Pressió diplomàtica internacional per salvar el diàleg entre l'Iran i els EUA
Islamabad s'ofereix com a seu permanent mentre Washington i Teheran xoquen per les "línies vermelles" del programa nuclear
LondresIslamabad, París, Roma, Ankara, Qatar, Londres… La diplomàcia internacional continua treballant en una carrera contra rellotge per evitar el col·lapse de la treva entre l'Iran i els Estats Units i per forçar el retorn dels dos països a la taula de negociacions. El Pakistan s'ha tornat a situar al centre d'aquest tauler oferint-se per acollir una segona ronda de converses a Islamabad aquesta mateixa setmana. Segons han confirmat fonts oficials a Al-Jazeera i a l'agència Reuters, el govern pakistanès està disposat a exercir d'amfitrió "tantes rondes com calgui" per garantir la pau.
Però en les darreres hores, els contactes s'han intensificat des de les grans cancelleries europees, amb intervencions destacades del president francès, Emmanuel Macron, de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i també del govern espanyol, amb el viatge de Pedro Sánchez a la Xina. Esforços diplomàtics que compten amb el suport actiu de països com Turquia, Egipte, Qatar i l'Aràbia Saudita. La tasca és reconstruir els ponts que es van trencar el cap de setmana passat, quan la primera trobada d'alt nivell es va acabar sense un acord sòlid sobre el futur nuclear de la regió.
Les dades que surten de l'Iran suggereixen que el règim dels aiatol·làs manté oberta la via diplomàtica amb diversos actors internacionals. Amb tot, de moment no hi ha confirmació oficial sobre una nova cimera ni sobre una possible ubicació –Ginebra, Ankara o Islamabad–, segons fonts properes a les negociacions, sempre segons la cadena qatariana. Teheran, en tot cas, assegura que mantindrà el seu "compromís diplomàtic".
El ministre d’Afers Exteriors iranià, Abbas Araghchi, i el president del país, Masoud Pezeshkian, han intensificat els seus contactes telefònics en les darreres hores amb homòlegs de la regió i amb altres actors internacionals. Pezeshkian ha parlat amb el president francès, Emmanuel Macron, que al seu torn ha parlat també amb Donald Trump, per posar de manifest la importància que el Líban s'inclogui en les negociacions de pau. Segons aquestes mateixes fonts, també han parlat amb representants de Rússia, Egipte, Oman, l’Aràbia Saudita i Alemanya.
La pressió externa també arriba des de la Xina, que ha qualificat el bloqueig naval d'Ormuz de "perillós i irresponsable" i ha advertit que només serveix per empitjorar una situació ja de per si fràgil. El gegant asiàtic, principal comprador de petroli iranià, tem que la militarització de les rutes marítimes comprometi la seguretat del pas per Ormuz, per on transita una cinquena part del cru mundial.
En aquest escenari de màxima tensió, les paraules del president dels EUA, Donald Trump, van ressonar ahir amb força. Malgrat haver iniciat un bloqueig naval al golf Pèrsic, Trump va afirmar que encara hi ha marge per arribar a una entesa, i va assegurar que els iranians li havien trucat directament i que "volen un acord desesperadament" per alleujar l'asfíxia econòmica.
No obstant això, la distància continua sent abismal, segons informen diferents mitjans dels Estats Units. Mentre que l'Iran proposa suspendre l'enriquiment d'urani durant cinc anys, la Casa Blanca exigeix una pausa mínima de vint anys sota un control ferri de Washington. El vicepresident nord-americà, J.D. Vance, ha estat contundent en les passades hores en una entrevista amb Fox News en declarar que el control nord-americà sobre l'urani enriquit és una "línia vermella" infranquejable per a l'administració Trump.
Per la seva banda, Teheran acusa els EUA de "pirateria" pel bloqueig de l'estret d'Ormuz i xifra les pèrdues de guerra en 270.000 milions de dòlars, una factura que augmentaria si les hostilitats continuen.
La comunitat internacional, doncs, espera amb escepticisme per comprovar si la necessitat d'un acord acabarà imposant-se a la retòrica de confrontació que domina els dos bàndols. El que és evident és que la primera trobada a Islamabad no ha estat suficient per trencar la gran desconfiança que Teheran té amb Washington.
Paral·lelament, el focus diplomàtic també es desplaçarà en les hores vinents cap a Washington, on aquest dimarts se celebren converses crucials sobre el Líban. Representants israelians i libanesos es reuneixen sota la mediació del secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, en el que suposa el primer contacte directe des del 1993. Tot i la rellevància de la cita, les perspectives són més que incertes, ja que Israel manté l'ofensiva militar al sud del Líban sota l'argument que el país no formava part de l'acord de treva amb l'Iran.
