Pot un ministre socialista millorar res del finançament?

Arribem a Setmana Santa, a les vacances escolars, les operacions sortida i les mones afirmant que la tornada serà dura. Tot s’està apujant a causa de la guerra de l’Iran i com que el final de la guerra no es veu, els perjudicis a la butxaca d’aquesta inflació duraran unes quantes setmanes, pel cap baix. Ahir al vespre, Trump es va treure del barret deu dies més de coll de l’ultimàtum als aiatol·làs, mentre menteix sistemàticament cada dia (i molt, perquè no para de parlar) només per evitar que el petroli continuï encarint-se i les borses continuïn enfonsant-se. Només fa que dir que la guerra està guanyada, però l’estret d’Ormuz continua dominat per l’Iran, i el règim no ha caigut. 

Mentrestant, a la política espanyola hi ha hagut el canvi que estava anunciat i que pot influir en el futur del sistema de finançament comú que se’ns aplica. Ahir va plegar la vicepresidenta Montero per anar a Andalusia i el seu substitut serà Carlos Cuerpo, fins ara ministre d’Hisenda. Un doctor en economia, poliglot, tècnic, no té carnet del PSOE, un home que no crida, un economista preparat per seure a Brussel·les o a Washington o on sigui; res a veure amb la mercurial Montero. I el seu lloc a Hisenda l’agafa Arcadi España, un valencià de la corda del president Ximo Puig, que es considera federalista, que va denunciar moltes vegades com de mal finançat està el País Valencià, i que haurà de tirar endavant, sembla que amb convenciment, el nou sistema pactat amb Esquerra. Diuen que al PSC estan contents amb el nomenament d’España. Però per més federalista i conscient que sigui del mal finançament del País Valencià, ¿pot un ministre socialista canviar res del repartiment dels diners? Aquesta és la gran pregunta i els precedents no són tranquil·litzadors, precisament. 

Però per més que el factor humà sigui important en la política, els fets estructurals romanen. Per això no em puc estar de comentar una notícia que va publicar La Vanguardia, de maquinistes de Rodalies que falsificaven justificants mèdics, i la companyia no els va sancionar, denunciar, expulsar perquè no els volia molestar. Va ser a principis de l'any passat, un maquinista que va anar al metge perquè no es trobava bé i no li va donar la baixa. Llavors li van entregar un comprovant que acreditava que havia anat a la consulta. I aquest mateix document va començar a circular entre els seus companys, que canviaven el nom i la data del comprovant, i així s’agafaven algun dia de festa, aprofitant el permís de fins a quatre dies a l'any a què tenen dret els treballadors públics si no es troben bé. Que el document estava falsificat es veia de tres hores lluny, però la presidència de Renfe va decidir no investigar-ho més “per no encendre els ànims del sindicat de maquinistes Semaf en ple conflicte pel traspàs de Rodalies a la Generalitat”. 

Aquest és el respecte que li tenen els maquinistes i Renfe a vostè, i a mi i a tothom. No cal dir res més.

Bon dia.