<![CDATA[Ara.cat - Júlia Miralles de Imperial]]> 10 <![CDATA[Intel·ligència artificial contra la corrupció]]>

Lamentablement, la corrupció torna a ocupar les portades dels nostres diaris i es demostra, una vegada més, que Espanya ha d’afrontar una reforma decidida de l’administració per fomentar la integritat pública. És interessant, en aquest context, donar un cop d’ull a algunes iniciatives al voltant de l’ús de la intel·ligència artificial (IA) en aquest àmbit.

]]> <![CDATA[Torna l’austeritat a Europa]]>

El nou govern d’esquerres espanyol acaba de ser investit enmig d’un panorama d’inestabilitat i incertesa a Europa i al món, fet que pot reduir dràsticament la seva capacitat d’actuació.

]]> <![CDATA[El dret a la vida i a una mort digna]]> Aquesta setmana una proposició de llei per a la regulació de l’eutanàsia ha superat el debat de totalitat al Congrés de Diputats, en contra de les esmenes presentades pel PP i Vox. D’aquesta manera s’encara, finalment, la tramitació legislativa d’un tema rellevant que havia quedat pendent des de l’any passat a causa de la impossibilitat de formar govern.

]]> <![CDATA[L’empresariat i els impostos]]>

Fa unes setmanes, el president de Foment del Treball obria l'assemblea general de la patronal catalana declarant que la reconstrucció no podia comportar més pressió fiscal per a les empreses ni els ciutadans. En un context d'emergència social com el que ha generat el covid-19 i amb els efectes sobre els pressupostos de l'aturada de l'activitat econòmica, és indubtable que calen recursos públics per fer front a les ingents necessitats de la població. Per això aquestes declaracions mostren la manca, al nostre país, d'una cultura política que defensi la necessitat que les persones amb més recursos, i per tant també l'empresariat, col·laborin per construir un sistema menys desigual.

]]> <![CDATA[Urbanisme pel clima]]> El temporal Gloria que vam viure fa dues setmanes ha posat de manifest que l'urbanisme de la nostra costa ha de començar a tenir en compte que el canvi climàtic provocarà efectes sobre el territori que no podem ignorar. Segons han expressat alguns experts, temporals tan forts com aquest, tot i que no són anòmals, seran més habituals.

]]> <![CDATA[El Green New Deal i l’aeroport]]> En els últims mesos hem començat a sentir parlar del Green New Deal, que s’ha convertit en bandera de diversos partits i col·lectius a nivell europeu i internacional. Ens hem de felicitar que per fi es comenci a generar un cert consens sobre la necessitat d’avançar cap a un acord ampli de transformació social i econòmica que ens permeti afrontar les conseqüències que ja vivim del canvi climàtic i impulsar nous models de vida i d’economia més sostenibles.

]]> <![CDATA[Escola concertada: el mite de la qualitat privada]]> Un dels temes que ha escollit la dreta per als seus primers atacs al potencial nou govern de coalició és l'escola concertada. Ho ha fet de bracet de les escoles catòliques, que, segons les seves pròpies dades, representen el 58% de l'alumnat de la concertada a tot Espanya.

]]> <![CDATA[Aturar Vox: govern i cordó sanitari]]> Les eleccions de diumenge passat estan marcades per la pujada de Vox fins als més de tres milions i mig de vots, que situen el partit com a tercera força al Congrés de Diputats.

]]> <![CDATA[Propaganda electoral i democràcia]]> Afrontem unes noves eleccions generals que la ciutadania, lògicament, no entén. En un panorama marcat per la incapacitat de l'esquerra de formar govern, fins i tot davant l'amenaça del tripartit de dretes, tan present fa pocs mesos i que sembla que ja haguem oblidat, és esperable un augment de la desafecció i la desconfiança en la política, que a més a Espanya ja són tradicionalment elevades.

]]> <![CDATA[Els que es queden a casa]]> Des que es va fer pública la sentència del judici del Procés, hem vist moltíssima gent sortir al carrer. Aquest cap de setmana que ve hi ha convocades dues manifestacions: una dissabte contra la sentència, liderada per l'ANC i Òmnium, i diumenge una contra el Procés, organitzada per Societat Civil Catalana. Tot apunta que seran grans mobilitzacions que mostraran la polarització política que viu Catalunya entorn del Procés i la sentència.

]]> <![CDATA[Una exhumació necessària però insuficient]]> Sembla que finalment les restes del dictador Franco seran retirades del Valle de los Caídos després d’un llarg periple amb episodis lamentables, com la negativa del jutge contenciós de Madrid de facilitar el procediment fins i tot quan ja comptava amb una decisió al respecte del Tribunal Suprem que necessàriament havia d’acatar.

]]> <![CDATA[Quan cal recentralitzar]]> Després de les eleccions autonòmiques que es van celebrar el passat maig en moltes comunitats, Andalusia ja ha aprovat una reducció de diversos tributs i la presidenta de la Comunitat de Madrid també defensa com a mesura central del seu programa una disminució de la càrrega tributària. Es tracta d’una proposta recurrent de governs que opten, davant la poca popularitat dels impostos, per reduir la qualitat dels seus serveis públics i l’abast de la despesa social.

]]> <![CDATA[Seguretat: l’altra cara de la moneda]]> El debat sobre la seguretat a Barcelona és, en gran part, un exemple de la construcció de percepcions socials per part dels mitjans de comunicació, sense menystenir el suport d'alguns sectors polítics interessats en col·locar el tema al centre de l'agenda pública. Afortunadament, han anat sorgint algunes veus explicant amb dades més objectives la situació real, tot i que tenen menys abast que els mitjans impulsors de la visió apocalíptica. Aquestes anàlisis més completes i matisades mostren que no es pot parlar d’una crisi de seguretat a la ciutat.

]]> <![CDATA[Castor: socialitzar les pèrdues]]> Quan dilluns Florentino Pérez, president executiu d'ACS –la societat propietària d’un 66,67% de la concessionària de la plataforma Castor, Escal UGS SL–, va declarar al Parlament segurament es va pensar que s'estava excusant i que estava elogiant la societat que presideix. Però en realitat estava fent una demostració de les influències que els grans sectors empresarials tenen en la política del país.

]]> <![CDATA[Més Europa des dels impostos]]> Encara no fa dues setmanes es van celebrar unes eleccions europees que en general, en la seva dimensió veritablement europea, han despertat poc interès. Fins i tot bona part del debat entre candidats catalans va centrar-se més en temes vinculats a la política interna que a l’europea. Altra vegada Europa no crida l’atenció, un fet preocupant tenint en compte que la normativa de la UE afecta la immensa majoria de la legislació dels estats membres.

]]> <![CDATA[Això va d'impostos]]> Aquests últims dies hem viscut molta intensitat de debats electorals i segurament la conclusió que en treu una gran part de la ciutadania és que són més un espai de propaganda electoral que de presentació de propostes polítiques reals. Lamentablement hi ha hagut massa informacions tergiversades i sovint fins i tot mentides, fet que no facilita que la societat tingui confiança en les seves institucions polítiques.

]]> <![CDATA[Una reforma integral contra les clavegueres de l'Estat]]> Les últimes informacions que han sortit a la llum sobre les clavegueres de l’Estat vinculades a Pablo Iglesias i a Podem són la confirmació del que ja indicaven altres casos que hem viscut últimament: la profunditat amb què la corrupció està arrelada en les nostres institucions. La corrupció a Espanya no és només un element que afecti la contractació pública o al finançament dels partits, sinó que impregna el conjunt del sistema polític.

]]> <![CDATA[Còmplices dels paradisos fiscals]]> Aquesta setmana s'ha votat al Parlament Europeu un informe que acusa indirectament d’actuar com a paradisos fiscals set estats membres de la UE: Bèlgica, Xipre, Hongria, Irlanda, Luxemburg, Malta i els Països Baixos. Malgrat la gravetat d’aquesta afirmació, hem de tenir present que el document aprovat no té conseqüències concretes, ja que el seu valor és bàsicament declaratiu.

]]> <![CDATA[Fons reservats: un espai d’impunitat]]> Un dels últims escàndols de les clavegueres de l’Estat destapats pel comissari Villarejo es vincula a un clàssic de la corrupció, almenys a Espanya: els fons reservats –relacionats també amb un dels casos més greus que van implicar el PSOE durant els anys vuitanta i noranta–. Es tracta d’un element que ha quedat totalment impune a l’embranzida de l’era de la transparència, en què s’han normalitzat fets que fa pocs anys haurien semblat inacceptables, per exemple, que els bancs exigeixin als clients justificar l’origen dels seus ingressos o que la normativa permeti a qualsevol ciutadà conèixer el patrimoni dels alts càrrecs de l’administració i del poder polític.

]]> <![CDATA[Un finançament de partits més igualitari]]> Lamentablement en els últims temps han sorgit diversos casos que posen en dubte les fonts de finançament de partits polítics de rellevància. Més enllà de denunciar aquestes trames i la necessitat de més controls, també cal obrir un debat sobre quin ha de ser l’origen dels recursos que reben els partits per dur a terme la seva tasca de representació.

]]>