Poc abans de fitxar pel planter del Barça, Lamine Yamal també va estar al radar de l'Espanyol. Fins i tot va arribar a jugar uns minuts amb els colors blanc-i-blaus en una prova, en què va meravellar amb la seva actuació. Aquest tipus de partits, on es proven diversos nens, s'acostumen a fer un parell de cops l'any. És una pràctica habitual dels planters per fitxar joves talents. Isidre Gil, un vistaire amb una llarga i dilatada experiència al futbol base català, també va posar en alerta el Barça. Els responsables del planter blaugrana també en van tenir prou amb una prova per decidir-se a fitxar aquell nen que amb sis anys despuntava al CF La Torreta, a la Roca del Vallès.

L'enèsima lesió d'Andreas Christensen va derivar en un moviment inesperat del mercat hivernal del Barça. A Hansi Flick se li lesionava un central i, amb l'entitat blaugrana limitada per moure fitxa perquè estava –i continua estant– excedida en el límit salarial, la baixa de llarga durada del danès obria la possibilitat de reforçar-se. Les opcions que comptaven amb la complicitat de Hansi Flick eren limitades, però Jorge Mendes, sempre ben connectat amb Deco –era el seu representant quan era futbolista– i amb Joan Laporta –mantenen una estreta relació–, va facilitar una solució: João Cancelo. Per al superagent de futbolistes va ser un win-win: seguia oferint solucions al Barça i, alhora, treia de l'ostracisme el seu representat, que s'havia declarat en rebel·lia a l'Aràbia Saudita i frisava per tornar a Barcelona, on ja havia jugat com a cedit de blaugrana la temporada 2023-24.

El Barça hi va posar el cor i el futbol, però un Atlètic de Madrid poruc va saber treure petroli de la seva visita al Camp Nou (0-2). Amb dos gols en tot just tres rematades a porteria, els matalassers van castigar un conjunt blaugrana que va haver de jugar tota la segona meitat amb un futbolista menys per l'expulsió de Pau Cubarsí al minut 43. L'afició va acudir a l'estadi de forma massiva, esperançada i il·lusionada amb un grup de jugadors que sovint els ha fet feliços a base de remuntades i golejades, però aquest cop el desenllaç va ser molt cruel.

Després de perdre a Mallorca (2-1) dissabte i dir pràcticament adeu a la Lliga amb el Barça a set punts quan falten vuit jornades per al final del campionat, el Bayern de Múnic va fer més gran la ferida assaltant el Santiago Bernabéu (1-2) en l'anada dels quarts de final de la Champions. Luis Díaz, al minut 41, i Harry Kane, tot just a l'inici de la segona meitat, van ser els golejadors de l'equip dirigit per Vincent Kompany que no va saber olorar la sang i va deixar sortir viu un conjunt fiat a la inspiració de Kylian Mbappé, autor de la diana blanca.

Després del comiat d'Iñigo Martínez, Hansi Flick va perdre molt més que un titular i una peça fonamental per a la seva idea de futbol: es va quedar sense un central esquerrà. L'absència del defensor d'Ondarroa es va notar especialment al primer tram del curs, en què l'equip va deixar força dubtes en defensa. Pau Cubarsí, que es va començar a consolidar amb Xavi Hernández i es va confirmar com a titular indiscutible amb Hansi Flick, va ser dels primers a notar-ho: obligat a canviar de perfil a l'eix, no era el mateix tenir de parella de ball Iñigo Martínez que Ronald Araujo. Finalment, la solució que va acabar trobant l'entrenador alemany va ser reconvertir Gerard Martín en central. L'experiment, assajat abans als entrenaments, va ser traslladat per primer cop a un partit el 22 de novembre, que va coincidir amb el retorn al Camp Nou i que es va saldar amb un contundent i plàcid 4-0 a l'Athletic Club.

"Sé que [els càntics] anaven per a l'equip rival [Egipte], però com a persona musulmana no deixa de ser una falta de respecte i una cosa intolerable [...]. Als que canten aquestes coses: fer servir la religió com una burla us deixa com a persones ignorants i racistes", va publicar dimecres a les seves xarxes socials l'estrella del Barça i pal de paller del combinat de Luis de la Fuente. Dimarts, després del duel contra Egipte i de l'escenari mundialment vergonyós que es va viure en l'enfrontament contra la selecció nord-africana, el futbolista va marxar de l'estadi de l'Espanyol capcot i sense saludar l'afició local. Després, va passar la zona mixta de pressa, absort, mirant el seu telèfon mòbil, sense gairebé ni voler aixecar la vista per veure la premsa que estava entrevistant alguns dels seus companys. Lamine Yamal estava neguitós.

El pronòstic de baixa per a Raphinha Dias, després de trencar-se el mateix múscul per tercera vegada aquesta temporada, és de cinc setmanes. Aquesta és la previsió dels serveis mèdics del Barça, comunicada oficialment divendres passat al vespre, després d'avaluar el futbolista a milers de quilòmetres de distància. No hi va haver més elements de diagnosi que les proves encarregades per la selecció brasilera i les sensacions del mateix davanter blaugrana, que, poques hores després de ser substituït per Carlo Ancelotti al descans d'un amistós contra França a causa d'unes "molèsties", ja va transmetre que estava "trencat". No hi haurà una exploració a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, amb els instruments i els coneixements dels professionals del club fins aquest dilluns, quan està previst que Raphinha abandoni el refugi de la seva gent per tornar a la disciplina blaugrana.

Ja estan definits tots els grups per al Mundial de l'estiu, que es disputarà entre l'11 de juny i el 19 de juliol. Serà l'edició més gran de la història de la competició, amb 48 seleccions, 104 partits i 16 seus repartides entre diverses ciutats del Canadà, Mèxic i els Estats Units. Serà l'última Copa del Món per a llegendes del futbol com Leo Messi, vigent campió amb l'Argentina en l'edició celebrada a Qatar el 2022, o Cristiano Ronaldo, amb un Portugal que està entre el grup de favorits. També hi ha com a favorits la selecció espanyola de Lamine Yamal, guanyadora de l'última Eurocopa (2024), la França de Kilian Mbappé –vigent subcampiona del Mundial– o el Brasil. En canvi, no hi serà Itàlia per tercer cop consecutiu.

Cara i creu en el retorn a la feina del Barça aquest dilluns després d'uns dies de festa. La cara: Alejandro Balde i Jules Kounde ja treballen parcialment amb el grup i s'espera que rebin l'alta mèdica abans de la visita al Metropolitano de dissabte, el primer de la marató de tres partits contra l'Atlètic de Madrid. Cap dels dos podrà jugar d'inici, però la previsió a l'entitat blaugrana és que tant el català com el francès, almenys, puguin asseure's a la banqueta. Tots dos es van lesionar en el mateix partit: precisament contra els matalassers en la tornada de les semifinals de Copa disputada al Camp Nou el 3 de març passat, en què Balde va entrar per rellevar Kounde.

Ferran Martorell Oliveras de la Riva (Barcelona, 1941-2026), que va ser vint-i-dosè president de la història de l’Espanyol, ha mort aquest dilluns amb 84 anys. Martorell va exercir com a màxim dirigent de l'entitat blanc-i-blava entre el juliol i el desembre del 1989 i va ser directiu de l'Espanyol durant 17 anys. Publicista de professió, és una figura molt estimada per l'afició periquita.

Sense brillantor i amb un gol a pilota aturada. Sense engrescar, però amb pragmatisme (i supervivència). El Barça n'ha tingut prou amb una bona estona de rauxa a la primera meitat i amb les aturades d'aquest tresor sota pals anomenat Joan Garcia per superar (1-0) un Rayo Vallecano amb més energia que els blaugranes. Els de Hansi Flick han sabut treure petroli d'un gol de Ronald Araujo a la sortida d'un córner per aconseguir els tres punts quan falten nou jornades per al final de la Lliga i, així, afegir pressió a un Reial Madrid que aquesta nit (21 h) rep l'Atlètic de Madrid.

L'escandalosa golejada 7-2 contra el Newcastle, amb quatre gols en tan sols 20 minuts a la segona meitat, exemplifica les pulsions del Barça de Hansi Flick. L'entrenador alemany, en només una temporada i mitja a Barcelona, ha dotat l'equip d'uns registres golejadors històrics: en 105 partits a la banqueta blaugrana, el seu equip ha marcat 303 gols. Una bogeria. Per posar-ho en perspectiva, el Barça de Pep Guardiola va aconseguir fer 250 gols en 104 partits.

Xavi Espart és el darrer d'una llista de debutants de la prolífica generació del 2007 que il·lusiona tot el barcelonisme. Alguns jugadors estan tocats amb una vareta des de ben petits: tècnics i vistaires coincideixen que, si res es torça durant el seu procés de formació, acabaran fent carrera com a professionals. Seria el cas, per exemple, de talents excepcionals com el de Lamine Yamal. D'altres van fent el seu camí en les categories inferiors, de manera més discreta, però amb perseverança i constància fins a trobar el moment més anhelat: el del debut. Xavi Espart correspon a aquest segon grup de futbolistes i la seva estrena a l'elit va ser per la porta gran: en un escenari imponent com Saint James' Park.

Partit plàcid per al Barça en el dia que es va decidir qui seria el nou president de l'entitat. Tot els va sortir bé, als de Hansi Flick, que, malgrat jugar sense Lamine Yamal, al descans ja manaven còmodament i es van acabar imposant per 5-2 a un Sevilla que en cap moment va ser una amenaça en un Camp Nou que estrenava l'obertura del Gol Nord. Raphinha, amb un hat trick, va recuperar la brillantor quan més se'l necessita; Xavi Espart va viure la seva primera titularitat; Gavi es va tornar a sentir futbolista més de 200 dies després i es va posar el braçal de capità en un nou triomf del líder de la Lliga.

“Els socis i les sòcies voten per decidir qui els representarà i això és únic al món. És una meravella del nostre club. Gràcies al Barça”, va dir Joan Laporta després de proclamar-se guanyador a les eleccions a la presidència del club. Els socis i sòcies del Barça van renovar la seva confiança en Laporta. El líder de Defensem el Barça va obtenir un 68,18% dels vots i es va imposar a Víctor Font, que va fer curt i es va quedar en el 29,78% dels suports. En termes absoluts, Laporta va aconseguir ajuntar 32.934 vots, mentre que Font va ser l’opció de 14.385 socis. Els vots en blanc van representar el 2,04% dels vots. Després d’una campanya llampec, de només un mes, els culers aposten pel model continuista de Laporta, que en les darreres setmanes ha centrat tot el seu discurs en explicar com ha liderat la recuperació econòmica del club durant els últims cinc anys. Les propostes de Font, doncs, no van ser suficients per convèncer els socis, i el plebiscit que tant va demanar va acabar donant l’esquena al “canvi” que encapçalava el de Nosaltres. Laporta viurà el seu tercer mandat al capdavant de la institució.

Joan Laporta va encetar la seva segona etapa com a president del Barça encapçalant una expedició a París a la recerca d'una remuntada quimèrica a la Champions –els blaugranes havien caigut 1-4 contra el PSG a l'anada dels vuitens de final– d'un equip capitanejat encara per Lionel Messi i amb Ronald Koeman a la banqueta. El primer va acabar marxant a l'estiu entre llàgrimes i s'ha convertit en un dels noms de la campanya, especialment pel foc creuat entre Xavi Hernández i Laporta, i el segon va allargar el seu periple com a entrenador per acabar sortint per la porta del darrere. Com Xavi, el seu relleu i que també va sortir enfrontat amb l'expresident abans de l'arribada de Hansi Flick. Si bé entre les principals ombres del segon mandat de Laporta hi ha haver partit peres amb llegendes del club com Messi, Koeman i Xavi, en el fitxatge de l'entrenador alemany radica el seu èxit més gran.

Carles Planchart (Arbúcies, 1965), Albert Puig (Cambrils, 1968) i Francesc Cos (Terrassa, 1965), tots tres amb passat al Barça i amb una dilatada trajectòria en el món del futbol, són l’aposta de Víctor Font per a la direcció esportiva blaugrana que actualment ocupa Deco. Tots tres aposten per fer valdre l’actual plantilla de Hansi Flick, destaquen que al club ja hi ha molt bons professionals treballant, però que cal “més professionalitat” i “una millor comunicació i coordinació entre les tres àrees determinants”: mercat de fitxatges, rendiment –que inclou des dels serveis mèdics, la preparació i la prevenció física fins a la nutrició– i La Masia.

Empat in extremis (1-1) d'un Barça gris i que haurà de canviar la cara a la tornada al Camp Nou el 18 de març. A continuació, uns apunts del duel entre anglesos i catalans.