Ruptura és una paraula forta, definida com "un trencament o una fractura sobtada o completa". Tanmateix, és el terme que Mark Carney, primer ministre canadenc, va emprar a Davos el 20 de gener quan va advertir d’"una ruptura de l’ordre mundial, la fi d’una ficció agradable i l’inici d’una realitat dura, en què la geopolítica […] no està sotmesa a cap límit ni a cap restricció".

En el seu discurs de fa un mes davant l'Assemblea General de les Nacions Unides, el president nord-americà, Donald Trump, va dir que fustigava l'ONU per la seva inacció. "L'únic que fan és escriure cartes en termes molt ferms, però després no actuen mai en conseqüència. Són paraules buides, i les paraules buides no resolen guerres", va dir. I molt a desgrat meu he d'admetre que, pel que fa al paper actual de l'ONU en matèria de pau i seguretat, en general tenia raó. Com il·lustren la guerra a Ucraïna i la destrucció de Gaza, si els cinc membres permanents del Consell de Seguretat no es posen d'acord, l'ONU és impotent.

Elon Musk vol fundar un nou partit polític als Estats Units, un objectiu que ha posat de manifest el creixent descontentament amb l'actual sistema bipartidista. Una enquesta recent de la CNN ha revelat que el 63% dels estatunidencs donen suport a la idea d'un tercer partit, fent-se eco d'enquestes similars fetes el 2023 i el 2024.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha demostrat un total menyspreu pels controls i contrapesos que durant molt de temps han protegit la democràcia nord-americana. Mentre l'autoanomenat rei tira endavant amb una històrica acumulació de poder, gran part del món l'observa amb temor, conscient que la creixent il·legalitat i corrupció del seu govern no només atempta contra la constitució dels Estats Units sinó també contra el que queda de l'ordre internacional posterior a la Segona Guerra Mundial. Un retorn a un món dividit en esferes d'interès de grans potències sembla cada cop més probable.

La setmana del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca pot semblar un moment estrany per posar èmfasi en la creixent fortalesa i capacitat d'acció de potències mitjanes no occidentals com l'Índia, el Brasil, Indonèsia, Sud-àfrica, Nigèria, l'Aràbia Saudita i Mèxic. Sobretot tenint en compte que Trump va declarar en el seu discurs inaugural que "els Estats Units reclamaran el seu legítim lloc com la nació més gran, més poderosa i més respectada de la Terra, inspirant la sorpresa i l'admiració del món sencer", abans d'anunciar que els Estats Units “recuperarien” el canal de Panamà.

El 19 de juliol, el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, va dir que les negociacions sobre un acord per alliberar els ostatges retinguts a Gaza i declarar un cessament del foc s'estaven acostant a la meta final. Aquest acord, que s'hauria d'haver aconseguit fa molt de temps, podria establir les bases per a un acord de pau. Després, la mort del líder palestí Ismail Haniyeh va tornar a inflamar el Pròxim Orient. Ara bé, per construir pau, i no simplement declarar-la, els legisladors han d'involucrar un ventall d'actors ampli, començant per les dones.

El debat públic sobre el futur de la intel·ligència artificial se sol centrar en dues qüestions: l’impacte d’aquesta tecnologia sobre la humanitat en termes amplis i el seu efecte immediat sobre cada persona. La major part de la gent vol saber com l'automatització transformarà a la feina: quines indústries continuaran existint demà i qui corre avui el risc de perdre la feina.

Els aliats d'Ucraïna li estan donant armament, municions, intel·ligència i assistència digital per facilitar-li la lluita contra Rússia. Però hi ha un altre tipus de suport, tan important com aquest, que ha rebut molta menys atenció: l'ajuda per enfortir el sistema de salut ucraïnès.

Al llibre An immense world: how animal senses reveal the hidden realms around us [Un món immens: de quina manera els sentits dels animals ens mostren els regnes ocults que ens envolten], guanyador del premi Pulitzer, l’escriptor científic Ed Yong explica que cada mamífer, peix, insecte –totes les formes de vida de la Terra– està “tancat dins de la seva pròpia bombolla sensorial única, i percep només un bocinet d’un món immens”. Aquesta bombolla sensorial és l’umwelt [medi] de la criatura, la “part de l’entorn que un animal sent i experimenta: el seu món perceptiu”. Dues criatures poden “estar situades en el mateix espai físic” i, tanmateix, “tenir uns umwelten completament diferents”.

Fa uns 66 anys, 22 prominents científics de deu països, entre els quals els Estats Units i la Unió Soviètica, es van reunir a Pugwash (Nova Escòcia) per identificar els perills que significaven les armes nuclears i idear maneres pacífiques de resoldre els conflictes entre països. Amb això va néixer l'organització internacional coneguda com les Conferències Pugwash sobre Afers Científics i Mundials, o Moviment Pugwash. Si bé avui el planeta està lluny d'haver eliminat les armes nuclears, la influència del Moviment per avançar en el desarmament va ser prou potent per merèixer el premi Nobel de la pau del 1995.

La pandèmia s'ha acabat oficialment, però abans de fer-ho ha redirigit incomptables vides cap a camins molt diferents dels previstos. Milions de persones mai tornaran a les seves rutines laborals prepandèmiques, de manera que patrons i treballadors s'han vist obligats a crear nous models de feina d'acord amb unes necessitats canviants. Però mentre es fan experiments amb models híbrids, evitem una pregunta més profunda: ¿quina és la quantitat adequada de feina?

En el seu discurs sobre l'estat de la Unió del 2022, el president nord-americà, Joe Biden, va acusar el president rus, Vladímir Putin, d'intentar "sacsejar els fonaments del món lliure" amb la invasió d'Ucraïna, que havia tingut lloc sis dies abans. Putin creia que el seu atac "premeditat i sense provocació" trobaria poca resistència, però, segons va afirmar Biden, "el món lliure l'està obligant a retre comptes".

Passades les recents eleccions de midterm, els nord-americans respiren alleujats: les amenaces de violència contra els votants i els funcionaris electorals exacerbades per les xarxes socials no es van materialitzar. Que una votació pacífica constitueixi una sorpresa agradable és un senyal inquietant d'aquests temps.

Al juliol el director de la CIA, William Burns, va concedir una entrevista al Fòrum de Seguretat d’Aspen. Al final de tot se li va demanar què pot fer la CIA per identificar els punts on és més probable que el canvi climàtic faci esclatar conflictes. La seva resposta va ser inequívoca. En primer lloc, va plantejar que el canvi climàtic és “una prioritat important per a la CIA i la comunitat d’intel·ligència dels EUA”. Després va assenyalar que, si bé considera que la Xina és “el repte geopolític més gran a què ha de fer front el nostre país durant el segle XXI”, també veu el canvi climàtic com “la primera amenaça existencial” per als EUA.

Després de la Guerra Freda, la globalització es va accelerar. Thomas Friedman va observar que mai s'havien enfrontat en una guerra dos països amb un local de la franquícia McDonald's en funcionament. Això el va portar a formular l'anomenada Teoria dels Arcs Daurats de Prevenció de Conflictes: quan un país assoleix un cert nivell de desenvolupament econòmic –en què la classe mitjana és prou gran perquè hi hagi un McDonald’s–, els seus habitants perden interès per anar a la guerra. Segons aquesta lògica, la clau per a la pau radica en el desenvolupament econòmic i la interconnexió.

Els esdeveniments dels darrers tres mesos a Ucraïna, com l'annexió de Crimea per part de Rússia i la incursió a l'est d'Ucraïna el 2014, la invasió nord-americana de l'Iraq el 2003 i la llarga guerra per poders a Síria, han desmentit l'afirmació que les armes nuclears eviten la guerra. La dissuasió nuclear pot haver impedit que els països amb armes nuclears s'embarquessin en una guerra entre ells, de la mateixa manera que pot haver impedit que les guerres indirectes s'escalfessin i s'estenguessin a l'Atlàntic Nord o al Pacífic. Però també és possible que la dissuasió nuclear hagi provocat una guerra i hagi permès als líders nacionals actuar amb impunitat.

Un any després de l'atac al Capitoli, molts nord-americans estan profundament afectats perquè la bretxa política del país no ha parat d'eixamplar-se. Si bé aleshores la majoria de dirigents del Partit Republicà el van condemnar, el partit ha anat internalitzant la xarxa de mentides i falsedats de l'expresident Donald Trump sobre les eleccions del 2020, que va perdre per prop de set milions de vots. La majoria s'han negat fins i tot a participar en la investigació del Congrés sobre la qüestió.

L'ordre internacional liberal continua atrapat en el segle vint. Mentre autocràcies com la Xina i Rússia amplien les seves esferes de cooperació, els Estats Units responen enfortint agrupaments regionals propis, com l'OTAN i el Quad (el quadrilàter de l'Indo-Pacífic format pels Estats Units, el Japó, Austràlia i l'Índia). En comptes d'això, els Estats Units necessiten una mirada global centrada en valors i idees, no en països.