El nou ministre tampoc cedeix: Catalunya no recaptarà l'IRPF
Assegura que qualsevol traspàs en la recaptació es farà en el marc de l'Agència Estatal d'Administració Tributària
Barcelona"La posició és molt clara", no paren de repetir els ministres d'Hisenda, tot i que el més calent pel que fa a la recaptació de l'IRPF estigui a l'aigüera. Primer era María Jesús Montero qui tancava la porta als traspassos pactats entre ERC i el PSC i ara aquest paper l'ha assumit el seu successor. Arcadi España assegura que el govern espanyol no es mourà de l'acord que es va signar entre la Moncloa i la Generalitat en la reunió de la Comissió Bilateral del juliol passat: "Per al conjunt de comunitats autònomes i també per a Catalunya, tenim la voluntat d'incrementar la capacitat de gestió, sempre dins del marc de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT)". Què significa? Bàsicament que el traspàs a Catalunya de la recaptació del 100% de l'IRPF no és un compromís que es faci seu l'executiu estatal i que, en tot cas, serà l'AEAT la que tindrà les competències en gestió i recaptació. L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) s'hauria de conformar a col·laborar-hi "en un model de gestió tributària en xarxa", com s'especificava en el document de la Bilateral.
España va ser entrevistat per primera vegada des que és ministre aquest dimarts a la Cadena SER. Ell va explicar que ni s'ha reunit ni ha parlat amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, tot i que ha reconegut que el ministeri "està parlant" amb interlocutors catalans per concretar l'acord de la Bilateral. Junqueras es va endur un bon cop de porta a finals de febrer, quan el president espanyol, Pedro Sánchez, li va dir que no hi havia marge per complir amb el pacte al qual es va arribar per a la investidura de Salvador Illa. De fet, Montero va telefonar personalment a Junqueras per insistir-li que l'ATC no recaptaria l'IRPF, fet que va desembocar en la negativa d'Esquerra a aprovar els pressupostos de Salvador Illa. Ara, però, ERC i el PSC tornen a negociar havent eliminat la línia vermella de l'IRPF, un escull ara per ara insalvable.
L'estiu del 2024, socialistes i republicans van acordar que l'ATC faria la recaptació del 100% de l'IRPF a partir del 2026 i ells mateixos van ajustar més endavant el calendari veient que l'administració catalana no estava preparada per assumir aquest volum de feina. Es va moure el compromís fins al gener del 2028. Però tot depèn de la voluntat del govern espanyol, que hauria de modificar la llei tributària i ja ha dit que no hi té gens d'interès. "Després de les eleccions andaluses tindrem més opcions", verbalitzen fonts tant del PSC com d'ERC, tot i que al ministeri d'Hisenda no s'ho prenen amb gaire interès. Ni tan sols ara, amb un ministre de tarannà dialogant i receptiu a les propostes federalistes.
A la recerca d'alternatives
PSC i ERC negocien des de fa setmanes els pressupostos de la Generalitat, un cop els republicans van renunciar a l'IRPF com a línia vermella. Ara busquen alguna alternativa amb què Esquerra pugui acontentar els seus votants. Més enllà de les partides pressupostàries, el desllorigador arribaria si s'aconsegueix alguna cessió de sobirania prou rellevant perquè, ara sí, ERC desbloquegi els comptes del 2026.
El més avançat és el consorci d'inversions, una estructura mixta Generalitat-Estat per controlar l'execució de les inversions a Catalunya, que han estat estructuralment per sota del que requeria la societat catalana (una afirmació avalada per l'actual govern espanyol). Es començarà a tramitar de forma imminent al Congrés dels Diputats, però ERC ja ha dit que amb això no n'hi haurà prou. El traspàs de Rodalies és una altra de les carpetes pendents de resoldre's. De moment, s'ha creat l'empresa mixta entre la Generalitat i Renfe que hauria de gestionar el servei, però encara hi ha molta lletra petita per resoldre.
Aquest dimecres al Parlament també s'ha parlat de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, on la Generalitat hauria de tenir un paper rellevant en la governança dels ports i aeroports catalans. El consell executiu en va aprovar la creació fa uns mesos. Aquest dimecres, el president Illa ha respost a la pregunta dels republicans assegurant que això serà possible "en un horitzó bastant immediat". Aquest nou ens també forma part dels acords d'investidura pendents de materialitzar-se.
I, en paral·lel a les negociacions amb Catalunya, el PSC i ERC veuen com Pedro Sánchez va desbloquejant nous acords amb el País Basc en matèries tan rellevants com la gestió de les prestacions per desocupació o dels aeroports bascos.