Ben mirat, tenir sentiment de culpa com a pare no és tan dolent com pot semblar. Vol dir que reflexiones sobre el que fas i deixes de fer, i avalues les teves accions i omissions. La gent que no té sentiment de culpa amb la paternitat dubto molt que siguin els pares perfectes, sinó que simplement no fan aquest exercici d’autoavaluació. Per menfotisme o per supervivència, no ho sé.

Després de 22 anys dedicats a l’activitat política de manera intensa i exclusiva i de 34 dies tancada entre les parets gèlides d’Alcalá-Meco per l’1-O, Meritxell Borràs intenta refer la seva vida professional a la Universitat de Vic - Universitat de la Catalunya Central (UVic-UCC), però sobretot intenta ser feliç, el més difícil de tot. Girar full, però, no és fàcil, i l’últim a fer-ho evident és el Tribunal de Comptes, que reclama fins a 4.146.274,97 euros de fiança al govern que va fer possible el referèndum.

"Les avaries d'ara no les veus, i les avaries que no veig no les puc reparar”. Joan Josep Sànchez espanta els cotxes híbrids i elèctrics del seu taller com qui espanta les mosques un migdia xafogós d’estiu. “M’he adaptat a tots els canvis, però el que ve ara ja no ho atrapo”. Fa 34 anys que té penjat el cartell que diu “Taller de Automoción J.J. Sánchez ” al número 47 del carrer Orso, del barri de la Serreta de Rubí. Va muntar el negoci quan va tornar de la mili amb 20 anys. Va néixer amb el mono blau posat, té les mans endurides de collar cargols i desmuntar embragatges, i les taques d’oli formen part de l’uniforme. A la seva edat sap que a ell el cotxe del futur no l’obligarà a jubilar-se abans d’hora, però assegura que els tallers petits com el seu estan sentenciats a mort.

On comença i on acaba Catalunya? És a dir, en la seva frontera est, ¿Catalunya deixa de ser-ho on acaba la terra i comença el mar? Aquestes preguntes sorgeixen arran de la decisió presa per la Comissió Nacional de Coordinació de la Policia Judicial el passat 12 de març en què es va acordar donar les competències de policia judicial del mar a la Guàrdia Civil en detriment de les policies autonòmiques, després que Mossos d’Esquadra i Ertzaintza faci molts anys que exerceixen aquestes funcions. L’acord, que van avançar El Punt Avui i La Vanguardia, diu que aquestes policies només podran fer ara tasques administratives a les aigües marítimes interiors.

“Després de tants anys ja pensàvem que ens moriríem com la mare, sense saber què li havia passat a l’Ana Mari i amb la pena a dins del cor”. Encarna Milán és la germana gran de la treballadora de la sabateria Acín del carrer Sol i Padrís de Sabadell de 41 anys que va aparèixer morta a la rebotiga el 28 de febrer del 2007. Una dècada després, la investigació policial va donar un tomb inesperat. “Cap al mes de novembre passat ens van trucar els Mossos i ens van dir que estaven reobrint casos que tenien més de deu anys perquè ara hi havia noves tècniques [forenses]”, narra en una conversa amb l’ARA. L’Encarna explica que els van demanar els objectes personals de la víctima, i el seu fill Àlex -que en el moment de l’assassinat estava a punt de fer 23 anys- els va donar la mateixa caixa que el jutjat li va entregar fa anys. Ni l’havia tocada. Fa 12 anys la tècnica per treure empremtes dels papers existia però era molt poc precisa, i actualment és molt més fiable, i gràcies a això van trobar l’empremta digital de Francisco O., el lampista habitual de les sabateries Acín, que el dia del crim va arreglar uns llums a la de Sol i Padrís. Les van trobar en un tiquet de compra dins el moneder de l’Ana Mari.

Té 35 anys, viu a Sevilla, tot i que va néixer a Còrdova, i té 375.000 seguidors a Twitter. Tothom ha llegit alguna de les seves piulades sarcàstiques alguna vegada. Treballa de periodista, tot i que no ho és, al diari digital CTXT, i col·labora amb Atresmedia, Carne cruda, 20 minutos, la revista Vice, la ràdio pública d’Euskadi i La Marea.

En els últims dos mesos de Procés hi ha hagut diferents dies històrics frenètics, però pocs amb tantes giragonses, canvis de guió i alts i baixos emocionals com el d’ahir. Tot va començar de matinada amb el Govern i els actors principals del sobiranisme reunits a Palau.

La Festa dels Súpers és un dels invents més exitosos de la pèrfida TV3. Si no tens fills evita pujar a Montjuïc a finals d’octubre: podries tenir una reacció al·lèrgica. Per als que en tenim, però, i els adoctrinem mirant dibuixos animats en català -només tenim el Club Super3 com a alternativa- , sabem que un cap de setmana a l’any hem de passar per l’anella (olímpica, esclar). Hi ha pares que ho viuen com un peatge, una tortura obligatòria que va amb el càrrec -de ser pare/mare-, però n’hi ha d’altres que els veus que fan veure que ho fan pels fills però que disfruten més que ells.

L’estereotip que tenen tan prefixat en alguns cercles polítics de Madrid respecte al fet que si s’ha multiplicat el nombre d’independentistes és per culpa de la immersió lingüística en català i per TV3 és un argument de curta volada. Pel que fa al suposat adoctrinament de l’escola catalana, si mirem l’evolució del grau d’independentisme a les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) en funció de l’edat, observem que aquelles persones que van estudiar plenament amb l’educació franquista han tingut una evolució cap a l’independentisme similar a aquells que han fet tota la seva escolarització amb el sistema educatiu català.

Els observadors internacionals que estan treballant a Catalunya des de fa 15 dies tenen molta experiència desenvolupant aquesta tasca en països d’arreu del món, però la seva feina l’1-O difícilment podrà ser considerada com una missió d’observació electoral. Així ho certifica Sònia Andolz, professora de política internacional de la UB i observadora acreditada per l’OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa), i ho admeten a l’ARA fonts del Govern. La Sindicatura Electoral -que va dimitir la setmana passada amenaçada per les multes del TC- havia acreditat dues missions internacionals que en total sumen 14 persones; una d’encapçalada per l’holandès Daan Everts -diplomàtic i observador internacional amb molta experiència- en nom del The Hague Institute for Global Justice de l’Haia, i l’altra per Helena Catt, consultora de processos electorals a Europa, Àsia, Àfrica i el Pacífic Sud.

El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha obert la porta a una possible detenció del president de la Generalitat perquè considera que ja està cometent els delictes de "prevaricació, desobediència i malversació de fons".

Ben d’hora al matí va començar ahir el macrooperatiu policial que ha fet saltar pels aires l’autonomia de Catalunya. Poc abans de les vuit, agents de la Guàrdia Civil van entrar a les seus de diferents departaments de la Generalitat -l’alarma va saltar quan es va saber que havien entrat a la conselleria d’Economia-, a més de domicilis particulars d’alts càrrecs i tècnics del Govern. L’acció va provocar la reacció instantània de milers de ciutadans que es van plantar a les portes d’aquests edificis per protestar per l’acció policial i mirar d’impedir la sortida dels agents. La concentració principal, allà on les entitats sobiranistes van voler reunir tots esforços, va ser a la cantonada entre la rambla Catalunya i la Gran Via, davant de la seu de la conselleria d’Oriol Junqueras. Al tancament d’aquesta edició, la manifestació a les portes d’Economia no s’havia dissolt.

Amb més de 57.000 seguidors a Twitter, @berlustinho és el comunicador català més influent en aquesta xarxa segons l’escala Klout -té un 82 sobre 100-, i des de fa un temps ha enfocat aquesta influència a remar a favor de l’independentisme. Bernat Castro (Barcelona, 1987) és fill d’andalusos i murcians, i viu a Nou Barris. Col·labora en diferents mitjans i és assessor de comunicació d’empreses arran de la seva rellevància tuitera.

La decisió de la fiscalia de cridar a declarar 712 alcaldes que han dit que col·laboraran amb l’1-O el va enxampar a Estrasburg. Ell és l’únic d’aquests 712 que també és eurodiputat, i si la justícia espanyola li vol imputar cap delicte, haurà de demanar permís al Parlament Europeu.

Un dels màxims experts en seguretat i jihadisme a Catalunya respon a les preguntes que ahir es feien molts ciutadans.

¿Tots els contractes que fa una administració requereixen concurs públic? ¿Un alt càrrec polític ha d’estar en un tribunal de contractació obrint pliques? ¿Tothom dins d’una administració pública reconeix la diferència entre el que és un delicte penal i el que és èticament reprovable? Des que els casos de corrupció política han colonitzat les pàgines dels diaris -en especial arran de la crisi-, molta gent s’ha adonat que la societat té un problema més greu del que es pensava. Entre ells hi ha dos professors de la Universitat de Barcelona, el catedràtic en dret administratiu Juli Ponce i el catedràtic en dret penal Joan Queralt, que també es van adonar que ni a Catalunya ni a la resta de l’Estat hi havia cap titulació acadèmica per formar persones perquè lluitin contra la corrupció. Així va néixer al 2016 el màster de prevenció, control i reacció davant la corrupció, public compliance, bon govern i bona administració, que va arrencar l’octubre passat, i aquest juny va tancar, amb 30 alumnes, el primer dels dos cursos.

Fa mesos que Catalunya en Comú va assenyalar la reunió de la coordinadora nacional d’aquest dissabte com el dia en què fixarien una posició davant el referèndum. Però, arribat el dia, els comuns van mantenir l’ambigüitat -opten per votar l’1-O sense considerar-lo vinculant ni cridar a la mobilització- i les crítiques els van ploure dels partidaris i els contraris al referèndum.

El primer càrrec polític de primera línia li va arribar quan just acabava de fer 52 anys. Jordi Baiget (Balaguer, 30-12-1963) va prendre possessió de la conselleria d’Empresa i Coneixement el gener del 2016 després de molts anys de picar pedra a la rebotiga de Convergència. Va començar a l’equip de serveis d’estudis del grup de CiU al Congrés, posteriorment va passar a ser-ne el secretari en l’època de Xavier Trias a Madrid i també va fer de coordinador del grup convergent al Parlament. Va fer el salt al Govern el 2011 amb la victòria d’Artur Mas -era un dels seus més estrets col·laboradors al partit- com a coordinador interdepartamental, i el 2012, amb l’avançament de les eleccions, va substituir Germà Gordó a la secretaria del Govern. Aquesta feina sorda per greixar el bon funcionament d’equips, tant al Congrés i al Parlament com a la Generalitat, li va valer el premi de ser conseller el 2016. Una de les poques aparicions públiques davant els mitjans abans de ser nomenat havia sigut el 2012, quan va ser l’encarregat de presentar públicament el programa electoral de CiU per a les eleccions del 25N -Mas li havia encarregat que el redactés-, en les quals el partit reclamava un estat propi per a Catalunya, però mantenint l’ambigüitat amb la independència.

La legitimació internacional serà clau per a la lectura dels resultats del referèndum de l’1 d’octubre. Segons ha pogut saber l’ARA, el Govern ja ha començat a buscar els observadors internacionals que hauran de fer aquesta tasca per donar validesa a les votacions que s’organitzaran sense l’aval de l’Estat, i fins i tot amb la seva oposició activa. Els noms de les persones que vindran a observar els comicis de l’1-O encara no se saben -no estan decidits-, però el Govern ja ha iniciat els contactes perquè tinguin el màxim nivell possible. El que té molt clar l’equip encarregat d’organitzar el dispositiu és que aquesta delegació d’observadors internacionals no ha de ser igual que la del 9-N.

“L’equip de govern de l’EMD -entitat municipal descentralitzada- de Sant Miquel de Balenyà va veure a finals del 2016 que fer la consulta per demanar independitzar-se de Seva (Osona) abans del referèndum era un bon moment, perquè així els polítics estarien més receptius al dret a decidir”. Així de clar i sense embuts parla Lluís Luengo, portaveu del consell de participació de Sant Miquel de Balenyà, que fa dos mesos va celebrar el seu referèndum d’autodeterminació.