Sorpresa i decepció davant la convocatòria d’eleccions anticipades després que els partits hagin estat incapaços d’arribar a un acord per als pressupostos de la Generalitat. Sorpresa i decepció perquè el llistat de projectes, iniciatives i normatives de l’àmbit social que decauen, o que quedaran paralitzades durant mesos, és enorme. Sabem que les decisions polítiques afecten el conjunt de la ciutadania, però anar a les urnes al maig és una pèssima notícia sobretot per a les persones en situació de vulnerabilitat i les entitats socials que les acompanyen i els donen suport, gairebé dos milions de persones a tot Catalunya. Una vegada més, la inestabilitat política impactarà directament en qui menys ho mereix, una part de la població que necessita respostes polítiques decidides i fermes per sortir de la pobresa, l’exclusió i la desigualtat i que està cansada d’esperar.

Pandèmia. Guerra a Ucraïna. Inflació. Preus de l’energia. No accés a un habitatge digne i assequible. Treball precari. No garantia d’uns ingressos mínims per cobrir necessitats bàsiques. La suma de tots aquests factors està generant un còctel explosiu que passa factura al 25% de la població catalana que viu en situació de pobresa o exclusió social. L’Institut d’Estadística de Catalunya acaba de publicar la nova Enquesta de Condicions de Vida Idescat 2022 i, malgrat una tímida millora, sobretot en l’àmbit laboral, les xifres no conviden gens ni mica a l’optimisme. La bossa de pobresa estructural no s’ha mogut ni un sol punt i es manté en el 20% i, a més, es constata un empitjorament molt evident de les condicions de vida. Malgrat que les famílies catalanes han augmentat la mitjana dels seus ingressos nets un 3%, a 36.163 € a l’any, aquesta millora no arriba a moltes famílies que continuen sense poder viure de manera digna. 

Europa es prepara per a una tardor energèticament molt incerta. La reducció del subministrament de gas i petroli per part de Rússia ha agreujat una escalada dels preus de l’energia que sembla que no té aturador. En paral·lel, les famílies vulnerabilitzades contenen la despesa energètica, asfixiades per una crisi energètica i un context socioeconòmic gens optimista. Els efectes greus de la crisi social derivada de la pandèmia són palpables, i s’hi han afegit les conseqüències de la guerra d’Ucraïna, una inflació mai vista i, fins i tot, l’ombra d’una recessió econòmica.  

L’estat del benestar s’ha construït en les últimes dècades gràcies a l’aportació del tercer sector social. L’atenció a les persones no es pot concebre sense la tasca essencial de les 3.000 associacions, fundacions, cooperatives i centres especials de treball d’iniciativa social, empreses d’inserció i entitats singulars que gestionem serveis socials en diversos àmbits: pobresa i exclusió, inserció laboral, lleure, educació, salut o justícia. Serveis en forma d’acompanyament i suport a col·lectius en situació de vulnerabilitat, com infants, joves, dones, gent gran, migrants, refugiats o persones amb discapacitats, problemes de salut mental, addiccions, que pertanyen al poble gitano, del col·lectiu LGTBIQ+, que no tenen llar o que tenen problemes per trobar feina.