Les visites al CAP dels treballadors d'Amazon tensionen la sanitat pública a l'Alt Empordà

GironaLa nova planta logística d'Amazon, inaugurada el 2023 en un polígon als afores de Figueres, ha revolucionat l'Alt Empordà. És, amb diferència, l'empresa més gran de la comarca, per davant de companyies d'envergadura com els supermercats d'Antonio Escudero a la Jonquera o el gegant de l'alimentació Transgourmet. Hi treballen dia i nit al voltant de 2.000 persones, un volum que representa més de l'1 % de tota la població de tots els municipis a 40 km la rodona. I, com és lògic, aquesta correlació entre treballadors i habitants, molt més elevada que la de qualsevol gran empresa de l'àrea metropolitana de Barcelona, provoca que tot el que envolta el negoci d'Amazon tingui un impacte directe en el dia a dia de la comarca.

Un dels sectors que més han notat les conseqüències de l'arribada de la multinacional americana és el sanitari. Diversos metges de capçalera de Figueres i dels pobles dels voltants expliquen a l'ARA que, des que es va inaugurar el centre logístic al polígon del Far d'Empordà, han començat a atendre pacients amb mals musculoesquelètics que abans no tenien, producte de la feina repetitiva a la planta. Són treballadors que venen derivats de la mútua de l’empresa: es fan mal treballant, se’n van a la cobertura privada, però com que no és un accident puntual d’un dia sinó un dolor acumulat, no s’acredita com a accident laboral i els envien al centre d'atenció primària. Això els impedeix cobrar més prestacions durant la baixa i, de retruc, acaba saturant la sanitat pública, ja de per si molt tensionada.

"Nosaltres tenim clar que els problemes osteomusculars dels treballadors d'Amazon estan relacionats amb la feina, i per això ens preocupa. Però hem de posar la baixa com a malaltia comuna, perquè hi ha uns llistats molt concrets de malalties laborals i aquestes sovint no entren. A la pràctica, moltes baixes laborals només acaben sent reconegudes com a accidents si hi ha una caiguda clara, si et trenques el braç. Però per un mal d’esquena és molt més complicat", lamenta el doctor d'un ambulatori local. En els casos justificats, els professionals mèdics recomanen als pacients iniciar una reclamació de determinació de contingència a la Seguretat Social perquè, encara que sigui retroactivament, se'ls reconegui que la incapacitat temporal en qüestió ve causada per una malaltia professional i l'assegurança privada es faci càrrec de la prestació. Els metges dels CAPS alt-empordanesos també lamenten que, com que Amazon requereix tanta mà d'obra i sempre tenen disponibles anuncies de feina, sovint agafen personal "poc qualificat físicament" i, per prevenir futurs dolors, suggereixen més rotació en les tasques.

De la mútua al CAP i sense baixa per accident laboral

Els sindicats també secunden les queixes dels metges i fa temps que batallen perquè els treballadors amb afeccions associades a la seva feina se'ls reconegui la baixa per accident laboral. Asseguren que és un problema que fa temps que s'arrossega arreu, però que el cas d'Amazon a l'Empordà s'ha fet especialment visible per la magnitud de l'empresa en relació amb les infraestructures del seu voltant. El comitè d'empresa d'Amazon el formen 25 representants, 19 d'UGT, 3 de CCOO, 2 de FETICO i un d'independent. Zoraida Segarra, mossa de magatzem que es dedica a ubicar la mercaderia a les estanteries, és la secretària general de la secció d'UGT a l'empresa: "Tenim moltes persones treballadores a qui la mútua no ha donat la baixa i que han hagut d’anar al servei públic de salut perquè no poden prestar servei a l’empresa. Llavors, siguin afiliats o no, els ajudem a fer la determinació de contingències perquè la Seguretat Social revisi aquesta baixa, però s'està creant un col·lapse i encara no tenim resoltes les del 2025", explica.

En la mateixa línia, Younes Diarra, delegat de prevenció de riscos laborals del mateix sindicat, que es dedica a carregar mercaderia als camions, afegeix: "Quan arriben a la mútua els diuen que és una patologia que ja portaven anteriorment, però jo em pregunto: fins a quin punt un facultatiu de la mútua pot saber si una persona treballadora ja la tenia d’abans o no?".

Aquesta situació l'ha viscuda de primera mà una treballadora veterana aquesta Setmana Santa. Es dedica a l’embalatge: estava muntant una caixa amb un pot pesant, va girar la mà de manera brusca i va començar a notar dolor. Va intentar continuar, però, al cap de pocs minuts, va avisar l'encarregat, que la va acompanyar fins a la infermeria, on van aplicar-li gel, esprai i embenatge. Llavors, cap a la mútua, a la Clínica Girona, on li van fer una exploració, una radiografia i li van diagnosticar un esquinç. "Em van dir que no es considerava accident laboral i que anés al CAP", relata. I continua: "És injust, no és només pels diners de la baixa per accident laboral, que són uns 300 euros de diferència, sinó perquè demostra que no ens tenen confiança. De seguida que m'he fet mal ho he dit i si hagués vingut amb mal de casa no hauria pogut treballar les primeres hores", es queixa la treballadora, que ja ha presentat la reclamació administrativa.

Feina mecanitzada i equip mèdic d'urgència

A més a més, l'empresa respon que, conscient que treballa amb un volum molt elevat de treballadors, opera amb moltes de mesures de seguretat, prevenció de riscos i disposa d'un equip mèdic d'emergència in situ. La companyia destaca igualment que s'aposta per la rotació (gràcies a l'acord amb el comitè d'empresa) i que la feina no és físicament exigent, ja que, el centre logístic del Far d'Empordà, de nom tècnic bcn4, té més de 150.000 metres quadrats, quasi tots amb superfície robotitzada, i 23 quilòmetres de cinta transportadora. A més, dels quasi 25 milions de productes que entren i surten a la planta, la majoria no són pesats i els treballadors no han d'utilitzar aparells complicats per inventariar-los a les estanteries. I, sobre les valoracions d'accidents laborals per part dels metges de la mútua, Amazon insisteix que no hi té cap influència. La responsabilitat recau llavors en l'assegurança, però treballadors i sindicats no tenen interlocució amb els seus dirigents, i encara menys amb els de les clíniques privades, per tal de fer-los arribar les seves queixes.