L'ampliació del polígon d'Amazon a l'Alt Empordà amenaça 220 hectàrees de conreus

El Far d'EmpordàFa dos anys la multinacional Amazon va inaugurar una immensa planta logística de 50.000 m² de superfície a l'Alt Empordà. Hi treballen més de 1.500 persones en torns de dia i nit que empaqueten i organitzen les comandes d'aquest monstre del comerç en línia. La nau està situada al polígon Logis Empordà, al sud de Figueres, en un emplaçament transfronterer estratègic entre Catalunya i França, on es concentren altres empreses dedicades a la logística i el transport. Per incentivar encara més les oportunitats de negoci d'aquesta zona industrial, el departament de Territori treballa en la redacció d'un pla director urbanístic per ampliar l'extensió del polígon amb 166 noves hectàrees i una estació intermodal de mercaderies de 60 hectàrees.

La proposta, però, ha causat molt de rebombori entre els veïns dels municipis del voltant, com Siurana, Garrigàs, Vilamalla, el Far i Palau de Santa Eulàlia, ja que el polígon està envoltat de camps, bosquets, camins de terra i pobles rurals propers al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà que es veurien afectats per l'ampliació. Per intentar frenar el projecte, els residents han constituït la plataforma Prou Expansió Logis Empordà, que suma el suport de la Unió de Pagesos i entitats ecologistes empordaneses com Iaeden - Salvem l'Empordà. La majoria dels ajuntaments també es mostren contraris al projecte i la plataforma ha presentat un manifest que ja acumula més de 1.300 adhesions, amb personalitat públiques com els germans Roca, Marc Giró, Quim Masferrer o Judit Martín.

"Aquesta ampliació és com els tentacles d'un pop que agredeix el territori i creix en totes direccions. La Generalitat no ha fet cap estudi de mobilitat ni d'impacte mediambiental, només té una finalitat especulativa", critica Patrizia Falcone, portaveu de la plataforma. I afegeix: "El polígon, tal com està ara, ja és una xacra pel territori que ha fet malbé la zona, així que l'administració el que hauria de fer és reparar els danys causats i no pas voler destrossar definitivament tota la plana de l'Empordà".

Alternativa a l'oest de Vilamalla

Els ecologistes argumenten que l'ampliació no té cap sentit, atès que, amb l'extensió actual, al polígon encara queden naus industrials per ocupar. "Funciona a mig gas, té una ocupació del 50% o el 60%, amb moltes naus disponibles a la venda", detalla Falcone. La contraproposta dels veïns és que, si cal expandir la superfície industrial de la comarca, es faci en les parcel·les edificables entre Figueres, Santa Llogaia d'Àlguema i Vilamalla, més integrades en l'àrea urbana, en comptes de créixer al voltant dels camps verges del Logis Empordà, tal com preveu la Generalitat.

La plataforma també es mostra preocupada per les implicacions en el trànsit que podria ocasionar el creixement del polígon, perquè, ara mateix, l'AP-7 i les carreteres de la sortida sud de Figueres que envolten els pobles veïns ja estan molt tensionades pel pas constant de camions i furgonetes d'Amazon. A l'estiu, a més, s'hi sumen els turismes que condueixen en direcció a Roses i Cadaqués. “Si ampliessin el Logis i hi situessin una estació intermodal hi hauria un increment exponencial de camions que col·lapsaria definitivament la zona. Caldria desdoblar l'autopista i fer noves carreteres que la Generalitat no ha previst", critica la portaveu.

"No podem depredar els camps"

El model de negoci que representa el polígon tampoc convenç veïns, ecologistes ni pagesos. Segons denuncien, les diverses benzineres, els magatzems, les terminals de camions i les plantes no produeixen res, sinó que només distribueixen productes vinguts de fora. Així ho argumenta Joan Caball, històric dirigent de la Unió de Pagesos, agricultor i ramader de la zona. "Tot són empreses logístiques que donen servei de transport, però no aporten valor afegit ni milloren la vida dels veïns. No pot ser que el futur sigui tot d'Amazon i de les gasolineres", diu el pagès alt-empordanès.

Els camps afectats per la futura ampliació són conreus de cereals i ferratges, que, a més de donar fruits, estan vinculats a l'estructura ramadera de les granges. "No podem continuar depredant els camps com si fóssim als anys 60 o 70, com si no existís la crisi energètica, climàtica i la sequera", defensa Caball. I afegeix: "Si volem tenir sobirania alimentària calen terres per produir aliments, és una cosa bàsica; pensava que la covid ens havia ensenyat alguna cosa, però es veu que no".

La Unió de Pagesos lamenta que es vulguin perdre hectàrees de conreus en detriment d'altres negocis perquè, a Catalunya, segons dades del sindicat, la superfície agrària útil és a la cua d'Europa: 0,15 hectàrees per habitant, la meitat que la mitjana de la UE. És per això que el sindicat demana a la Generalitat l'aprovació d'un pla sectorial que protegeixi les terres agrícoles d'alt valor, tal com passa amb els espais naturals.

De moment, la Generalitat continua amb la intenció de tirar endavant l'ampliació malgrat les crítiques. Ara bé, el departament de Territori també matisa que redefinirà el projecte que va presentar inicialment i que elaborarà un pla de mobilitat. A més, afegeix que tot plegat es farà en consens amb els ajuntaments implicats, sense voluntat d'imposar cap proposta des del govern. A preguntes de l'ARA, Amazon evita pronunciar-se públicament a favor o en contra de l'ampliació, atès que és una iniciativa que depèn de l'administració catalana i no dels plans de negoci de la multinacional nord-americana.