Catalunya: secularització general i gir conservador evangèlic juvenil
El catolicisme es manté com la confessió majoritària, però han crescut els centres de culte evangèlics i els que pertanyen a l'islam
BarcelonaDemanar energia extra a una persona o objecte indeterminat per aprovar un examen. Dir "sisplau" mirant el cel mentre desitges que et donin una feina. Interpel·lar familiars que ja no hi són perquè empenyin el teu equip de futbol a guanyar un partit crucial. Tres exemples d’espiritualitat quotidiana, de formes de creença espontànies deslligades sovint d’una pràctica religiosa. Segons la informació que tenim de sondejos i estudis diversos, aquestes formes de creença instintiva, fins i tot automàtica i intuïtiva, són habituals en les societats contemporànies i Catalunya no n’és una excepció. Una espiritualitat subjectiva que, per dir-ho a la manera de Linda Woodhead, prioritza l’experiència interna i el desenvolupament personal enfront de les creences dogmàtiques i les estructures jeràrquiques. Una forma de religiositat o de misticisme que no ha mostrat senyal d’esgotament a mesura que avançava la modernitat.
Paral·lelament, a Catalunya, com en bona part de les societats del seu entorn, la secularització hi és ben present i ha consolidat un espai en què ateus i agnòstics són una majoria relativa. Per primera vegada des que en tenim dades, el 2024 a Catalunya les persones no religioses eren majoria. Tot plegat en un context en què l’Església catòlica ja no és l’única que malda per fer-se lloc en el mercat religiós. Per exemple, dels més de 7.200 centres de culte que existeixen arreu del territori català, la majoria són de confessió catòlica (5.665 l’any 2024), però n’hi ha quasi tres-cents menys que l’any 2020. El catolicisme es manté al nostre país com la confessió majoritària, sobretot en termes culturals, d’identitat o de tradició. Segons dades del CEO, un 42% dels catalans es consideren catòlics. Tanmateix, la xifra de practicants se situa a la banda baixa d’Europa: segons dades del mateix CEO del 2023, quasi un 58% dels catalans afirmaven que no eren practicants, un 43% asseguraven que no participaven mai en celebracions religioses i un 29% hi participaven únicament un cop a l’any, gairebé sempre en ocasions especials, com casaments o funerals.
Les persones amb fe catòlica, sobretot en el sentit de la pràctica religiosa, són, a més, d’edat avançada. Entre els mil·lennials i la generació Z, és a dir, els nascuts entre el 1981 i el 2012, l’ateisme i l’agnosticisme són àmplia majoria. Malgrat que bona part de les tradicions culturals i celebracions quotidianes tinguin un bon deix catòlic, la pràctica religiosa s’ha situat en mínims i les institucions catòliques no aconsegueixen articular l’espiritualitat de molts catalans.
Islam, evangelisme i dretanització
En la davallada de la creença i pràctica religiosa de les últimes dècades, però, s’albira un possible nou escenari. Tot i que la majoria continuen sent catòlics, els centres de culte a Catalunya representen fins a 14 confessions religioses principals. D’aquestes, les que pertanyen a l’islam i, sobretot, a les diferents denominacions evangèliques han experimentat en els últims anys un creixement important. El 2024 hi havia 326 centres de confessió islàmica i més de 900 d’evangèlics. Aquests últims són el doble que fa vint anys, malgrat que el percentatge de les dues confessions sigui similar. Els adeptes a les dues confessions són els creients més disciplinats i bona part d’ells asseguren anar al centre religiós amb assiduïtat. A més, es detecta un creixement d’aquestes dues confessions entre els joves: el 15% dels joves catalans de 16 a 24 anys són de confessió islàmica i quasi un 6% són evangèlics, uns percentatges molt menors en altres grups d’edat. Cada cop hi ha més joves que van a missa (en què el castellà predomina).
Un altre canvi destacable es percep en el gir conservador d’algunes confessions, especialment en l’evangèlica. El conservadorisme creix entre creients i no-creients, però els evangèlics despunten. Entre els d’aquesta confessió, sobretot els de les generacions mil·lennial i Z, hi ha una tendència conservadora marcada i gairebé una quarta part s’ubiquen en posicions d’extrema dreta. En canvi, entre els de confessió islàmica la dretanització no es detecta.
Com actuem en moments de crisi?
De quina forma espiritual actuem quan passem un moment complicat, fins i tot una crisi? Segons el baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat, actualitzat aquest mateix dijous per la direcció general d'Afers Religiosos de la Generalitat, un 47% dels catalans reaccionen a episodis difícils pregant. Quan es passa per un període difícil, encendre una espelma o parlar als éssers estimats difunts són activitats també habituals, com a mínim per a quatre de cada deu catalans. Curiosament, entre un quart i un terç de la població que assegura practicar accions íntimes religioses afirma també que és agnòstica o atea. Finalment, la mateixa enquesta posa en relleu que un 29% dels catalans s’adapten als moments complicats a través del ioga o la meditació, una pràctica més habitual entre els joves.
