"Després de dinou dies de guerra, avui finalment he plorat": el diari personal del fill del president iranià

BarcelonaL'escriptura d'un diari en temps de guerra respon sovint a la necessitat de preservar la humanitat davant de la barbàrie i de posar ordre al caos. Des del d'Anna Frank fins al de Victor Klemperer, són documents per a la posteritat i un retrat de la quotidianitat entre les bombes. Amb la irrupció d'internet aquests escrits arriben al món en temps real. Ara alguns ciutadans iranians comparteixen les seves reflexions diàriament amb els internautes enmig de la guerra. Però si es tracta del fill del president de l'Iran, el seu testimoni té un significat especial.

Amb el mateix atreviment i espontaneïtat que va mostrar el seu pare, Masoud Pezeshkian, quan va sortir al carrer després que els atacs israelians i nord-americans decapitessin el règim de l'Iran, el seu fill Yousef escriu un diari digital. Hi explica la seva quotidianitat —com queda amb amics, va a comprar, mira les notícies o juga amb els seus fills—, però també comparteix les seves pors i opinions sobre la postura iraniana en el conflicte.

"Al migdia, es va sentir el so dels míssils i plovia. El temps a Teheran s'havia tornat agradable i primaveral. Tant de bo tingués una càmera i estigués fent fotos de les boniques vistes de la ciutat. Tant de bo no hi hagués guerra i portés la meva dona i els meus fills a passejar pels carrers de la ciutat", escrivia el 15 de març.

Pezeshkian, que té 45 anys i és doctor en física, relata una vida relativament tranquil·la malgrat la guerra, amb trobades habituals amb persones estimades i hores dedicades al pensament i a l'escriptura. "Dimecres a les 10 del matí —escriu—. El temps és plujós i agradable. Que bonica que és la vida aquests dies. Estic reunit amb els meus amics. Xerrem una mica. Parlem d'un tuit que vaig publicar ahir a la nit i després anem fins a un mirador a observar la ciutat. Al vespre sopem junts".

El fill gran del president iranià es fixa en detalls de la quotidianitat i relata —amb llenguatge planer— com, malgrat el conflicte, la població intenta fer vida normal, enmig del patiment. "Després de dinou dies de guerra, avui finalment he plorat. I unes quantes vegades. He anat a veure la meva àvia. La primera setmana de la guerra, ni tan sols li havien dit que el líder havia mort. No ho sabia tot. [...] Quan m'ha vist, ha plorat i jo l'he consolada dient-li que tot era normal. No passa res. És la guerra. Ens ataquen, i nosaltres ens hi tornem, i així successivament", relata. "Fins avui m'havia mantingut fort i ferm, creia que cap notícia em podria commoure. Però l'àvia és diferent de la resta. Ella és una maga, parla directament al cor. Les seves paraules et penetren a l'ànima i la seva mirada et porta als llocs més recòndits del món... En l'abraçada de comiat se m'ha fet un nus a la gola i ja no he pogut dir res, només movia el cap per contenir les llàgrimes. I així que he posat un peu fora de la porta... no m'he pogut contenir".

En defensa del seu pare

Tot i que no ostenta cap càrrec, el Yousef ha actuat com a assessor proper al seu pare i el defensa sempre que en té ocasió. Narra com, en un xat compartit amb companys de facultat, alguns d'ells havien escrit missatges contraris al president. "No he tingut la paciència per respondre. He marxat del grup. Quan els deixebles de la revolució a la República Islàmica de l'Iran no respecten el president, com podem esperar que els estrangers, que són els nostres enemics, ens respectin a nosaltres?", es pregunta. També afirma que protegir la vida dels funcionaris del país s'ha convertit en la prioritat del règim dels aiaol·làs. Malgrat els talls d'internet que afecten la majoria de la població, el diari del fill del president indica també que l'elit té un accés privilegiat a la connexió. Sorprenentment, tot i alinear-se amb el règim, el fill del president es mostra indignat per l'aturada d'internet imposada per les autoritats iranianes i opina que això els pot fer perdre credibilitat davant la comunitat internacional.

Yousef Pezeshkian assegura que només ha vist el seu pare dues vegades des de l'inici de la guerra. Quan l'Iran va començar a atacar els països del Golf, el president iranià va demanar disculpes, i això no va ser ben rebut entre alguns sectors del país persa, i també criticat per l'ala més dura. Com és d'esperar, el seu fill el defensa al diari digital: "Sé com va intentar el meu pare millorar les relacions amb els veïns i els països musulmans de la regió. Que amarg és que, per defensar-nos, hàgim d'atacar bases nord-americanes als nostres països amics. No sé si entenen la nostra situació". I afegeix que després de la guerra necessitaran els seus veïns.

Les reflexions i escenes personals que s'hi barregen són emotives, com quan recorda la seva mare, ginecòloga de professió, i el seu germà, morts en accident de trànsit el 1994. "Avui és l'aniversari de la mort de la meva mare i del meu germà petit —escrivia—. La meva mare mai va estar sota l'ombra del meu pare. Era una dona independent, orientada a les persones, lliure, lògica i amorosa com totes les mares", diu.

Lectures geopolítiques

Un apunt que apareix de manera recurrent és com la guerra ha enfortit el règim iranià al seu entendre: "Crec que la guerra ha matat la idea segons la qual els funcionaris del país mengen i beuen mentre els seus fills s'ho passen bé. El martiri dels líders i d'algunes de les seves famílies ha canviat moltes mentalitats", escriu. "Amb aquesta guerra l'enemic ens ha ajudat a reparar un dels defectes del país".

Mentre les capçaleres internacionals van plenes amb la incògnita de si els Estats Units llançarà una operació terrestre a l'Iran, Pezeshkian assegura que dins del país "gairebé tothom està d'acord que l'Iran té avantatge en un atac terrestre i que la situació no millorarà per als Estats Units i Israel", i que també tenen sospites que tan sols es tracti d'un bluf. Sobre això mateix, dos dies abans afirmava que "les nostres forces armades fa anys que planifiquen i es preparen per a aquests dies. Tot està calculat i es fa amb un pla regular i específic". I encara afegeix: "M'adono que el nostre sector militar no té cap preocupació per la prolongació de la guerra. És a dir, tenim prou míssils per lluitar durant mesos amb aquesta tendència".

La imatge de l'Iran a l'exterior, de fet, el preocupa. Creu que aquí rau la clau per explicar-se de portes enfora. "Sí, tenim defectes. Hem comès errors. No som infal·libles. Però els nostres errors no són d'un nivell que justifiqui els Estats Units i Israel en aquesta guerra o ens faci culpables. Dic amb certesa que Déu no està del costat dels Estats Units", sosté. I critica Trump sense embuts: "De vegades dubto si és realment intel·ligent i treballa amb un pla o és un idiota malhumorat a qui li falta estabilitat personal", escriu.

Els missatges que comparteix Pezeshkian —tant a través de Telegram com d'Instagram— també descriuen amb l'habitual retòrica èpica del règim com va viure alguns dels moments més determinants del conflicte, com ara la mort o l'enterrament d'alguns dels líders: "La notícia de la mort d'Ali Larijani [...] es va estendre per les xarxes socials. Realment no m'ho volia creure. No hem de permetre que l'enemic tingui un altre assassinat reeixit", escriu. I, sobre la cerimònia, relata: "Quina multitud que hi havia! Els ulls plens de llàgrimes de les dones i els homes d'estatura imponent de l'Iran, juntament amb el so eixordador dels clams "Allah Akbar" (Al·là és gran) i "Heyhat minna-dhilla" (Mai acceptarem la humiliació), creaven una imatge heroica".