Trump carrega contra Meloni després que trenqui l'acord de defensa amb Israel

RomaDonald Trump es queda cada cop més sol a Europa. El distanciament entre el president estatunidenc i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, s'ha eixamplat aquest dimarts. Trump ha acusat Meloni de no tenir prou "coratge" per donar suport militar a Washington en la guerra a l'Iran, després que la primera ministra critiqués Trump pels seus atacs al Papa.

En una breu entrevista telefònica amb Il Corriere della Sera, el mandatari nord-americà ha dit que estava “sorprès” i decebut amb Meloni. “¿Als italians els agrada que la seva primera ministra no ens ajudi a aconseguir petroli? Estic escandalitzat. És molt diferent de com creia. Pensava que era valenta, però m’he equivocat”, ha assegurat el mandatari nord-americà. Trump ha dit que Meloni “simplement diu que Itàlia no vol involucrar-s’hi, tot i que Itàlia obté el seu petroli d’allà […] Creu que els Estats Units haurien de fer la feina per ells”.

Després dels atacs sense precedents del mandatari nord-americà al papa Lleó XIV, a qui va qualificar de “feble davant la delinqüència” i “terrible en política exterior”, la primera ministra italiana va alçar la veu aquest dilluns per titllar d’“inacceptables” les crítiques al Sant Pare.

Malgrat les discrepàncies, el cert és que Meloni ha evitat fins ara enfrontar-se a Trump en públic. “Quan es tenen amics i aliats, especialment si són estratègics, cal tenir el valor d’expressar les discrepàncies, que és el que faig cada dia: quan hi estic d’acord, ho dic, igual que quan no hi estic”, ha expressat Meloni als periodistes durant una visita a una fira vinícola a Verona aquest dimarts.

Relacions amb Tel-Aviv

Roma ha confirmat aquest dimarts una altra decisió gens menor: suspendre l’acord de defensa amb Israel. “En vista de la situació actual, el govern ha decidit suspendre la renovació automàtica de l’acord”, ha anunciat Meloni. L’acord s’havia de renovar dilluns, però el ministre de Defensa italià, Guido Crosetto, n'ha oficialitzat la suspensió a través d’una carta que ha enviat al seu homòleg israelià, Israel Katz. A partir d’ara, la renovació no serà automàtica sinó puntual.

L’acord establia un marc per a la cooperació en matèria de defensa entre Roma i Tel-Aviv, incloent-hi l’intercanvi militar i la recerca tecnològica dins de les forces armades. Va ser signat el 13 d’abril del 2003 i ratificat al Parlament italià el 2005, i preveia la seva renovació cada cinc anys; per tant, si no s’hagués suspès, s’hauria estès fins al 2031. El seu article novè estableix que aquesta renovació automàtica es produeix “sempre que cap de les parts” s’hi oposi. Fonts del ministeri de Defensa citades per mitjans italians consideren aquesta suspensió com un “gest polític”.

La suspensió de l’acord arriba després que en les darreres setmanes l’oposició, així com nombrosos experts, demanessin al govern italià que fes un pas enrere a causa dels crims comesos per Israel a Gaza i, més recentment, al Líban i a l’Iran.

El juliol del 2025, però, el govern de coalició de Meloni va rebutjar una moció de l’oposició sobre aquesta qüestió, defensant la necessitat de renovar l’acord per mantenir intactes els canals diplomàtics amb Israel. “Perquè prevalguin les raons diplomàtiques cal construir canals de diàleg i no tallar-los. El diàleg continua sent la via principal i els tractats internacionals i els memoràndums d’entesa són també instruments de diàleg”, va defensar en aquell moment el ministre de Relacions Parlamentàries, Luca Ciriani.

La primera ministra italiana ha estat molt crítica amb els atacs d’Israel a la Franja de Gaza. Meloni ha arribat a reconèixer que “la resposta militar” a l’atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023 “havia superat qualsevol principi de proporcionalitat”. I va suspendre les llicències d’exportació d’armament a l’Estat jueu després de l’ofensiva a la Franja.

Amb tot, s’ha oposat reiteradament al reconeixement de l’Estat de Palestina, en sintonia amb la política exterior del president dels Estats Units, Donald Trump, a qui Meloni ha evitat criticar en públic. A més, Itàlia ha estat l’únic país europeu a participar en la Junta de Pau a Gaza, impulsada pel mandatari nord-americà, tot i que ho va fer com a membre “observador” i no de ple dret.

La darrera crítica a Tel-Aviv per part de Roma va ser el passat 8 d’abril, quan el govern italià va demanar explicacions pels trets de l’exèrcit israelià contra un comboi italià desplegat en la missió de pau de les Nacions Unides al Líban.