El concís currículum que té redactat, de poc més de quatre ratlles, no fa justícia a la seva trajectòria professional en el món de les arts escèniques, que és immensa, no només per la gran quantitat de papers que ha fet, sinó també per la qualitat d'obres en què ha actuat i per l'excel·lència amb què ha interpretat cadascun dels personatges. "Pep Cruz és el teatre fet home", ha dit d'ell la crítica. "Un actor que tot ho fa bé", s'ha escrit també sobre ell. "El més popular i estimat dels actors de l'olimp teatral català", han afegit altres. Nascut a Girona l'any 1948 i forjat com a actor en aquesta ciutat, Pep Cruz ha treballat, com a intèrpret, com a director o com a autor del guió en gairebé un centenar d'obres de teatre, entre les quals Cyrano de Bergerac, El rei Lear, Forido Pensil o Infantillatges; ha actuat en 8 musicals, entre els quals l'exitós Mar i cel; en 8 sèries de televisió, com ara Ventdelplà i Oh! Europa, i en més d'una trentena de pel·lícules.

Gaudir d'una panoràmica excepcional i poder albirar, en un gir de 360 graus, el pla de Girona, les illes Medes, el massís del Montgrí, el Pirineu, el Montseny, la serra de Rocacorba i les Guilleries bé val l'esforç que requereix la ja mítica Pujada als Àngels, un ascens molt exigent, amb trams fins i tot agònics com el corriol anomenat Matahomes i amb un recorregut d'acusat desnivell positiu, de 425 metres en poc més de 9 km. Duresa i bellesa paisatgística (no només la que es gaudeix una vegada s'arriba al cim, sinó també la que regala tot el recorregut, en ple massís de les Gavarres, amb punts tan atractius com la font del Bisbe i l’Olivet d’en Sauleda) conflueixen en aquesta cursa, que diumenge celebra la 62a edició. Instaurada el 1964 pel Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG), és la cursa de muntanya més antiga de l'Estat i, malgrat la seva duresa, cada any congrega més de mig miler de participants en les tres modalitats: competitiva, popular i inclusiva, aquesta darrera per a les persones que van en cadira de rodes. 

22 joves van ingressar l'any passat a la unitat de referència de psiquiatria infantil i juvenil (URPI) de l'Hospital de Santa Caterina de Salt per un intent de suïcidi. Cinc casos més que l'any anterior. Rere cada intent hi ha un immens sofriment i la desesperació dels mateixos joves amb risc de suïcidi i també de les seves famílies, que supliquen més recursos perquè les administracions "no deixin morir" els seus fills i dotin de més recursos el sistema d'atenció a la salut mental infantojuvenil. "A l’hora de decidir pressupostos, d’apostar-hi de debò, sempre és l’última de la cua. Quan un adolescent està en crisi, tres mesos d’espera per al psicòleg de la sanitat pública no són una simple demora administrativa. Són una eternitat que pot tenir conseqüències fatals", lamenta la periodista Sònia Cebrian, mare d'una jove de 16 anys que ha estat ingressada a la unitat d'ingrés infantil i juvenil de l'Hospital de Santa Caterina de Salt per un intent de suïcidi. Hi ha estat durant quinze dies i aquest dimecres ha rebut l'alta. "Els professionals, els de la sanitat i els de l'educació, estan desbordats i no arriben a tot, i les famílies improvisen pedaços que només els permeten mantenir el cap fora de l’aigua a base de lluita i solitud", afegeix Cebrian.

No s'hi serveixen drinks, sinó begudes. No disposa de kitchen, sinó de cuina. Els clients hi podran gaudir de bona música, no de music, i hi trobaran bon rotllo en lloc de vibes. Amb aquesta declaració d’intencions s’anuncia a les xarxes el nou Soul, un local que dissabte passat va obrir portes a tocar del Barri Vell de Girona i que malgrat el seu nom i el fet que el regenti un irlandès, Steve Rigney, vol marcar distàncies amb els nombrosos establiments anglòfils destinats especialment al turisme de bicicleta que darrerament s’han ensenyorit del nucli antic de la ciutat, rarament freqüentats per veïns de la ciutat. I aquests, els clients locals, són precisament els que vol captar el Soul. De picades d’ullet dirigides a aquests clients no en falten a l’establiment: una gran litografia d’un sant Jordi matant el drac a la paret, unes figuretes d’uns caganers penjades damunt la porta d’accés als serveis, cerveses artesanes de proximitat, entrepans fets amb productes comprats a la carnisseria del davant, l’anunci que aviat s’oferiran esmorzars de forquilla i un cartell en català que convida el client a entrar: "Anima’t".

Fer-se responsable d’un tram concret de camí de ronda, inspeccionar-lo de manera periòdica i alertar de qualsevol tancament il·legal o situació de degradació que n’impedeixi el pas. Aquesta és la missió que SOS Costa Brava vol encomanar als futurs "padrins" dels camins de ronda, una figura nova amb què l’entitat ecologista pretén reforçar la vigilància d’aquests itineraris històrics arran de mar i garantir el dret de la ciutadania a passejar-hi lliurement i sense entrebancs.

Les pluges obstinades de les darreres setmanes han reviscolat magnífics salts d’aigua que no rajaven des de feia anys i també han reomplert i posat al màxim de capacitat embassaments, com Sau i Susqueda i, molt especialment, el de Darnius, a l’Alt Empordà, fins fa poc el més assedegat de tots. L’aigua caiguda amb generositat ha tornat a dibuixar rius i rieres plens amb una vitalitat que encara perdura. Fem un repàs a alguns salts d’aigua, la majoria efímers, que encara es podran visitar durant alguns dies. Aquests fenòmens naturals es produeixen per rius o rieres que topen amb un desnivell, amb una ferida antiga del terreny on la roca dura resisteix i la tova cedeix. Quan el cabal creix, com és el cas dels darrers dies, el salt es revela amb tota la seva força i bellesa.

Figueres va ser definida com la Gernika catalana pel gran nombre de morts que hi van causar els bombardejos feixistes durant la Guerra Civil. Enmig d’una de les més mortíferes pluges de bombes, a la plaça del Gra, una infermera va trobar la petita Elena plorant amb desesperació entre els cossos mutilats i les runes. La nena es va llançar als braços de la infermera, mentre les bombes no paraven de caure sobre la població civil. L'Elena va ser localitzada anys després a la població francesa de Fumel, on la infermera ja se l'havia afillat pensant que havia quedat òrfena. La petita va poder tornar amb els seus pares, però mai més va poder oblidar el soroll dels avions i les bombes sobre la ciutat, ni tampoc, esclar, la infermera que l’havia salvat i cuidat com a una filla. Com un malson, el brunzit de les aeronaus també va quedar gravat per a tota la vida a la memòria dels protagonistes de les sis històries que s'expliquen a l'obra de teatre Soroll d'avions, escrita per Manel Puig, dirigida per Àngels Barrientos i Maria Rosa Oliveres i interpretada per actors de dues companyies amateurs.

Han fet una aportació rellevant, tenen una història potent, inspiradora i de vegades poc coneguda. Tenen en comú que són de les comarques gironines –o hi viuen–, han sortit a les pàgines del diari i els lectors els han reconegut fent que les peces que protagonitzen siguin les més llegides del dia. Són els 25 gironins que han marcat el nostre 2025 i que també han estrenat els primers premis de l'ARA a Girona, els de la guineu espavilada. No volíem guardonar famosos que donessin visibilitat als premis, sinó que els premis fessin famosos personatges poc visibles. El 2023 vam iniciar aquest recull amb 23 noms, i el 2024 vam escollir els gironins revelació. Des d'aleshores, el jurat heu estat els lectors.

La tramuntana, extremadament freda aquest dilluns de mitjans novembre, es cola amb fúria pels estrets i costeruts carrers de Cadaqués, avui deserts, amb les portes i finestres de les cases tancades i amb les persianes de bars i restaurants abaixades, totes amb un cartell on s’anuncia un llarg període de vacances. Quietud, tranquil·litat i, com a únic soroll, els embats de la tramuntana. Aquest és el Cadaqués que estima el pintor japonès Shigeyoshi Koyama, el Cadaqués que tant enyora durant l’estiu, quan la disbauxa i el brogit s’ensenyoreixen del poble dia i nit, i l’obliguen a exiliar-se al tranquil poblet de Vilanova de la Muga fins al setembre, quan els estiuejants marxen i Cadaqués recupera de nou la calma.

En un moment en què el comerç local lluita per mantenir-se viu davant la pressió de les grans plataformes digitals i els canvis d’hàbits de consum, la innovació s’ha convertit en una necessitat més que en una opció. En aquest context, iniciatives com el Komerz que ha projectat la Cambra de Comerç de Girona el 15 de novembre emergeixen com una alenada d’aire fresc per a un sector que busca reinventar-se.

Els arbres han començat a esgrogueir-se, cauen les fulles, l'estiuet de Sant Martí diu adeu i Girona ja fa olor de Fires. Les festes de Sant Narcís es reivindiquen enguany com una marca de referència que vol convertir-se en una de les grans festivitats de cultura popular del Principat, al nivell de la Patum de Berga, les Santes de Mataró, Santa Tecla a Tarragona i la Mercè a Barcelona. Per això les Fires estrenen logotip i també per primer cop marxandatge, amb la voluntat continuada que siguin molt més que passejar entre atraccions a la Devesa i fer un got als concerts de barraques a la Copa.

La revolta de la pagesia, expressada amb sorolloses manifestacions, però també amb accions provocadores com la col·locació de cap per avall dels rètols d'entrada als pobles, ha inspirat el nou festival Brots, que se celebrarà del 30 d'octubre al 2 de novembre a diversos pobles del Baix Empordà i que uneix música, dansa, arts visuals i gastronomia, amb l'oli empordanès com a fil conductor, com a homenatge a una terra on "fa mil·lennis la gent del rodal s'eslloma per treure or verd de les oliveres". Organitzat per Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí, Brots és un antifestival que s'allunya de manera volguda, pel que fa a la concepció i a les dates, dels grans festivals d'estiu que atrauen multituds i se celebren majoritàriament arran de mar. "És una iniciativa pensada per a tothom, però especialment per a la gent del país i els pagesos, i per fer valdre aquest rerepaís que es descobreix quan es mira en terra i no cap al mar", indica Martí Sabrià, assessor del festival.

En bocins de paper, que el xef Paco Pérez arreplega d'aquí i d'allà i que reaprofita, és on es comencen a coure els plats que se serveixen al restaurant Miramar de Llançà. Petites obres d'art que acaben sortint del paper per transformar-se en escultures comestibles, amb sabor, amb aroma i, sobretot, amb ànima. Paco Pérez, amb cinc estrelles Michelin, dues de les quals per la cuina que elabora al Miramar, és considerat el cuiner artista per excel·lència. "Sempre dibuixa. En un procés de creativitat quotidiana, cada idea la plasma en un esbós en paper perquè sigui interpretada i transformada pel seu equip en un plat que molt sovint transmet al comensal l'essència de la Mar d'Amunt", explica el fill del xef, el poeta Guillem Pérez. Crear a partir de la matèria primera que li brinda el territori que tant estima i tant l'inspira és una de les obsessions de Paco Pérez, i així ho demostra amb propostes gastronòmiques com l'Arròs a la Barca, inspirat en els arrossos que es cuinaven "a alta mar, sense veure terra ferma, respirant l'aire salí que emeten les ones", o com el Mar d'Algues, un plat amb el qual Paco Pérez reivindica la presència a l'alta cuina de la humil alga que es troba a les aigües de la Mar d'Amunt, que abracen el cap de Creus fins a Cervera.

L’edifici de luxe Blau de Mar de Platja d’Aro, una espectacular construcció de 6 plantes amb piscina comunitària al passeig marítim, amb vistes al mar, podria ser la metàfora de les dificultats i la indefensió que suposen comprar una propietat nova amb greus defectes de construcció. Fa més d’un any, aquest edifici va patir un greu despreniment de les cornises de formigó dels balcons, que des d’un pis superior es van endur com un castell de cartes la resta dels voladissos. “Un accident molt greu que hauria pogut causar una desgràcia. Encara no sabem per què va passar ni quan estarà arreglat!”, assegura l’única veïna que diumenge passat prenia el sol a la zona comunitària, això sí, prudentment allunyada de la zona dels balcons. Els voladissos de la façana que va patir el despreniment es van fer caure del tot per evitar que se’n desprenguessin més fragments, i a l’altra façana s’hi han posat uns aparatosos puntals de metall que desmereixen l’estètica d’uns apartaments que es promocionaven com a “habitatges exclusius” i “una aposta segura per a la qualitat de vida”. Els preus d’aquests apartaments superaven el mig milió d’euros i alguns s’enfilaven fins als 800.000. El preu, apunten els experts immobiliaris consultats, no és garantia de res a l’hora d’assegurar la qualitat d’un pis nou.

"Amb els pits a l'aire", literalment i metafòricament, és com ha viscut l'escriptora Núria Esponellà el càncer de mama que li van diagnosticar l'octubre de 2023. Literalment perquè l'hi han exigit les mamografies, les exploracions tàctils, les sessions de radioteràpia, l'operació, els massatges, les cures... I metafòricament perquè, segons explica, amb la malaltia ha après a valorar les coses essencials i, com qui llença els sostenidors, a desprendre's de les cuirasses i dels pensaments limitants i inútils per sentir-se lliure i estimar-se a ella i al seu cos, inclosos els seus pits marcats per l'envelliment i les cicatrius de l'operació. Amb els pits a l'aire és també el títol del seu darrer llibre, on l'escriptora deixa testimoni del dolor patit, però també del coratge i la positivitat amb què ha encarat la malaltia.

Platja d’Aro iniciarà al mes de setembre una ambiciosa reforma del front de mar que s’executarà en tres fases i que permetrà no només modernitzar l’actual passeig Marítim, que segons l’alcalde, Maurici Jiménez, "és dels anys 90 i ha envellit malament", sinó també allargar-lo fins a la zona del port d’Aro gràcies a una passera sobre el riu Ridaura, que el consistori reclama des de fa 30 anys. Quan s’acabin les obres, el 2030, el nou passeig s’estendrà al llarg dels dos kilòmetres de platja del municipi.

El festival Fringe omplirà Torroella de Montgrí de joves promeses de la música. Durant tres dies, del 18 al 20 de juliol, mostraran les seves propostes artístiques davant el públic i alhora conviuran i compartiran experiències amb altres músics, amb gestors culturals, programadors, periodistes musicals i professionals del món de l’espectacle. En la dotzena edició, el festival oferirà un total de 18 concerts de música clàssica, antiga, jazz i músiques d’arrel, amb la participació d’una setantena d’artistes. Tots els concerts són gratuïts i es faran en diferents espais de la població: la plaça de la Vila, el Cine Petit, La Sala, l’auditori Espai Ter i les seus de les fundacions Vila Casas i Mascort.

Girona encara la meitat de mandat d’un govern tripartit inèdit en la seva història, format per Guanyem, Junts i Esquerra, amb un tema més que calent sobre la taula: el canvi de model en el sistema de recollida de residus. El calendari de reciclatge per dies, amb la instauració dels anomenats contenidors intel·ligents, està considerat per unanimitat el pitjor dels primers dos anys de govern de l’alcalde Lluc Salellas, segons els vuit representants sectorials entrevistats per l’ARA.

L’In-Edit Empordà, la proposta de cinema documental del Festival de Torroella de Montgrí, obre la seva segona edició aquest 1 de juliol amb una programació que duplica el nombre de projeccions respecte de l’any passat i incorpora activitats complementàries amb breus concerts i col·loquis. També s’amplia la durada d’aquesta proposta audiovisual, que s’allargarà fins al 19 d’agost. Les sessions es faran al Cinema Montgrí de Torroella i al Palau Solterra, de la Fundació Vila Casas.

Aliè a les modes culinàries, a l'auge de la cuina creativa d'avantguarda, a la sofisticació i a les influències foranes que en les últimes dècades s'han imposat en el món de la gastronomia, el restaurant Can Guix d'Olot s'ha mantingut sempre fidel a la seva manera de cuinar. Com si hagués quedat ancorat en el passat, res ha canviat en els últims 45 anys en aquest humil restaurant situat al cor de la capital de la Garrotxa, a pocs metres del mercat municipal, on els comensals poden gaudir d'un generós plat de capipota per només 4,5 euros, uns fesols amb botifarra esparracada per 4 euros, unes mandonguilles per 4,5 euros o un plat del dia, que pot ser des d'un arròs a la cassola fins a uns fideus o unes llenties estofades, per 3,50 euros. Preus “d'abans” per a una cuina que, "malauradament, avui ja no es troba en gairebé cap restaurant”, diu la mestressa i cuinera de can Guix, Mercè Colomer. “No hem fet mai res per aprendre noves tècniques culinàries, per modernitzar-nos o per adaptar-nos a les modes perquè la gent que ve aquí vol el que hem fet des del primer dia: plats de cuina tradicional catalana fets a la manera de sempre, sense innovacions ni sofisticacions”, explica la Mercè. “Mentre jo hi sigui, no farem res per canviar. Si canviéssim, això ja no seria Can Guix”, sentencia.