Trump demana més temps per acabar la guerra de l'Iran: "Colpejarem amb més força les pròximes setmanes"

WashingtonUn discurs que podria haver estat un Truth Social. Tota l'expectativa que Donald Trump havia generat entorn de la compareixença d'aquest dimecres vespre s'ha vist reduïda a una intervenció de 20 minuts que semblava un recull de totes les declaracions dels dies previs. El president ha tornat a dir que espera acabar la guerra en les pròximes dues o tres setmanes, que està negociant amb el suposat nou règim iranià de qui ni tan sols ha revelat la identitat i que els Estats Units estan molt a prop d'assolir els seus objectius. El president cerca guanyar temps per una guerra que, segons les seves pròpies previsions, ja hauria d'haver acabat.

"Gràcies als progressos que hem fet, puc dir avui vespre que estem en vies d'assolir tots els nostres objectius militars molt aviat", ha dit Trump. I ha afegit que: "Durant les pròximes dues o tres setmanes els colpejarem molt fort. Durant les setmanes que venen els retornarem a l'edat de pedra, on pertanyem".

Lluny d'oferir qualsevol mena d'actualització o esclariment, la compareixença planteja encara més interrogants sobre el futur de la guerra. Especialment pel que fa a la previsió d'una escalada dels atacs en els pròxims dies si es té en compte que el Pentàgon ja ha mobilitzat 7.000 soldats addicionals cap a la regió. Trump no ha fet cap menció sobre aquestes noves tropes destinades a l'Orient Mitjà. Tant les dues unitats de marines, com els paracaigudistes d'elit de la 82a divisió aerotransportada estan especialitzats en operacions terrestres. El grup de marines que va a bord del USS Tripoli ja va arribar a la zona el cap de setmana passat, i l'altre grup a bord de l'USS Boxer es preveu que arribi en aquest mateix termini d'una o dues setmanes.

Ha hagut de passar un mes de conflicte i que el preu de la gasolina als EUA superi els 4 dòlars el galó (3,78 litres) perquè Trump finalment es dirigeixi a la nació. L'endemà d'atacar Teheran conjuntament amb Israel, Trump es va limitar a fer diversos anuncis per Truth Social. Ni quan va haver-hi les primeres baixes de soldats el republicà va convocar cap mena de roda de premsa. L'únic que l'ha fet sortir a la palestra ha estat la preocupació generalitzada que hi ha al carrer pel preu de la benzina.

Trump ha intentat enviar un missatge de calma als americans per la pujada del petroli. "Els Estats Units mai no han estat millor preparats econòmicament per afrontar aquesta amenaça. Tots sabeu que vam construir l’economia més forta de la història. Ho estem vivint ara mateix", ha dit. La guerra és un concepte abstracte per a bona part dels ciutadans, però veure com el preu del sortidor de benzina puja cada dia és un fet tangible que cada cop genera més malestar.

No se sap si les paraules del president hauran servit de consol per als ciutadans, però per als mercats ha quedat clar que no. En acabar el discurs, el preu del barril de cru s'ha disparat un 5% fins a situar-se un altre cop en els 106 dòlars. El preu del petroli havia baixat poc abans del discurs. Els inversors tenien l'esperança que Trump anunciés el final de la guerra o algun escenari similar.

Sense detalls del nou règim

"El canvi de règim mai va ser el nostre objectiu. Mai vam parlar d'un canvi de règim, però s'ha produït perquè tots els seus líders originals estan morts", ha afirmat Trump. Fet que d'entrada és fals: només bombardejar l'Iran el 28 de febrer va fer una crida als iranians perquè sortissin al carrer i es produís un canvi de règim. Fins i tot, quan encara estaven negociant amb els aiatol·làs, Trump va fer un Truth Social parlant sobre la necessitat de provocar un canvi de règim si no s'arribava a un acord. Malgrat tornar a afirmar que hi ha un nou règim a l'Iran "menys radical i molt més raonable", Trump no ha donat cap altre detall de qui se suposa que és aquest nou grup que dirigeix la nació. Per al moment, de l'únic interlocutor del que es coneix l'existència són els membres de la Guàrdia Revolucionària i la resta d'oficials del règim que segueixen vius, els quals han negat en reiterades ocasions les suposades negociacions que Washington defensa.

Trump tornava a referir-se als suposats contactes diplomàtics amb aquest nou règim i recordava l'ultimàtum d'atacar les centrals elèctriques iranianes si no s'arriba a un acord abans del 6 d'abril: "Si durant aquest període de tems no hi ha un acord, tenim a la vista els objectius clau. Si no hi ha un acord, bombardejaren cada una de les seves centrals elèctriques [...] I no hi ha res que puguin fer per evitar-ho perquè no tenen sistemes de defensa antiaeris, el seu radar està 100% aniquilat. Som una força militar sense aturador". El president aprofitava per repetir la frase que li va etzibar a Volodímir Zelenski durant l'esbroncada al Despatx Oval: "Nosaltres tenim totes les cartes i ells no en tenen cap".

Tot i parlar de les suposades negociacions que manté amb l'Iran, Trump no ha fet cap referència a la carta que ha publicat el president Masoud Pezeshkian, poc abans del seu discurs. En la missiva Pezeshkian demanava als estatunidencs que es plantegessin realment quin és l'objectiu d'aquesta guerra i en què serveix als interessos nord-americans. "L'America First forma part de les prioritats del govern dels EUA avui en dia? Us convido a mirar és enllà de la maquinària de la desinformació", diu el text, publicat en anglès i persa. Pezeshkian posava el dit a la nafra del sector més crític del trumpisme amb la guerra i descrivia Washington com un "proxy" d'Israel que s'ha deixat arrossegar a un conflicte que només respon als interessos de Tel-Aviv.

Pezeshkian remarcava com el règim ha demostrat estar preparat per continuar dins d'una guerra de desgast. Així i tot, també semblava estendre la mà a Trump per a un possible diàleg: "Avui el món està davant una cruïlla: seguir amb el camí de la confrontació és més fútil i costos que mai. L'elecció entre la confrontació i la negociació és real i té conseqüències". No queda clar, però, quin valor té l'oferiment de Pezeshkian donat que dins del règim dels aiatol·làs la màxima autoritat és el líder Suprem.

Actualment, qui ocupa el càrrec és el fill d'Ali Khamenei, Mojtaba Khamenei, i no hi ha cap indici que la carta compti amb el seu vistiplau o que hagi estat encarregada per a ell. De fet, la missiva tornava a sumar confusió a les declaracions creuades per part de les dues bandes. El matí de dimecres Trump havia assegurat que els iranians li havien ofert un alto el foc, fet que ràpidament ha estat desmentit pel règim.

Els iranians fa temps que han perdut les raons per veure Washington com un interlocutor fiable. La tarda d'aquest dimecres ho tornaven a comprovar: segons informaven mitjans iranians, l'exministre d'Exteriors Kamal Kharazi havia resultat ferit en un atac sobre edificis residencials a Teheran. Kharazi és considerat un polític moderat i, segons revelaven funcionaris iranians, havia estat un dels supervisors dels contactes diplomàtics amb el Pakistan per a una possible reunió entre funcionaris del règim i el vicepresident JD Vance.

Ormuz i l'OTAN, qüestions marginals

Les referències de Trump sobre el bloqueig de l'estret d'Ormuz han estat minses, i totes per donar a entendre que no és un problema dels EUA. Malgrat que sí ha estat provocat per Washington. "Ens va increïblement bé en la producció i venda de grans quantitats de petroli i gas, amb les segones reserves més grans del planeta després dels Estats Units d’Amèrica. Ara som totalment independents de l’Orient Mitjà i, així i tot, hi som per ajudar. No hi hem de ser. No necessitem el seu petroli. No necessitem res del que tenen, però hi som per ajudar els nostres aliats", ha dit Trump. Segons el mandatari, el pas marítim s'obrirà "naturalment" un cop s'acabi la guerra.

Reobrir l'estret d'Ormuz sembla que ha passat de ser una de les principals prioritats de Trump a pràcticament ser un dany col·lateral del qual es desentén. El gir té lògica: els Estats Units estan cercant un cop d'efecte en la guerra que els permeti cantar victòria ràpidament. La Casa Blanca fa setmanes que xoca amb un mur pel que fa a Ormuz i aconseguir desbloquejar-lo no sembla un objectiu assequible ara mateix; ni per la via diplomàtica ni per la via militar. Així que, poc a poc, l'administració es va desfent de la fita que en un inici havia plantejat.

Criticar als aliats europeus per no haver-lo ajudat en la seva empresa militar, a més, té un altre subtext: suposa carregar-los ells la responsabilitat de desllorigar l'embull que ha provocat a la regió. Mentre, de retruc, li dona més artilleria per carregar contra l'OTAN. Ara bé, tot i que Trump s'ha passat tot el dimecres fent sonar la possibilitat de retirar els EUA de l'Aliança, no ha fet ni una sola menció al fet durant el seu discurs.