Donald Trump i Lleó XIV estaven en rumb de col·lisió des del primer dia. Un president dels Estats Units fatxenda que envia la seva policia a la caça i captura d’immigrants i que amenaça amb la desaparició d’una civilització sencera no pot comptar amb la benedicció papal. I quan l'hi van preguntar, Robert Francis Prevost va pronunciar amb molta calma i un somriure tranquil una expressió senzilla: “No tinc por del govern de Trump”, que dita per ell sembla directament inspirada per l’evangèlic “No tingueu por”.
És curiós, perquè tothom opinava que a aquest Papa (que el 8 de maig farà un any que va ser escollit) no se’l sentia gaire per no dir gens, sobretot comparat amb el seu loquaç antecessor Francesc, però ara resulta que amb una sola frase ha posat molta gent al seu costat, des de Sánchez fins a Meloni. I si Trump continua jugant al lamentable numeret de les estampetes en què juga a ser Déu, més gent que es posarà en contra.
El cas d’Espanya és molt curiós per la inversió de papers que representa: l’esquerra amb Lleó XIV, sense que l’Església catòlica s’hagi mogut en qüestions com l’eutanàsia, l’avortament o l’ordenació sacerdotal de dones; la ultradreta amb Trump, però ben infiltrada a l’Església catòlica, i la dreta conservadora desconcertada, perquè representava que els amics de Sánchez eren els seus enemics i ara resulta que Lleó XIV ha verbalitzat allò que Sánchez practicava.
Que Trump és un egòlatra perillós no ens ho ha descobert Lleó XIV, però la topada de tots dos en camp obert és molt important perquè el seu terreny de joc és el món sencer. I sentir que algú amb ascendència moral sobre la base de votants de Trump –i votants conservadors en general– diu, sense perdre els nervis, que no li té por anima molta gent a no sentir-se desemparada davant d’un perill públic que fa venir vergonya.
