El bloqueig naval a l’Iran: què se'n sap i com es podria executar

El bloqueig naval dels Estats Units a l’Iran iniciat dilluns té pocs precedents recents, i el Pentàgon ha donat molt pocs detalls sobre com es durà a terme exactament. Tot i això, operacions anteriors al Pròxim Orient i pràctiques consolidades de la Marina nord-americana permeten entreveure com podria funcionar en la pràctica. Els EUA tenen una llarga experiència en la vigilància de vaixells mercants i en l’abordatge d’embarcacions, fins i tot sense el consentiment de la tripulació.

Diumenge el president Donald Trump va anunciar que ordenava un bloqueig de l’Iran i de l’estret d’Ormuz, el pas estratègic entre el golf Pèrsic i el golf d’Oman per on transita bona part del petroli mundial. Dilluns el Comandament Central de l'exèrcit (Centcom), responsable de les operacions a la regió, va matisar l’abast de la mesura, i va indicar que impediria el trànsit de vaixells comercials amb destinació o origen en ports iranians. Un avís marítim va afegir que els detalls encara estaven en desenvolupament.

El Centcom va afirmar que el bloqueig s’aplicaria de manera "imparcial" a embarcacions de totes les banderes i afectaria els ports iranians a banda i banda de l’estret. Quan se li va demanar més concreció sobre el funcionament de l’operació, el comandament es va remetre als comunicats oficials i a una alerta de l’organització britànica de comerç marítim, sense especificar què passaria amb els vaixells que intentessin travessar el dispositiu.

Vigilància, intercepció i control del trànsit marítim

Pel que fa al desplegament, destructors nord-americans podrien monitorar els ports iranians amb radars i seguir els moviments dels vaixells entrants i sortints, però això requeriria un gran nombre d’unitats per cobrir tota la llarga costa sud del país. Una alternativa seria concentrar forces a l’estret d’Ormuz i utilitzar drons per vigilar els ports, interceptant els vaixells un cop entressin a la zona de pas.

Quan un vaixell fos identificat com a "contacte d’interès", es podria enviar un destructor per interceptar-lo. Un cop a distància visual, el vaixell de guerra l’interpel·laria per ràdio demanant informació sobre la destinació, el port d’origen, la càrrega i la tripulació. Després, es podria sol·licitar l’acceptació d’un equip d’abordatge per inspeccionar l’embarcació. En el millor dels casos, el vaixell col·laboraria, ajustaria rumb i velocitat i facilitaria l’operació.

Abordatges en escenaris hostils

Si el vaixell ignorés les comunicacions o intentés escapar, l’abordatge es complicaria considerablement. Els equips podrien acostar-se en llanxes i fixar escales al buc amb perxes telescòpiques, però aquesta maniobra és difícil en mala mar, de nit o si el vaixell maniobra per evitar-la. Per això, sovint s’opta per desplegar helicòpters i fer descens ràpid amb cordes ("fast rope") fins a la coberta, una tècnica més segura i eficient si hi ha mitjans i entrenament adequats. Aquest tipus d’operacions ja s’ha utilitzat en el passat en abordatges de petroliers al Carib relacionats amb sancions a Veneçuela.

Experiència acumulada al golf Pèrsic

La Marina nord-americana té una experiència àmplia en operacions similars al golf Pèrsic. Després de la Guerra del Golf de 1991, sota el sistema de l’ONU conegut com a "petroli per aliments", els vaixells nord-americans inspeccionaven regularment petroliers sospitosos de contraban de petroli iraquià. La majoria d’aquests abordatges eren "compliants", és a dir, amb cooperació de la tripulació. Els equips embarcats conduïen els vaixells cap a zones d’ancoratge al Golf, amb noms de codi inspirats en estadis de beisbol, on quedaven retinguts fins a la resolució del cas.

Precedents històrics d’un bloqueig naval

Pel que fa als precedents històrics, l'últim intent comparable de bloqueig naval d’aquest tipus es remunta a l’octubre de 1962, quan el president John F. Kennedy va ordenar la "quarantena" de Cuba durant la crisi dels míssils soviètics. Tot i el nom, la mesura funcionava com un bloqueig i, en termes de dret internacional, es considera un acte de guerra. Més recentment, els EUA han aplicat mesures restrictives contra Veneçuela i Cuba que alguns han qualificat de bloquejos parcials, però limitats principalment a fluxos de petroli i sense l’abast d’un tancament marítim complet com el que s’apunta en el cas de l’Iran.