Els estatunidencs estan més preocupats pel preu del petroli que no pas per la guerra

WashingtonA quatre cantonades del Capitoli, on Donald Trump intenta aprovar una partida extra de 200.000 milions de dòlars per a la guerra de l'Iran, el conflicte ha adoptat una forma més mundana, però no per això menys problemàtica. El preu del sortidor de la benzinera d'Exxon a Capitol South ha passat de marcar uns 2,96 dòlars el galó –uns tres litres– a 5,39 dòlars. La Miranda, que està omplint el dipòsit del seu Honda granat, se n'adona mentre parlem. "Però si fa unes setmanes estava a 2,96. Déu meu. Definitivament, avui no ompliré el dipòsit sencer", diu mentre treu la mànega, amb els ulls encara oberts com taronges.

L’incendi provocat per Trump i Benjamin Netanyahu a l’Orient Mitjà queda lluny per als nord-americans, però no els eximeix de patir els núvols de fum que asfixien el mercat energètic. Al carrer, tant la Miranda com altres ciutadans, responen amb certa apatia quan se'ls pregunta per la guerra. "Mira, jo soc demòcrata i aquesta guerra està malament. Però per a mi el problema més gran amb aquest president és l'ICE. Visc a Mount Pleasant, l'altre dia vaig tornar a veure com l'ICE segrestava un pobre noi. I, clar, després tenim això", explica el Craig, de 57 anys, mentre assenyala els 3,99 dòlars el galó del sortidor de la Sunoco que hi ha entre el carrer U i el 16.

El Craig reconeix que no està gaire al cas del flux comercial de l'estret d'Ormuz, malgrat que el seu bloqueig és el que ha encarit la benzina. "Probablement no seré la millor persona a qui preguntar per què no ho he estat seguint gaire. Sé que per Ormuz hi passen coses com el petroli", justifica. Una enquesta realitzada per Ipsos durant la segona setmana de guerra mostrava que la meitat dels estatunidencs (51%) deien que havien sentit a parlar "molt" sobre els bombardejos, però l'altra meitat contestava amb un "poc" o "gens". A la pregunta de "fins a quin punt t'importa personalment el que està passant a l'Iran?", només un 17% responia amb un "molt", mentre que més de la meitat deien que "una mica" o "gens".

Les respostes de l'enquesta es palpen als carrers de Washington. Fins i tot a una de les ciutats més demòcrates del país, és difícil trobar algú que afirmi que està molt preocupat per la guerra. De fet, si s'intenta iniciar l'entrevista amb la pregunta "què penses de la guerra a l'Iran", la majoria somriu educadament i contesta que no té temps per respondre, o justifica que no pot parlar amb una periodista perquè són treballadors governamentals. En canvi, quan se'ls pregunta com viuen l'encariment del petroli, tots contesten immediatament.

"És trist que hi hagi una guerra, però amb Trump ja era previsible que tindríem aquest caos i que el preu de vida pujaria", explica l'India des de dins del cotxe. "El pitjor és que nosaltres som els que ho passarem malament, perquè ell és fotudament ric i ni ho notarà. Aquesta benzinera és de les més barates de la ciutat i he passat de pagar 42 dòlars per omplir el dipòsit sencer, a pagar-ne uns 50", afegeix la jove de 26 anys mentre espera a la Sunoco que hi ha entre el carrer N i el 9. La noia, que té una segona feina com a repartidora de DoorDash –una app estil Glovo–, admet que ja està reajustant el seu estil de vida per adaptar-se a la pujada de preus.

El temps pot jugar a favor de Trump

Que la guerra sigui un concepte abstracte en la ment de la majoria dels nord-americans i només es faci tangible a l'hora de pagar és el que encara li dona oxigen a Trump. Falten vuit mesos per a les legislatives de novembre. Temps més que suficient perquè el conflicte es converteixi en un record vague si el president estatunidenc és capaç de domar el preu del petroli.

El focus del debat públic ja s'ha desviat de l'inexistent relat de la Casa Blanca i la manca d'objectius clars en la campanya militar a l'Orient Mitjà. Ara, el que acapara els titulars dels diaris i de les televisions nord-americans és l'evolució del cru i el seu impacte en les llars estatunidenques. Abans del 28 de febrer, dia que els Estats Units i Israel van iniciar l'atac conjunt contra l'Iran, el barril de cru rondava els 70 dòlars. A partir de llavors, la corba no ha fet més que pujar amb pics taquicàrdics que han arribat a rondar els 110 dòlars el barril. Es tracta d'un increment del 60%, que s'ha suavitzat per l'alliberament d'uns 172 milions de barrils de la Reserva Estratègica de Petroli dels Estats Units.

L’alliberament de petroli, que ja va començar aquesta setmana i s’allargarà durant 120 dies, deixarà les reserves del país en uns 243 milions de barrils, un 41% menys que els 415 milions actuals. Això farà que la reserva estratègica arribi al seu nivell més baix des del 1982, segons les dades del departament d’Energia. A més, el Pentàgon ha advertit el president Trump que embarcar-se en una guerra amb l'Iran consumirà encara més el minvat arsenal de munició de l'exèrcit dels EUA.

Quan la Miranda, el Craig i l'India es lamentaven del preu de la benzina era dimarts. Encara faltava un dia perquè Israel bombardegés el jaciment de South Pars i que l'Iran contestés amb una onada d'atacs a les refineries del Golf. Episodi que ha disparat encara més els preus (fins als 115 dòlars el barril) i ha fet que les discrepàncies entre Trump i Netanyahu cada vegada siguin més evidents. El president estatunidenc deia aleshores que no enviaria tropes sobre el terreny, mentre l'israelià insistia en la necessitat d'escalar la guerra a una operació terrestre. Ara bé, com sempre, Trump juga amb l'ambigüitat: "No desplegarem tropes enlloc. Ara bé, si ho volguéssim fer, no us ho diríem. Però no desplegarem tropes".

Tot i que l'India assegura que ja està fent càlculs per saber per on pot reduir les seves despeses, la realitat és que la pujada del petroli encara no ha impactat en el preu de la cistella dels nord-americans. Dimecres el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, explicava que havien decidit congelar els tipus d'interès perquè encara està per veure com afecta "el xoc petrolier" a la inflació. Powell remarcava que l'augment del cost de la vida que pateixen els ciutadans encara té més a veure amb els aranzels que no pas amb la guerra de l'Iran. L'efecte del conflicte no ha acabat d'aterrar, ni de bon tros. Mentrestant, els impostos a les importacions es van fent cada cop més perceptibles a mesura que les companyies van esgotant els estocs que havien acumulat abans que entressin en vigor els gravàmens, amb l'objectiu d'evitar una pujada dràstica dels preus.

La Casa Blanca és conscient que el front econòmic cada cop s'enfanga més. Trump va prometre durant la seva campanya electoral que abaixaria el cost de la vida, però ara que és president la cistella de la compra no fa més que pujar. Per intentar contenir l'impacte econòmic de la guerra, la Casa Blanca està adoptant mesures poc ortodoxes. Després d'aixecar les sancions al petroli rus, divendres al vespre el departament del Tresor anunciava que també durant trenta dies permetrà comprar el petroli iranià que ja està en el mar. Washington aixeca sancions al país contra el qual fa la guerra.

La profunditat de l'esquerda trumpista

El malestar econòmic per la guerra de l'Iran també està amplificant les fissures dins les files republicanes i trumpistes. L'òrbita del president cada cop està més dividida, no només pel cost de la vida, sinó també per trencar la promesa electoral de no involucrar el país en més guerres exteriors. El cap de contraterrorisme, Joe Kent, renunciava al càrrec aquesta mateixa setmana mentre retreia a Trump no complir amb el seu conegut lema d"America First" (Amèrica primer). Kent és la primera figura de dins de l'administració que ha dimitit públicament per la guerra de l'Iran. Fins ara les poques veus crítiques amb el magnat republicà només s'havien sentit al Congrés –el representant Thomas Massie– o entre els cercles d'extrema dreta, com és el cas de Tucker Carlson o l'exdiputada Marjorie Taylor Greene.

Ara bé, malgrat l'escissió que es veu en la superfície, les enquestes mostren un comportament molt diferent: un nou sondeig fet per Ipsos entre el 12 i el 14 de març destaca que un 76% dels votants de Trump el 2024 donen suport a la guerra. A més, un 71% diu que el seu suport segueix sent el mateix que el primer dia malgrat la dilatació del conflicte. L'única qüestió que sembla ser un punt d'inflexió és la qüestió d'enviar-hi tropes. Un 58% hi està en contra.

Després que dijous digués que no enviaria tropes, divendres al vespre Trump va anunciar a través de la xarxa social Truth Social que està "considerant reduir dràsticament" el desplegament militar a l'Iran. El magnat argumentava que ja s'està a punt d'assolir els objectius pels quals s'ha ficat en aquest fangar.