina per posar-se a punt i jugar una quinzena de partits concentrats era un risc físic massa gran. Ara per ara, els futbolistes estan fent sessions individuals, seguint els protocols sanitaris fixats pel govern espanyol i la Lliga, cosa que complica encara més la capacitat de previsió dels preparadors físics i dels fisioterapeutes dels clubs.

Farà 18 anys a l'octubre però ja està instal·lat entre els millors escaladors d'Espanya. Abans de l'estat d'alarma va deixar el CAR de Sant Cugat per passar el confinament amb la família. La rutina esportiva fa dues temporades que el manté lluny de casa. Si no fos pel coronavirus, ara estaria competint a la Xina i amb la mirada posada en els Jocs de Tòquio.

La Natalia Arroyo analitza l'anada de l'eliminatòria contra el Liverpool, centrant-se en les alarmes que, vistes un any després de la desfeta, avisaven dels perills de visitar Anfield.

L’endemà de l’1 de maig, el Barça vivia hores d’emoció i eufòria. Un 3-0 davant del Liverpool el deixaven amb la final de la Champions a tocar i tot era optimisme entre els barcelonistes. Aparentment, res feia pensar que l’equip ensopegaria uns dies més tard, per molt que els anglesos avisessin de l’impacte de jugar a Anfield. S’acceptava que el marcador havia sigut enganyós, que el Liverpool havia merescut almenys un gol al Camp Nou, però l’equip se sentia fort per mantenir a ratlla l’equip de Jürgen Klopp a la tornada. Però el cert és que les sensacions del primer partit ja avisaven que alguna cosa no havia acabat d’anar bé. El problema és que el marcador ho havia amagat.

Sense competicions reals, l’enginy de les marques i l’esperit dels esportistes els han lligat als comandaments de les videoconsoles i a tota mena d’aplis per simular sensacions similars a les d’un partit o una cursa. Res és el mateix, però acostar-s’hi calma. O, si més no, entreté.

Ens truquem al matí a l’hora prevista. Fem broma amb la contradicció del confinament: a priori semblava que seria un caos, però ens ha ordenat les nostres rutines. “Abans havíem d’encaixar coses i ara totes encaixen bé”, deixa anar. Ella, cul inquiet, tot energia, enyora el contacte amb la natura però està aprofitant per centrar-se en els seus altres projectes: les conferències, les Shirtas o els viatges de la Tina. No para de fer coses. La situació actual no deixa de ser un altre desafiament de la vida, una nova oportunitat per a reinventar-se.