El 2023, JD Vance, aleshores senador novell per Ohio, manifestava el seu suport a la candidatura de Donald Trump en una columna al Wall Street Journal titulada “Trump’s Best Foreign Policy? Not Starting Any Wars” (“La millor política exterior de Trump? No començar cap guerra”). Volia dir que, tot i la falta de diplomàcia de la seva retòrica, Trump era un estadista i s’adonava que “l’interès nacional dels Estats Units s’ha de defensar d’una manera implacable, però també amb cautela, amb paraules contundents però amb molta contenció".

Dimecres, mentre una de les víctimes de Jeffrey Epstein parlava fora del Capitoli, suplicant transparència al govern, uns avions de combat van rugir per sobre seu, ofegant breument el seu discurs. Thomas Massie, el membre republicà rebel del Congrés, que havia organitzat la roda de premsa juntament amb el demòcrata Ro Khanna, va trobar el moment sospitós.

Des que Donald Trump va ser escollit novament, he temut un escenari més que qualsevol altre: que ordenés a l'exèrcit actuar contra la gent que protesta per les deportacions massives, cosa que conduiria els Estats Units cap a la llei marcial. Tot i això, fins i tot en les meves idees més desgavellades, pensava que necessitaria més pretextos per treure soldats als carrers d'una ciutat nord-americana –en contra dels desitjos de la seva alcaldessa i el seu governador– que el que han suposat les protestes relativament petites que van esclatar a Los Angeles la setmana passada.

Hi ha un post d’Elon Musk a X que hauria de definir el seu llegat. “Aquest cap de setmana ens hem dedicat a passar la USAID per la trituradora”, va escriure el 3 de febrer. I afegia que hauria pogut “anar a grans festes” però s’havia dedicat a això.

Fa més d'una dècada, un horrible escàndol de tràfic sexual va sacsejar la Gran Bretanya. A partir de finals de la dècada de 1990, milers de noies majoritàriament blanques del nord postindustrial d'Anglaterra, moltes provinents de famílies en dificultats, van ser corrompudes per xarxes d'homes majoritàriament pakistanesos, que sovint es feien passar pels seus xicots abans d'atrapar-les en un infern de violacions infinites i prostitució. Diverses noies van ser assassinades.

És agradable saber que Fox News, que ha trastornat tant els Estats Units i alhora ha fet guanyar sumes de diners indecents a Rupert Murdoch, al final l’ha fet desgraciat, com a mínim si ens creiem el periodista Michael Wolff. Però el consol és petit.

Amb la condemna a Donald Trump a una multa de 5 milions de dòlars per abús sexual i difamació a la columnista E. Jean Carroll, el moviment Me Too tanca el cercle.

És profundament decebedor que Fox News resolgués la demanda per difamació que va presentar el fabricant de sistemes de votació Dominion abans que Rupert Murdoch i els seus famosos propagandistes haguessin de declarar. Però no ens ha d'estranyar. Fox News, al capdavall, no tenia defensa possible.

No vaig saber veure George Santos [el congressista republicà que ha estat enxampat en diverses mentides sobre la seva trajectòria] a la manifestació davant del tribunal on Donald Trump va comparèixer dimarts, ni vaig sentir res del que deia Marjorie Taylor Greene [la congressista republicana que ha donat suport a diverses teories conspiratòries als EUA] per culpa dels crits dels contramanifestants i del soroll incessant dels xiulets. Van ser els personatges més famosos que hi van fer acte de presència per mostrar el seu suport a Trump en una jornada que va semblar alhora històrica i insignificant.

Richard Ringer, de 69 anys i candidat demòcrata a la Cambra de Representants de l’estat de Pennsilvània, és matiner. Dilluns es va llevar abans de les 5 de la matinada quan va sentir algú a la porta del garatge. Quan va mirar per la finestra, va veure un home amb una llanterna i va donar per fet que era el mateix que el mes passat havia atacat casa seva dues vegades.

Van caldre molts accidents, catàstrofes, errors de càlcul i equivocacions perquè Donald Trump arribés a la presidència dels Estats Units el 2016. James Comey, l’aleshores director de l’FBI, va cometre dos errors particularment importants. A Comey li preocupava massa l’opinió que tindrien els partidaris de Trump sobre la resolució de la investigació dels correus electrònics de Hillary Clinton.

Resulta difícil explicar des d’un punt de vista lògic el veredicte sobre la demanda per difamació de Johnny Depp contra la seva exdona Amber Heard.

Hi ha algunes ambigüitats en el conflicte entre els actors Johnny Depp i Amber Heard, però també hi ha algunes coses que queden molt clares. Depp va enviar un missatge a un amic dient-li que volia matar Heard i després "tenir sexe amb el seu cadàver cremat per assegurar-me que estigui morta". Hi ha un vídeo on es veu Depp destrossant els armaris de la cuina mentre Heard intenta calmar-lo i diu: "L'únic que he fet ha estat dir «ho sento»". En una gravació d'àudio ella li diu que se'n vagi "a apagar les cigarretes damunt d'una altra persona" i ell li respon: "Calla, cul gros".

El mes passat van detenir Lizelle Herrera, una texana de 26 anys, acusada d’assassinat després d’un avortament provocat per ella mateixa. El fiscal local del districte va concloure que no havia comès cap delicte, però abans Herrera va haver de passar dos dies a la presó, de la qual va sortir, enmig d’una onada d’indignació, després de pagar una fiança de 500.000 dòlars.

Segons el títol 52, secció 20511 del Codi dels Estats Units –un compendi general de normes d’abast federal–, aquell que, “de manera conscient i intencionada, privi, per mitjà del frau o per altres vies, els residents d’un estat d’un procés electoral just i imparcial” per a l’elecció d’un càrrec públic federal pot haver de fer front a penes de fins a cinc anys de presó.

Durant la presidència de Donald Trump l’esquerra ha mantingut opinions contraposades sobre quina mena d’amenaça representava. Les figures més famoses de l’esquerra nord-americana –Alexandria Ocasio-Cortez, Bernie Sanders i Noam Chomsky– consideraven Trump com un polític autoritari que, si sortia reelegit, podria destruir definitivament la democràcia als EUA. Però un altre corrent d’opinió creia que els gestos feixistes de Trump eren només pur teatre i que la seva matusseria en la direcció dels poders estatals el feia menys perillós que, per exemple, George W. Bush.

Al llibre de Hannah Arendt Els orígens del totalitarisme, publicat el 1951, hi ha un paràgraf en què no he parat de pensar aquests últims quatre anys: “El totalitarisme no s’acontentarà amb afirmar, contra tota evidència, que no hi ha atur, sinó que, com a mesura propagandística, abolirà les prestacions de l’atur”.

viure amb un president que cada dia deshonra el seu càrrec i fa gala de transgredir les normes que cohesionen la democràcia és esgotador. No podem estar indefinidament escandalitzats i furiosos, ni des del punt de vista emocional ni des del fisiològic; al final s’imposen la fatiga i una desesperació cínica. Però de tant en tant Donald Trump va més enllà del llindar de corrupció, deslleialtat i sadisme a què ens hem vist obligats a acostumar-nos. Creix aleshores la indignació i es posa en moviment un món polític fastiguejat.