Els de Junts ja fa temps que han decidit marcar perfil dur contra la immigració. Noten l’alè d’Aliança Catalana i Vox al clatell i creuen que la millor estratègia és copiar-los el discurs. Parlo amb la taxista i el porter, el cambrer i la dependenta i tots compartim la mateixa sensació de cansament davant d’una classe política que sembla viure a anys llum de la vida real de les persones. Juguen a un joc que no és el nostre encara que ho facin amb els nostres diners i les nostres vides. Ara porten això del burca al Congrés sabent que no serveix de res. Per què ho fan? Per què llancen a les escombraries hores i recursos públics? Per fer propaganda, esclar, ara que els encalça la de Ripoll. La dreta catalana, com totes les dretes occidentals, ha renunciat del tot al liberalisme clàssic que parlava de seny i ordre (aquella hipocresia sostinguda sobre l’explotació violenta de la classe treballadora) i s’apunta a la crueltat organitzada inspirada en Trump. És la perversió d’atiar l’odi dels pobres (encara que es tinguin per classe mitjana) contra pobres que ho són una mica més i ja venen de casa amb la humanitat erosionada perquè han tingut el capritx de néixer en un altre país.
Orriols se li està menjant el pastís a Junts i ho fa en els feus que els postconvergents consideraven propis, principals cantoners i modernistes de sostres alts, hotels d’anomenada, fins i tot en un camp de golf a l’Empordà, que deu ser el nostre Mar-a-Lago. La burgesia catalana s’apropa a la ripollenca potser perquè, com el de MAGA als EUA, creuen que poden manegar-la, que serà fàcil de dominar i dirigir. Els d’Aliança parlen de reindustrialitzar Catalunya. Visca el dinou! I el passat gloriós de quan els amos es feien d’or i els assalariats no veien la llum del dia, tancats setze hores a la fàbrica. Tornem a Germinal i a l’explotació infantil. Perquè si s’ha de reindustrialitzar Catalunya la pregunta és: qui treballarà? La Sílvia Orriols pot anar dient que la immigració no és més que un destorb, una amenaça, pot assenyalar-ne tot el que és negatiu, però el cert és que la població procedent de fora és tan necessària que si no hi hagués “nouvinguts” aquest país s’aturaria i deixaria de funcionar. M’acabo de menjar unes maduixes a preu d’or perquè les volia del Maresme i no pas de Huelva, però les mans que cullen maduixen són totes estrangeres, tant aquí com a Andalusia. La terrible perversió, la crueltat malànima, consisteix en això mateix: en atiar la violència i l’odi contra els qui sabem que són del tot necessaris. A la burgesia que enyora temps més bons per a l’explotació, que si pogués diria obertament que vol carregar-se tots els drets conquerits per la base de la cadena productiva de la qual extreu la seva riquesa, li convé tenir una bossa de persones malvivint als marges de la societat, aïllada de la resta de ciutadans per la xenofòbia i el racisme, per la segregació escolar i urbanística. Volem indústria catalana, diu l'Orriols, però torno a preguntar: qui hi treballarà? Els de la generació de la torrada d’alvocat i Netflix? Quins catalans de vuit cognoms aniran a la cadena fordista?
Ara diuen que volen prohibir el burca per seguretat, però que ho fan per la igualtat de les dones. Quina hipocresia! Ja ens agradaria creure que els importen les dones i les nenes musulmanes, però l’experiència ens demostra que només les feministes ara dites “clàssiques” han defensat els drets de les nascudes en contextos islàmics. A molts ajuntaments on manen els de Junts els fan la vida impossible, a les dones immigrants, amb burca o sense, amb mocador o no. I des del PSOE, Bolaños diu no sé què de llibertat religiosa. La llibertat de sotmetre dones, com sempre. Quin avorriment tot plegat, quines ganes de regalar-los a tots un burca i que es mirin el món des de la reixeta, a veure què els sembla.
