"Gairebé sembla que estiguem morts, però almenys sortim a la foto"

Torelló"Quan vaig a dormir a vegades la miro i a vegades no. Quan la miro recordo tot allò: l'etapa del Barça, moments bons, moments dolents, més de bons que de dolents, quan et preocupava poca cosa i eres feliç jugant a futbol. Sento nostàlgia sobretot", afirma Gibert Jordana (Vic, 2007), lateral del Girona B. Parla d'una foto com la que il·lustra aquest text, al costat de Lamine Yamal, Pau Cubarsí i Marc Bernal. Correspon a la final de la Copa Catalunya alevina de l'any 2019 i també hi surten Landry Farré, del Barça B; David Sáez, del juvenil A del Girona, i el porter Jordi Saucedo, del juvenil A de l'Osca. El Barça va compartir la foto a les xarxes amb Farré, Jordana, Sáez i Saucedo en blanc i negre. "Gairebé sembla que estiguem morts, però almenys sortim a la foto", afirma Saucedo (Terrassa, 2007).

Jordana no ha oblidat el dia que el seu pare li va presentar la proposta del Barça, tot dinant: "Al principi em va fer por: «No ho sé, no ho sé». Em va xocar tant que no vaig saber com respondre". Però va acceptar. "Quan ho explicava als meus amics, flipaven. Anar al Barça era una brutalitat. Al principi no m'ho creia", admet. Recorda els viatges en taxi, al costat de jugadors com Arnau Tenas. Trucar a la ràdio per demanar alguna cançó, les cues de les rondes. La felicitat pagava tots els peatges. "Quan arribava els meus pares i els meus germans ja havien sopat. Em feien companyia des del sofà. És a prop, eh?", accentua.

També parla dels viatges per jugar a Dubai o als Estats Units, "experiències molt inoblidables". Saucedo afegeix Àustria, França, Itàlia, el Japó i Suïssa a la llista: més viatges que els seus pares en tota una vida. "Quan passen els anys ho veus al mapa i dius «Mira, era aquí»". "Recordo que un dia al Japó devien ser les 10 de la nit i encara estàvem jugant i corrent pel passadís, amb la música molt alta. Allà són molt educats i els de l'hotel ens van venir a renyar. Vam entrar un moment a les habitacions i vam tornar a sortir", explica Saucedo. Els seus pares havien arribat de Bolívia i la situació a casa era delicada: recorda que als tornejos hi havia alguns moments que Lamine Yamal i ell es quedaven sols perquè a la resta de nens els seguien els seus pares. Els seus no podien. L'entrenador de torn els deixava el mòbil per trucar a casa. Els seus pares treballaven en una metal·lúrgica i una fàbrica de llaminadures i no tenien cotxe: a vegades Lamine Yamal i Saucedo tornaven junts en tren cap a casa.

Ja es veia que era "un talent diferencial" i li havia fet molts gols amb el típic xut al segon pal: "Tot el que veiem avui, tan bèstia, nosaltres ho hem vist des de petits". També destaca la visió de joc i el lideratge de Cubarsí i l'arribada, la potència i la qualitat de Bernal. També van créixer amb Xavi Espart, la penúltima joia de la generació del 2007. Jugaven junts al Brawl Stars i al Clash Royale, al mòbil, i al Fortnite i al FIFA, a la Play. "En Pau no hi tenia gens de traça. Com que viu tan lluny de la societat, no tenia Play", revela Saucedo, internacional amb la selecció espanyola sub-15.

"Avui encara hi ha gent que em pregunta per què em van fer fora"

L'adeu al Barça va arribar als 16 anys, el 2023. "La primera reacció va ser plorar sense parar. Et toca el cor. Aquell moment de tristesa no s'oblida. Plores, però al cap de deu minuts has d'entendre que forma part del camí i que has de seguir endavant", afirma. Jordana havia hagut de marxar el 2021. "El pas al futbol 11 va ser molt difícil per a mi. Al futbol 7 del Barça guanyes tots els partits per molta diferència i no aprens a defensar perquè no t'ataquen pràcticament. Cap a final de temporada van trucar al meu pare. Jo estava tranquil a l'habitació i va venir i m'ho va dir. Em va caure el món a sobre. Em vaig posar a plorar al llit. No se m'esborrarà mai aquest moment", reconeix. Agafa aire i continua: "És que et canvia tot. Et dius: «Ara què faré?» En aquell moment vaig sentir molta tristesa. Va ser un xoc molt fort. Deixes de ser «en Gibert que juga al Barça». De cop passes de ser-ho tot a no ser res i hi ha molta gent que ja no et veu amb els mateixos ulls". Tenia catorze anys.

"Avui encara hi ha gent que em pregunta per què em van fer fora del Barça. És una cosa que encara em persegueix", explica. Admet que al principi quan veia Lamine Yamal, Cubarsí i Bernal jugar amb el primer equip sentia "frustració". "Veus que tu estàs bastant lluny, bastant per sota, i et poses a pensar. Jugaven amb tu a futbol i a la Play i de cop els veus a la tele des del sofà. «Érem al mateix lloc i ara ell és allà i jo soc aquí». La gent també t'ho diu: «Tu ets aquí i ells són allà». Però de mica en mica ho acabes assumint i penses que són talents especials i que el futbol va diferent per a tots. Comparar-se amb jugadors així és fer-se mal perquè són especials", assegura.

Apunta que ha calgut un procés perquè al principi costava encaixar aquests pensaments intrusius, no pensar si ja anava tard, si havia fracassat. Tots dos reivindiquen que segurament és més normal el seu camí: encara són juvenils i Saucedo és titular a Divisió d'Honor i Jordana juga a Segona Federació i ja suma quinze convocatòries a Primera de la mà de Míchel Sánchez, a més de l'estrena a la Copa del Rei. "No penso «Què estic fent? Per què no hi he arribat jo?» És més un sentiment d'orgull, d'haver pogut gaudir d'aquests grans jugadors. Cadascú ha d'anar cremant les seves etapes. Ja els tocarà a ells parlar de nosaltres", diu Saucedo somrient.