El terra estava glaçat quan la meva parella, el meu fill i jo ens encaminàvem cap al centre de Berlín fa dos diumenges. Tot i això, quan ens vam afegir a les aproximadament 100.000 persones que s’havien reunit allà per protestar contra l’extrema dreta, vam sentir escalfor, tant en sentit literal com el metafòric. La massa de cossos humans creava un microclima que va fer suportable estar-nos a l’aire lliure en la foscor gelada de Berlín durant un parell d’hores. I també va ser reconfortant veure tota aquella gent que venia a defensar la nostra democràcia.

No és freqüent que la publicació d’un document sobre estratègia política aixequi gaire polseguera. Però quan el govern alemany va presentar al juny el primer pla de seguretat nacional del país, els mitjans de comunicació se’n van fer un gran ressò. Al final, però, el document ha sigut una mica decebedor. En part perquè, tot i centrar-se en temes urgents de política exterior, sembla no tenir en compte un fet important: un canvi clar en l’orientació del país. Per primera vegada des de la postguerra, Alemanya para la deguda atenció a la resta del món.

L’hivern ja ha arribat i Alemanya està preparada. Malgrat que temia haver de recórrer al racionament energètic, el govern ha aconseguit omplir els embassaments: les vacances de Nadal, ara en el punt àlgid, són com sempre. A les oficines i als pisos la temperatura és una mica més baixa, però els mercats nadalencs –que desprenen la seva aroma habitual i tranquil·litzadora de canyella i greix per fregir– i els carrers de la ciutat estan molt il·luminats.

La setmana passada els parlamentaris ucraïnesos van desplegar les banderes dels països que han ofert ajuda militar i diplomàtica a Ucraïna, que s'enfronta a l'amenaça d'una invasió russa. Les banderes dels Estats Units, la Gran Bretanya, el Canadà, Dinamarca, Polònia i Turquia pugnaven per fer-s’hi un lloc. N’hi havia una, però, que brillava per la seva absència: la negra, vermella i or d'Alemanya.

Al centre de Berlín, una tanca gegant mostra dues mans juntes que formen un rombe sobre un tors femení vestit amb una jaqueta verda. “Tschüss Mutti”, diu el cartell. “Adeu, mama”. Encara que no se li vegi la cara, els alemanys saben qui representa. El rombe, la jaqueta de color i la paraula Mutti són icònics, igual que la mateixa Angela Merkel.

Alemanya, a diferència dels Estats Units, no té un passat marcat per les catàstrofes naturals. Gràcies al seu clima moderat i la seva geografia afortunada, el país amb prou feines sap res d’huracans, grans terratrèmols o pluges torrencials.

Al novembre, quan començaven a pujar els contagis de covid-19, milers de persones es van concentrar a Berlín per protestar contra les restriccions. Entre els partidaris de les teories de la conspiració i els extremistes hi havia diversos parlamentaris del principal partit de l'oposició, Alternativa per a Alemanya, d’extrema dreta i contrari a la immigració.

“Això se’ns ha escapat de les mans”. Aquestes van ser les paraules de la cancellera alemanya, Angela Merkel, quan va examinar la situació del país a finals de gener en una reunió confidencial. Va parlar amb la seva precisió típica. A Alemanya, que dimecres va allargar el seu confinament actual fins al 7 de març com a mínim, les coses van malament: des de l’octubre els casos s’han disparat (tot just comencen a baixar ara) i han mort més de 50.000 persones. Hi predomina un ambient de resignació.

Quan les primeres imatges dels avalotadors que pujaven per les escales del Capitoli es van començar a emetre per tot el món, dimecres passat, molts alemanys les van trobar desagradablement familiars.

quan l’empresa alemanya BioNTech i Pfizer van anunciar el mes passat que tenien resultats molt prometedors per a una vacuna contra el coronavirus, el meu feed de Twitter es va disparar. A banda de l'alegria pel que suposava la notícia, hi havia un altre motiu de joia: Uğur Şahin i Özlem Türeci, la parella que va fundar i que dirigeix BioNTech, són alemanys d’origen turc. La seva història prometia desafiar el ressentiment contra els immigrants que durant l'última dècada s'ha generalitzat en la vida pública alemanya. Si alguna cosa podia acabar amb el sentiment antiimmigrants era una parella turcoalemanya salvant el món d’un virus mortal.

Aquestes últimes setmanes, Alemanya ha ajudat a salvar el principal líder de l’oposició russa, Aleksei Navalni, i ha assenyalat Moscou com a responsable del seu enverinament; ha posat la catifa vermella a Svetlana Tikhanóvskaia, la líder de l’oposició bielorussa que va intentar derrocar un dels règims satèl·lit de Rússia, i ha acusat el país d’orquestrar un assassinat en territori alemany. I, per si no n’hi hagués prou, ara promou la imposició de sancions a funcionaris russos.

Aquest estiu milers de persones s'han manifestat a Berlín per reclamar la fi de les restriccions per la pandèmia. El dissabte 29 d'agost, per exemple, van ser al voltant de 38.000. S'hi va poder veure una barreja estrafolària: famílies i persones grans amb extremistes d'extrema dreta, alguns dels quals portaven esvàstiques tatuades. Els manifestants lluïen pancartes que deien “Traieu-vos les màscares dels esclaus”, mentre que d'altres brandaven banderes de la pau. Molts cridaven “Som la gent” i d'altres demanaven al president Trump i al president rus Vladímir Putin que “alliberessin” Alemanya.

Angela Merkel viu els seus últims dies al capdavant del govern alemany. Després de gairebé 15 anys al càrrec, és probable que la pandèmia sigui el seu últim gran repte i servirà possiblement per segellar el seu llegat. El virus l’ha reconciliat amb Alemanya.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, viu els seus últims dies al capdavant del govern alemany. Després de gairebé 15 anys al càrrec, és probable que la pandèmia sigui el seu últim gran repte i servirà possiblement per segellar el seu llegat. El virus ha reconciliat Alemanya amb la seva cancellera.

Els països de tot el continent estan bloquejats. Les fronteres estan tancades. Els sistemes de salut estan perillosament sobrecarregats. Les economies s'estan contraient. I la gent està morint, en nombres aterridors.