Albert Dalmau: "Amb ERC coincidim en la idea que no podem condemnar el país al bloqueig"

BarcelonaAlbert Dalmau (Barcelona, 1990) visita l'ARA després d'una setmana en què, malgrat tot, el Govern ha salvat un match ball i ha guanyat temps per poder aprovar els pressupostos.

El govern va fer ahir un gest bastant inèdit en la història política catalana, que és la retirada dels pressupostos. És una retirada tàctica?

— Crec que es pot afirmar que el país necessita pressupostos. El país ha de mirar endavant, no es pot quedar encallat, bloquejat, mirant enrere, i per fer-ho les institucions han de funcionar, i per funcionar necessitem pressupostos.

La pregunta és: estem avui més a prop que Catalunya tingui pressupostos que fa tres dies?

— Crec que sí, perquè hi ha una coincidència amb les forces progressistes, amb Comuns i també amb Esquerra, que el país necessita pressupostos. Concretament amb ERC el que hem acordat és donar-nos més temps perquè els pressupostos siguin una realitat abans de l'estiu del 2026.

Vostès han cedit amb una cosa molt clara, que és la retirada, però Esquerra també ha cedit, no?

— Esquerra i el Govern compartim la necessitat que el país avanci, i això requereix desenvolupar els compromisos de la investidura en matèria de finançament i la gestió dels tributs. I en aquest sentit, el compromís explícit per part del president de la Generalitat és seguir treballant per poder-los materialitzar. Però materialitzar compromisos tan complexos requereix temps. Hem coincidit que el país necessita pressupostos i no podem condemnar Catalunya al bloqueig.

Esquerra demanava un gest per part del govern espanyol per poder iniciar la negociació de pressupostos. Ara sembla que ja accepta negociar a l'espera d'una proposta que li han de fer vostès.

— El que sí que puc afirmar és que ens hi posem de forma imminent i aquesta setmana que ve ja comencem les reunions per fixar les prioritats del país. És una negociació que, com sempre, requereix discreció, però l'objectiu és compartit. Al final, els acords d'investidura se sustenten sobre qüestions que tenen a veure amb guanyar sobirania per al país i el reforçament dels serveis públics per fer front a l'extrema dreta.

Perdoni que l'hi digui, però jo crec que no sembla molt difícil que hi hagi un acord, perquè hi ha hagut altres acords pressupostaris entre el PSC i Esquerra...

— És que reivindiquem la cultura política de l'acord. Al nostre país s'havia instal·lat la política del desacord. Acordar entre nosaltres, entre els catalans, i acordar també amb el govern d'Espanya. Així hem pogut incrementar la plantilla de Mossos d'Esquadra, afegir 209 jutjats nous aquesta legislatura, augmentar els recursos en el model de finançament o el traspàs de Rodalies. Si els actors polítics institucionals no demostrem que el país funciona donarem espai a l'extrema dreta.

Com explica la resistència per part del govern espanyol a avançar en la qüestió de l’IRPF? És pel calendari electoral que afronta el PSOE?

— Miri, massa temps hem promès coses que han sigut impossibles i després no han passat, i la història recent de Catalunya és plena d'exemples. Per tant, és obvi que renovar el sistema de finançament per posar 4.700 milions d'euros més damunt de la taula després de tretze anys del model caducat no podia passar d'un dia per l'altre. En la qüestió de la gestió dels tributs, el compromís del Govern hi és, però avui l'Agència Tributària Catalana no està al nivell que es necessita per poder dur a terme aquesta tasca. L’ATC, perquè la gent es faci una idea, tenia 28 inspectors d'hisenda. N'acabem d'incorporar 25 més per doblar-los. Però no són suficients per gestionar 35.000 milions de l’IRPF dels ciutadans de Catalunya.

Esquerra els acusa de no tenir ambició nacional i no estar del tot compromesos amb la idea de la hisenda pròpia. Ho estan?

— No és que ho estigui jo, hi està compromès el Govern. Nosaltres creiem que hem de poder avançar en tenir més autonomia financera i, per tant, també poder avançar en la gestió dels tributs. Hi ha un compromís recollit en els acords d'investidura i en la comissió bilateral que Catalunya pugui recaptar el 100% dels impostos. Fer això requerirà un treball progressiu de modificacions legislatives a nivell estatal i de feina que no està feta a Catalunya.

Amb quin calendari?

— Hem fixat la fita del 2028 per poder avançar en algun d'aquests tributs. Hem avançat en l'acord per l'impost de matriculacions que ens ha de servir per començar a preparar l'agència tributària i veure quines són les nostres capacitats, però en els últims deu anys també es volien fer determinades coses i l'agència no estava preparada. Ara el nostre objectiu és fer que això sigui possible i el compromís del govern hi és, és absolut. I la màxima ambició s'ha de veure reflectida en posar el país en marxa, en fer els serveis públics que no s'han fet, les infraestructures que no s'han fet per a un país que ha augmentat de població i ha passat de 6 milions a 8 milions.

Aquest creixement sembla que ens hagi agafat a tots amb el peu canviat, no?

— Ha sigut una irresponsabilitat que el país hagi passat de 6 milions a 8 milions i no s'hagin fet ni els trens ni les carreteres ni s'hagin invertit diners en els hospitals ni les escoles per fer-ho possible. Sé que això no només té a veure on es posen les energies ni tampoc vull frivolitzar perquè en aquests anys va haver-hi una crisi econòmica molt important, però a la vegada no es va resoldre el sistema de finançament. I també té a veure amb els grans consensos de país. Per fer carreteres hem de decidir fer-les i no ens ha de fer por fer-les. I a Catalunya també s'ha instal·lat una cultura del no a tot que també ho ha mantingut tot bloquejat. Com pot ser que a una regió tan important com Girona tinguem encallat el principal projecte sanitari, educatiu, de recerca, com és el nou Hospital Trueta? O el cas del Joan XXIII a Tarragona o el nou campus del Clínic. Crec que ha sigut una irresponsabilitat –segurament amb un cúmul de moltes qüestions que tenen a veure amb la manca de recursos, la manca de consensos, però també on es posen les energies– que el país hagi passat de 6 milions a 8 milions sense els serveis públics i les infraestructures necessàries.

Vostè que ara fa gairebé dos anys que està en la maquinària de la Generalitat, ¿de vegades troba a faltar alguna palanca més d’autogovern per fer el que voldria?

— A vegades trobo a faltar la cultura política de l'Ajuntament i dels Ajuntaments. Per què? Perquè el món municipal a Catalunya és un món que està molt centrat en les coses del dia a dia del país. A vegades al Parlament parlem molt en abstracte i molt poc dels temes reals. I també perquè hi ha una cultura política en el món municipal d'arribar a acords i de fer avançar les ciutats, els pobles petits de Catalunya, aparcant les diferències. Jo veig a Catalunya alcaldes que tenen majoria absoluta i, no obstant això, pacten els pressupostos. Podrien no fer-ho, però decideixen pactar els pressupostos. Crec que hauríem d'aprendre molt del món municipal. I una cosa, evidentment, que li fa falta a Catalunya són recursos. Jo venia d'una organització que era l'Ajuntament de Barcelona, que tenia molts recursos, i la Generalitat de Catalunya no els té. Per això és important haver posat 4.700 milions sobre la taula.

I confia que aquest acord de finançament, que ha costat tant...

— Ha costat molt. Ha costat molt.

...pugui ser aprovat, finalment? Perquè depèn de Junts...

— Home, confio que Junts tindrà la responsabilitat de no enviar a les escombraries 4.700 milions d'euros per la sanitat, l'educació i les infraestructures del país. Enviaria un mal missatge a la societat catalana si fes embarrancar un acord que és positiu per a Catalunya.

Digui'm la veritat, vostè s'esperava que la situació de Rodalies fos tan desastrosa com ha resultat ser?

— No. No. La veritat...

I en quin moment en pren consciència?

— A veure, tots som conscients que la situació de Rodalies havia anat de mal en pitjor en els últims anys. També li he de dir que portàvem 3 o 4 anys en els quals s'estaven fent un volum d'inversions que no s'havia vist en l'última dècada, i s'havia passat de 100 milions a 440 milions anuals, i això ja estava generant prou molèsties. I llavors, de cop i volta, al mes de gener, el sistema va entrar en crisi. I a partir d'aquí decidim agafar el bou per les banyes. I aquests dies s'està invertint més en manteniment que en els últims sis anys. Els túnels del Garraf que estaven en males condicions des de feia... cinc, deu anys? Doncs hem decidit tallar-los, aturar la circulació i començar les obres. Crec que aquest govern, si alguna cosa podrà explicar com a llegat quan finalitzi aquesta legislatura, espero que hagi sigut el d'haver fixat un punt d'inflexió a les Rodalies el país i hagi arreglat d'una vegada per totes aquest tema.

Digui'm una cosa, no creu que Espanya va confondre una mica les seves prioritats d'inversió a l'apostar tan fortament per l'AVE i deixar en segon pla les Rodalies?

— Clarament es van confondre les prioritats i una cosa era apostar pels corredors d'alta velocitat més rellevants, com era el Barcelona-Madrid, i l’altra no invertir prou en les Rodalies.

Abans em deia que s'havia sorprès de la situació de Rodalies. S'esperava l'èxit de les mobilitzacions de docents? I aquest rebuig a l'acord al qual vostès van arribar amb la UGT i CCOO?

— M'esperava unes manifestacions de docents molt massives perquè hi ha molt malestar a les aules. Aquest malestar no ha començat fa un any i mig, ve acumulat de molts anys, en els quals ha augmentat la complexitat en els nostres centres. Hi ha hagut una demanda per abaixar les ràtios, s'ha omplert les aules de paperassa i no s'havien tocat les retribucions dels docents en alguns complements des de feia més de 25 anys. Evidentment que sé, entenc i comprenc el malestar que hi ha a les aules del país. I la nostra obligació davant d'això ha sigut donar-hi resposta. Hem posat damunt de la taula un acord de 2.000 milions, que baixa les ràtios a 20 alumnes, que augmenta el sou dels professors en un 30%...

Però aquesta resposta no ha acabat de convèncer una part important del col·lectiu.

— En soc conscient, i com que reivindico que el país no pot quedar bloquejat, podem sortir tots a manifestar-nos, però què fem? No ens posem d'acord?

Però hi ha possibilitats d'augmentar aquesta oferta que han fet?

— El govern ha fet un acord amb les CCOO i amb la UGT, està disposat a escoltar tothom, a parlar amb tothom, però l'acord és el que tenim damunt de la taula i sobre aquest acord podrem parlar. És un acord molt rellevant. També agraeixo els sindicats que han decidit fer un pas endavant davant de la dinàmica del tot o res. L'alternativa era condemnar el país al bloqueig.

Aquesta oferta que vostès fan, si ara comptessin amb aquests recursos extres del nou finançament, es podria ampliar? Fan aquesta oferta perquè no hi ha més diners?

— Hem fet aquesta oferta perquè actualment no hi ha més recursos. Si el nou finançament tira endavant i som capaços d'incorporar més recursos a partir del nou sistema de finançament, que vol dir que s'aprovin a les Corts Generals a Madrid i arribin a partir de l'any 2027, es poden fer més coses.

Què farà el govern per alleujar la situació que pugui generar la guerra de l'Iran?

— El nostre objectiu és presentar un paquet de subvencions per als sectors més afectats, el primari i l'industrial, i també considerar alguna qüestió fiscal vinculada a sectors molt específics que es veuen afectats pel cost del preu d'energia. Però deixi’m dir que crec que és el moment de desemmascarar l'extrema dreta catalana de Vox i Aliança Catalana explicant que les seves tesis, el que ells defensen, els seus aliats, Trump i Netanyahu, són el que estan provocant un desordre al món tan important en forma de caos que porta més immigració perquè la gent marxa dels llocs on hi ha guerra, i que provoca un increment dels preus de l'energia. Avui, un agricultor al nostre país pagarà més cara l'energia per culpa dels que han iniciat aquesta guerra. A una família li costarà arribar a final de mes una mica més per culpa dels que han iniciat aquesta guerra, que formen un moviment internacional del qual els seus representants a Catalunya es diuen Aliança Catalana i Vox.