L'altra negociació a l'Estat: sobirania per a Euskadi

MadridLes presons, els horaris dels trens, l'ingrés mínim vital o els permisos de treball per a estrangers són algunes de les carpetes que Pedro Sánchez ha traspassat en els últims anys al País Basc. Ha sigut un avenç lent i persistent en el camí per complir amb l'Estatut de Gernika (1979) fruit de les demandes del PNB i com a palanca per mantenir la complicitat dels jeltzales.

Alguns dels acords encara s'han de materialitzar i fer efectius, però fan palès fins a on és capaç d'arribar el govern espanyol. Repassem què inclouen.

Un dels grans traspassos de la passada legislatura va ser la gestió de les tres presons que hi ha a Euskadi, que es va rubricar el maig del 2021. Inclou, per exemple, l'execució, coordinació i seguiment del compliment de les penes i permet al govern basc atorgar els tercers graus, que s'han multiplicat d'aleshores ençà. En aquell acord també hi havia les competències del transport per carretera, el codi bibliogràfic internacional ISSN i la cessió de l'edifici del Districte Marítim, que és a Ondarroa (Biscaia). El 2020 el govern espanyol havia cedit la gestió de les prestacions sanitàries de l'assegurança escolar.

Un nou traspàs important va arribar el març del 2022: l'ingrés mínim vital. El govern basc pot resoldre les peticions, controlar els requisits i, especialment, pagar les prestacions. La Moncloa també el va cedir a Navarra. Dos anys més tard, Pedro Sánchez va traspassar-lo a Catalunya després de reunir-se amb Pere Aragonès. Ara bé, a diferència del País Basc, la Generalitat el gestiona, però el pagament el fa la Seguretat Social. El govern espanyol va obrir la porta a cedir-lo a la resta d'autonomies, però encara no n'hi ha cap altra que el gestioni. Sí que ho han demanat el País Valencià, Galícia, Andalusia, les Balears i Castella i Lleó.

Un passet més. El març del 2024, el País Basc va aconseguir les competències en el servei de Rodalies i se li van transferir cinc línies. Va assumir funcions de regulació, planificació, gestió i inspecció dels serveis i va passar a poder fixar el preu de les tarifes, els horaris i les freqüències de pas dels trens. Aquell acord també incloïa les competències en homologació de títols universitaris estrangers i en el sistema d'acolliment i integració de refugiats i asilats.

Des del juliol del 2025, el País Basc també té competències en permisos de treball per a estrangers i en meteorologia. Va ser el moment que la Moncloa també li va cedir gratuïtament l'antiga seu de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) a Sant Sebastià.

La penúltima gran cessió va arribar el passat mes de gener. Es va culminar el traspàs de cinc noves competències. Destaquen la gestió del subsidi de desocupació, així com les prestacions familiars no contributives i el subsidi no contributiu per naixement i cura de menors. També les competències en salvament marítim –per exemple, la cerca i rescat en aigües interiors i territorials–, la gestió integral de l'assegurança escolar i el traspàs del Centre Nacional de Verificació de Maquinària (CMVM) de Barakaldo (Biscaia).

L'última reunió entre Pedro Sánchez i el lehendakari Imanol Pradales va cristal·litzar en un "acord polític" per a set noves competències. La més important és la creació d'un "òrgan bilateral de col·laboració i coordinació" perquè Euskadi pugui participar en la gestió dels aeroports. Va en la línia de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya que el Govern va impulsar a principis d'any.

A més, els dos governs van pactar el traspàs de la "vigilància, inspecció i control" en pesca comercial i recreativa, del reconeixement mèdic per als permisos de conducció i en centres de reeducació viària i de les subvencions a la contractació d'assegurances agràries combinades, així com un "marc de cooperació financera" entre l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) i l'Institut Basc de Finances.