Rússia canvia els coets pels míssils i cau de la cursa espacial

Moscou10 d’agost del 2023. Les 2.10, hora de Moscou. La missió Luna-25 s’enlaira des del cosmòdrom Vostotxni, a l’Extrem Orient rus. Per primera vegada en 47 anys, Rússia llança una missió lunar no tripulada, que té per objectiu tocar terra prop del pol sud de la Lluna, estudiar-ne el sòl i buscar-hi restes d’aigua glaçada. El 16 d’agost, la nau entra a l’òrbita lunar i, tres dies després, inicia les maniobres d’aterratge. Però en l’instant clau alguna cosa falla. Els motors no s’apaguen quan ho haurien de fer, l’aparell adopta una trajectòria incorrecta i s’estavella contra la superfície lunar.

Aquest va ser l’últim gran intent del Kremlin de reivindicar un lloc entre les grans potències espacials i el seu últim gran fracàs. Ara que se celebra el 65è aniversari del primer vol humà a l’espai, el del soviètic Iuri Gagarin, mentre la NASA assaboreix l’èxit de l’Artemis II, Moscou porta temps despenjat de la cursa per anar a la Lluna. Les sancions arran de l’annexió de Crimea, el 2014, la fi de la cooperació internacional per la invasió a gran escala d’Ucraïna, el 2022, i més de quatre anys de guerra de desgast han situat a anys llum de nord-americans i xinesos la cosmonàutica russa, avui dedicada a dissenyar míssils en lloc de coets.

“El programa Luna-25 va fracassar per culpa de les sancions del 2014”, explica a l’ARA Vitali Iegórov, divulgador especialitzat en l’espai. Els científics van haver de recórrer a materials de menys qualitat, més pesats, i allò va condemnar la missió. Aleshores, però, construir aquella nau encara era possible; ara seria “impossible”. Caldria “revolucionar-ho tot, buscar nous components, noves electròniques i fabricants més fiables”, indica. 

A més, la guerra va deixar el Kremlin sense els contractes internacionals, que suposaven una quarta part del finançament de Roscosmos ―la NASA russa―, i va posar fi als programes conjunts amb les agències occidentals. “Va quedar clar que la cosmonàutica russa tenia una certa toxicitat, gairebé tots els socis ens van donar l’esquena”, assenyala Iegórov. Sense clients estrangers, afegeix, l’organisme “pot fer més del que Rússia necessita” i, només amb la despesa del govern, s’enfronta a una manca letal d’ingressos. El 2025, el pressupost de Roscosmos va ser equivalent a uns 3.500 milions d’euros, mentre que el de la NASA va ser gairebé de 22.000 milions.

Canviar la Lluna per la guerra

La paradoxa és que, segons l’expert, actualment la cosmonàutica russa rep més inversió pública que mai, però no es destina a explorar l’espai, sinó a l’esforç militar. “Ara la prioritat de l’estat és la guerra i la cosmonàutica serveix aquest interès”, resumeix. Així, produeix satèl·lits espia, satèl·lits de comunicacions, a més de míssils balístics Kinjal, Iskander i Oréixnik. “L’estat ho necessita, l’estat ho paga i els projectes civils passen a ser secundaris”, conclou Iegórov.

Aquest context explica per què Rússia va llançar només 17 coets el 2025, la xifra més baixa des del 1961, just l’any del vol de Gagarin, mentre que els Estats Units en van llançar 193. Fins i tot la Xina va superar Rússia de llarg amb 93 llançaments. Aquesta setmana, les autoritats russes també han anunciat que ajornen els plans per a diverses missions lunars fins com a mínim el 2028.

Malgrat tot, Putin es resisteix a deixar morir l’exploració de l’espai, conscient del seu valor propagandístic dins i fora de Rússia. “Els vols espacials tripulats són una vaca sagrada”, afirma el divulgador, que assegura que el president rus no vol passar a la història com el líder que ha desmantellat un dels motius d’orgull internacional. Ara bé, les ambicions del Kremlin topen amb la realitat. Iegórov lamenta que Moscou “ja no pot competir pel seu compte, ni tan sols amb Pequín”, i molt menys enviar naus tripulades a la Lluna.

La Xina pot ser l’única esperança perquè un rus acabi trepitjant el satèl·lit de la Terra. L’expert apunta que el país asiàtic podria convidar un o dos cosmonautes a formar part d’una de les futures expedicions a la Lluna com a agraïment perquè Rússia ha fabricat un reactor nuclear espacial per a l’agència xinesa.

Rússia i Occident, en òrbites diferents

Una de les incògnites és si la guerra d’Ucraïna haurà significat un punt de no retorn en les relacions entre Rússia i Occident, també més enllà de l’òrbita terrestre. A hores d’ara, Washington i Moscou continuen cooperant a l’Estació Espacial Internacional, però totes dues capitals estan creant estacions pròpies. “Els nostres socis occidentals s’han comportat de manera imprevisible i poc amistosa, és perillós associar-se amb algú a llarg termini i per això ens hi veiem obligats”, declarava a TASS el director general de Roscosmos, Dmitri Bakànov.

Això preocupa els entusiastes russos de l’exploració de l’univers. Iegórov és pessimista: “Fins i tot si se signés la pau, caldrien dècades per restaurar l’autoritat de la cosmonàutica russa, la capacitat de muntar nous projectes internacionals i de demostrar que Rússia és un soci fiable. En definitiva, tot el que es va perdre el 2022.”