El 8 de juliol el Parlament de Catalunya va votar de manera molt clara (71 vots a favors, 20 en contra i 43 abstencions) instar el govern de la Generalitat a presentar la candidatura Pirineu-Barcelona 2030 per als Jocs Olímpics d’Hivern. El 15 de juliol el president Aragonès, recollint el mandat democràtic del Parlament català, va signar la carta que manifestava al Comitè Olímpic Internacional (COI) l’interès de Catalunya per organitzar els jocs esmentats, tal com recull l’acord de govern signat entre ERC i JxCat.

Aquest dimarts he arribat d’hora al Parlament Europeu: a les nou del matí compareixia a la comissió d’Economia Danièle Nouy, presidenta de la supervisió financera europea, de facto la número 2 del Banc Central Europeu (BCE). Volia preguntar-li per la reunió extraordinària que ha convocat a Madrid amb tots els bancs espanyols: Espanya és l’únic país on tota la seva banca va quedar, arran de la unió bancària europea aprovada l’abril del 2014, sota vigilància directa del BCE. Com a conseqüència, el Banc d’Espanya va perdre l’última gran competència que li quedava.

Aquesta setmana al comitè d’Economia del Parlament Europeu molts diputats nòrdics mostraven preocupació, vista la nova tongada de mesures extraordinàries de Mario Draghi. L’escepticisme era dominant en preguntar si la nova compra massiva de deute públic des del BCE (ara en forma de quantitative easing, QE) milloraria la situació econòmica i hi veien uns elevats costos polítics que poden ser molt grans: l’euroescepticisme nòrdic esdevindrà dominant si el “bazuca monetari” de Draghi (el seu últim cartutx) no dóna el resultat esperat: llavors el “divorci de vellut” de la zona euro de què es parlava dimecres al Financial Times pot començar a estar servit.