El suport a Israel entre els demòcrates dels Estats Units es refreda

WashingtonL'inici de la guerra de Gaza i l'escalada d'Israel en el genocidi contra els palestins van obrir una esquerda entre les bases demòcrates als Estats Units. A les eleccions presidencials del 2024, Kamala Harris es va veure atrapada entre les donacions milionàries dels grups de pressió proisraelians i una militància cada cop més crítica amb la massacre a la Franja. La seva incapacitat per posicionar-se amb contundència sobre el conflicte li va passar factura a les urnes, amb una sagnia important de vots protesta. Ara, la guerra de l'Iran, a la qual Donald Trump s'ha deixat arrossegar per Benjamin Netanyahu, ha intensificat aquest distanciament. La ruptura és tal que molts candidats demòcrates a les legislatives d'aquest any estan mirant de desvincular-se de l'AIPAC, un dels grans lobis pro-Israel.

En general, el suport a Israel ha caigut entre els estatunidencs, segons mostra una enquesta de la cadena NBC realitzada els primers dies de campanya militar a l'Orient Mitjà. Actualment un 39% dels ciutadans valoren negativament Israel, quan el 2023 –just després dels atacs del 7 d'octubre de Hamàs– només era un 24%. On més s'ha accentuat la pèrdua de simpatia és entre els votants demòcrates i independents: un 57% i un 48%, respectivament, veuen Israel de manera negativa.

Tot i les ganivetades que hi ha hagut dins les bases MAGA i les crítiques d'alguns sectors contra el president, la perspectiva que tenen els republicans no s'ha vist tan afectada. Només un 18% veuen negativament Israel, sis punts més que el 2023. Quan es va fer l'enquesta encara no s'havia produït la dramàtica sortida del cap de contraterrorisme dels EUA, Joe Kent. L'oficial va dimitir argumentant que Israel havia "enganyat" Trump per enredar-se en el conflicte. Un assenyalament que cal agafar amb pinces tenint en compte que Kent i determinats sectors del trumpisme tenen clares simpaties cap al supremacisme blanc i l'antisemitisme.

Creix la solidaritat amb Palestina

La guerra, però, no ha estat un element determinant, sinó que simplement ha acabat de donar impuls a un sentiment generalitzat que ja s'ha anat coent dins la societat estatunidenca. Així, a mesura que ha augmentat la xifra de palestins morts pels atacs israelians –més de 72.000–, la solidaritat amb Palestina ha anat creixent en detriment de la simpatia cap a Tel-Aviv.

Una enquesta publicada per Gallup just abans que Trump i Netanyahu bombardegessin Teheran el 28 de febrer, assenyalava que, per primer cop des de principis dels 2000, els estatunidencs senten més simpatia per als palestins que per als israelians: un 41% enfront d'un 36%. Fins a l'any passat la tendència era a la inversa.

El lobi jueu, contra els més progressistes

Molts candidats demòcrates han captat el missatge i fan campanya en contra de l'AIPAC. Per primer cop, molts rebutgen obertament aquest lobi proisraelià, malgrat el seu poder. El 2024 el grup sionista (abans es feia dir American Zionist Committee for Public Affairs) va regar milions en campanyes de primàries per fer fora del Capitoli dos legisladors: Cori Bush i Jamaal Bowman. Tots dos eren membres de l'Squad, el terme amb el qual es coneix la bancada més progressista dels congressistes demòcrates.

Un dels rostres més mediàtics de l'Squad és Alexandria Ocasio-Cortez. La congressista per Nova York havia estat crítica amb la guerra de Gaza, però no ha estat fins ara que s'ha oposat obertament a finançar militarment Israel. “Coherent amb el meu historial de vot fins ara, no donaré suport al fet que el Congrés enviï més diners dels contribuents ni ajuda militar a un govern que ignora de manera constant el dret internacional i la legislació dels EUA", deia la congressista en un comunicat publicat dimecres.

Anteriorment, Ocasio-Cortez havia fet una excepció amb la qüestió de l'ajuda militar, dient que Israel té dret a defensar-se, un mantra quasi omnipresent dins de la política estatunidenca. El seu posicionament també li serveix per marcar la diferència d'altres possibles candidats presidencials de cara a les eleccions del 2028, si és que la congressista arriba a presentar-s'hi.

Aquest fenomen també s'està replicant de cara a les legislatives d'aquest any. A Chicago, el demòcrata Daniel Biss vol aconseguir entrar al Capitoli aquest novembre amb una campanya basada en anar a la contra de l'AIPAC. Biss, jueu i net de supervivents de l'Holocaust que van emigrar a Israel, s'ha dedicat a advertir que l'AIPAC i altres comitès d'acció política similars estan posant diners en la campanya per desbancar-lo.

Biss no és l'únic candidat demòcrata de l'àrea de Chicago que està seguint aquesta tàctica. Molts demòcrates d'arreu del país han començat a dir obertament que no acceptaran més donacions de l'AIPAC. Per exemple, el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, va dir en una entrevista en un pòdcast que mai ha acceptat i que "mai acceptarà" donacions del grup. El mateix deien fa uns dies els senadors Ruben Gallego i Cory Booker. Malgrat que tots dos havien rebut donacions de l'AIPAC anteriorment, asseguraven que a partir d'ara ja no en rebrien.