La guerra de l'Iran divideix l'extrema dreta alemanya
La direcció d'Alternativa per a Alemanya es distancia de Trump pel seu intervencionisme
BerlínLa guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran ha reactivat les disputes internes a l’extrema dreta alemanya. Dins d'Alternativa per a Alemanya (AfD) conviuen una ala trumpista i un sector crític que cada cop posa més distància amb l’inquilí de la Casa Blanca. El partit ultradretà va buscar acostar-se a Trump després del seu retorn a la Casa Blanca. Amb ell comparteixen el rebuig a la immigració, el negacionisme del canvi climàtic i les crítiques a la Unió Europea. Amb l’inici de la guerra contra l’Iran, però, els líders de l’AfD intenten novament marcar distàncies amb Washington.
Trump i el seu moviment MAGA (Make America great again) han donat suport a molts partits populistes i ultradretans europeus en les seves campanyes electorals, i han legitimat idees xenòfobes i extremistes. El colíder de l’AfD, Tino Chrupalla, va ser convidat pel Partit Republicà a la presa de possessió de Trump el gener del 2025, un mes abans de les eleccions federals a Alemanya. El multimilionari Elon Musk, aleshores assessor especial de Trump a la Casa Blanca, va sacsejar l’any passat la campanya electoral alemanya al demanar el vot per a l’AfD.
Markus Frohnmaier, portaveu de política exterior del grup parlamentari ultra, ha viatjat en diverses ocasions a Washington per estrènyer vincles amb els trumpistes. Fa uns dies, Stefano Forte, president del New York Young Republican Club (NYYRC), va visitar el Bundestag –la cambra baixa del Parlament alemany– convidat per l’AfD.
Però la ingerència continuada de Trump en altres països –des de les amenaces a Groenlàndia fins a la seva intervenció a Veneçuela per desbancar el president Nicolás Maduro– no ha agradat a la cúpula del partit. “Trump ha incomplert una promesa electoral fonamental: no interferir en altres estats”, va denunciar la líder ultradretana alemanya Alice Weidel, després de les amenaces de Trump d’annexionar-se “a les bones o a les males” Groenlàndia.
Marcar distàncies
Amb la guerra contra l’Iran en marxa, els dirigents de l’AfD tornen a intentar marcar distàncies amb Trump. Segons la premsa alemanya, Weidel ha demanat als seus companys que redueixin els contactes i els viatges als Estats Units, ja que, en el context del conflicte amb l’Iran, podrien resultar inapropiats.
La direcció de l’AfD retreu a Trump haver atacat l’Iran i haver encès encara més l’Orient Mitjà. Chrupalla s’ha mostrat “profundament decebut amb Donald Trump” per haver incomplert la seva promesa electoral de no iniciar noves guerres. Pel que fa al conflicte amb l’Iran, el polític ultra no hi veu “cap estratègia de sortida, ni tan sols una estratègia, en una guerra contrària al dret internacional”. En canvi, Frohnmaier havia elogiat els atacs nord-americans contra Teheran per la seva “precisió quirúrgica i clara orientació cap a l’objectiu”.
Chrupalla va exigir fa uns dies la retirada de totes les tropes nord-americanes d’Alemanya, unes paraules que li han valgut crítiques internes. La viceportaveu del grup parlamentari de l’AfD, Beatrix von Storch, s’hi oposa. Considera que la condició prèvia perquè això sigui possible és que Alemanya pugui defensar-se per si mateixa i complir les seves obligacions dins l’OTAN, cosa que, segons ella, ara per ara no es dona.
Alemanya acull més de 35.000 soldats nord-americans i bases clau, com la base aèria de Ramstein. Curiosament, Chrupalla va elogiar el govern espanyol per no permetre a Trump utilitzar les bases nord-americanes al seu territori per a operacions en la guerra contra l’Iran.
Politòlegs i analistes polítics interpreten les crítiques recents de la cúpula de l’AfD a Trump sobretot en clau electoral. Al setembre hi ha eleccions regionals a Saxònia-Anhalt, Berlín i Mecklenburg-Pomerània Occidental. L’extrema dreta aspira a aconseguir a Saxònia-Anhalt el seu primer govern regional. Una proximitat massa evident a Trump podria fer-los perdre vots a l’antiga Alemanya comunista, on el discurs anti-Washington podria revifar en l’actual context d’inestabilitat internacional i d’augment dels preus dels carburants.
