Vox consolida la ultradreta al Congrés

MadridCrits eufòrics de “Visca Espanya” i “Puigdemont a la presó” en la nit madrilenya. Tercera força al Congrés i primera a Múrcia i Ceuta. Un total de 52 diputats. Set mesos després de la seva entrada al Congrés, la consolidació de l’extrema dreta a Espanya és un fet. El partit de Santiago Abascal va més que duplicar els resultats de les passades generals i certifica l’ascens de la ultradreta a l’Estat. D’aquesta manera es confirmen els pronòstics més alarmistes i Vox passarà de 24 diputats al Congrés a 52. L’eufòria electoral els va convertir en el tercer partit més votat, per davant de Podem. Després d’uns resultats tebis el 28-A, Vox ha aconseguit capgirar l’escenari. “Sou els protagonistes de la gesta històrica més fulgurant”, resumia un exultant Santiago Abascal davant d’un públic que l’esperava acompanyat per un mar de banderes espanyoles a la seu del partit a Madrid.

Si al setembre la majoria de les enquestes no li donaven més d’un 10% dels sufragis, ahir el partit es va disparar fins al 15% dels vots. A diferència de l’abril, quan va créixer sobretot a costa del declivi del PP, aquest cop l’auge de Vox també s’explica per la davallada de Ciutadans. Tot i que el partit d’Abascal ha perdut l’elector que ha vist Casado com el vot útil de la dreta, s’ha pogut reivindicar com a flagell de l’independentisme pel fet d’haver sigut l’acusació popular durant judici al Procés.

Abascal va avisar ahir als seus votants que un cop passada la celebració aspira a guanyar les pròximes eleccions, i va deixar un avís molt clar al Tribunal Constitucional. “Recorrerem totes les lleis lliberticides”, va amenaçar el líder de Vox, que assegura que el seu partit obrirà des de l’oposició tots els “debats prohibits”. “Som l’alternativa patriòtica i social”, va dir. Des d’abans de començar l’escrutini, a la nit electoral de Vox costava contenir l’alegria. El seguiment del recompte va començar amb prudència i regat amb copes de vi de DO madrilenya, però es va animar a mesura que el partit sumava escons a ritme de Nino Bravo i Manolo Escobar. Centenars de persones dels més de 3,5 milions d’espanyols que van votar Vox van acabar la nit enmig d’una festa desfermada amb proclames espanyolistes i anticatalanes.

Alguns, com la Carmen, antics votants del PP decebuts amb la gestió del conflicte a Catalunya durant el govern de Mariano Rajoy. “Vox defensarà els que fins ara estàvem silenciats i farà callar aquells que volen trencar Espanya”, defensava aquesta madrilenya amb una bandera espanyola pintada a cada galta. L’enuig amb els altres partits de la dreta era el mateix que el del Sergio, de només 19 anys, que ha votat Vox en les seves dues primeres eleccions. “El PP s’abstindrà i no podrem fer fora Sánchez”, lamentava el jove, amb un somriure amb ortodòncia que no podia amagar la felicitat pels resultats.

Aquest cop Vox arrencava des d’un lloc de sortida millor, com a partit institucionalitzat i amb poder per influir en governs autonòmics com els de la Comunitat de Madrid i Andalusia. Precisament, en aquests dos territoris ha millorat resultats. Els seus sis diputats a Andalusia s’han duplicat a 12, mentre que a Madrid creix fins als 7 i al País Valencià en suma tres més i arriba també a set. Els d’Abascal també han esgarrapat prou vots per ser la força més votada a Múrcia i Ceuta. A la ciutat autònoma van accentuar el discurs xenòfob durant la campanya amb la promesa de construir un mur a la frontera amb el Marroc. A Catalunya, Vox suma un segon escó al d’Ignacio Garriga, però segueix sense representació a Euskadi i Galícia.

Més visibilitat i xenofòbia

Gràcies a l’estrena al Congrés a l’abril, en aquesta campanya Vox ha comptat amb més finançament i, sobretot, més espai als mitjans. Abascal va poder treure tot l’arsenal del seu discurs d’extrema dreta durant el debat a TVE, en què pràcticament només es va topar amb els arguments del líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias. El partit d’extrema dreta ja no es conforma només amb alertar dels efectes de la immigració il·legal, i relaciona l’arribada de nouvinguts amb l’augment de la violència i els abusos sexuals, discurs que també ha portat a bastions obrers socialistes. A bona part de les ciutats on ha fet campanya, Vox ha topat amb la resistència de veïns que han criticat el seu discurs. No n’hi ha hagut prou: Vox ja és un actor principal de la política espanyola.