Funciona la teràpia dels 12 passos per deixar l'alcohol?

BarcelonaHo hem vist en infinitat de pel·lícules: "Hola, em dic tal i soc alcohòlic". Coneixem les sigles d'Alcohòlics Anònims (AA) i el que representen. Però el que potser no sabem és que darrere d'aquestes sigles –i d'aquesta frase recurrent– hi ha un mètode terapèutic de dotze passos que van crear dos homes d'Ohio l'any 1935 i que, des de llavors, ha ajudat milions de persones arreu del món. Aquest mètode s'aplica avui a 68 països, inclòs l'estat espanyol, on hi ha fins a 586 grups actius d'Alcohòlics Anònims (AA). Un estudi del Medical School de Harvard i l'Hospital de Massachusetts va concloure el 2020 que aquesta teràpia en dotze passos d'AA "és més efectiva que altres tractaments establerts per augmentar l'abstinència" i millora els resultats sobretot "a llarg termini", fet que afavoreix que la persona es mantingui sòbria durant més temps. La pervivència i constant expansió mundial d'aquest sistema durant prop d'un segle també n'acrediten l'efectivitat.

Tanmateix, quan es fa un repàs dels dotze passos concrets que proposa el mètode, alguns d'ells grinyolen des del punt de vista científic. El primer punt és clar: "admetre la impotència davant de l'alcohol", un pas necessari per a qualsevol teràpia (admetre que hi ha un problema). Però el segon ja no tant: "creure en un poder superior que pot ajudar-nos". I altres punts –no pas tots– també desprenen un aire religiós heretat del seu origen: els Estats Units més rurals de principis del segle passat. "El programa el van crear dos homes que eren religiosos, però no es tracta de fer-te creure en Déu ni d'anar a missa, al final és posar una idea de poder superior tal com tu la concebis, sigui Déu, Al·là o qualsevol altra cosa", explica per telèfon el secretari general de la junta de servei d'AA a Espanya, que assegura que no cal ser religiós o espiritual per seguir aquesta teràpia, que "serveix per a tothom". I insisteix en una premissa bàsica del programa: "Aquí no s'obliga a ningú a res".

De fet, un dels factors que expliquen l'èxit del mètode, segons els psicòlegs, no són els passos en si, sinó el fet de compartir el procés amb persones que han passat o estan passant pel mateix. No hi ha professionals ni psicòlegs, són els mateixos alcohòlics que s'organitzen. "És el paradigma de l'autoajuda", explica Josep Maria Suelves, psicòleg de l'Agència de Salut Pública de Catalunya i membre del Grup de Treball de Conductes Addictives del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. "No es pot jutjar AA sense tenir-ne en compte l'origen: va néixer als anys 30 del segle passat als Estats Units en una societat molt religiosa i en un moment en què la perspectiva moralista era dominant. No es veien els alcohòlics com si fossin malalts sinó com persones que no se sabien controlar, se'ls repudiava socialment i el sistema mèdic no els donava cap solució", explica Suelves, i destaca la teràpia de grup com "la gran aportació" que van fer els creadors d'AA el segle passat: "Almenys en el tractament de l'alcohol van ser els primers a usar la teràpia de grup".

En una reunió d'AA hi ha figures com el coordinador, el secretari o el tresorer, tots voluntaris, però "qualsevol persona pot moderar la sessió" i no hi ha unes normes estrictes, simplement "hi ha una roda de paraules en la qual es respecta el torn de paraula de cadascú i no s'entra a debatre o discutir", explica el secretari general del grup a Espanya. També acostuma a incloure la lectura d'una de les anomenades dotze tradicions, que són les reflexions que acompanyen cadascun dels dotze passos, per tal d'orientar les reflexions cap a aquest tema. Però el portaveu assegura que el seguiment d'aquests passos no és una fórmula estricta que requereixi un ordre o un temps concret per a cadascun. "El més important és el primer punt, perquè has de ser sincer amb tu mateix, i després vas fent els altres passos gairebé sense adonar-te que els fas", explica.

Ajudar els altres

Un altre dels elements del programa d'AA és la figura del "padrí", algú que ja ha aconseguit superar l'alcoholisme i que ajuda o acompanya en el procés la persona que el comença. "És tot suggerit, no hi ha res obligatori, però és una persona que et compren perquè ha passat pel mateix i et dona consells per mantenir-te sobri", explica el portaveu d'AA, i afegeix: "El més important és que t'adonis que aquí ningú et criticarà ni et renyarà per res". De fet, un dels objectius principals del programa és que qualsevol dels membres es pugui convertir en padrí, i aquí resideix un altre benefici psicològic de la teràpia: ajudar els altres reconforta i també ajuda a mantenir-se sobri.

"Moltes vegades deixar l'alcohol implica deixar la teva xarxa social i moltes persones es queden soles. AA compleix també la funció de grup o comunitat que fa que aquesta persona se senti més sostinguda", destaca també Óscar Pino, coordinador d'un centre de salut mental d'adults i vocal del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. També apunta una possible explicació per a l'èxit d'un mètode que té aquest component espiritual o religiós: "Hi ha estudis de salut mental que demostren que les persones religioses superen millor les problemàtiques a nivell psicològic perquè passen el control a la voluntat divina i això els descarrega de possibles culpabilitats".

"Hi ha persones que han provat molts altres mètodes i no han tingut èxit, que han arribat a situacions molt problemàtiques pel consum d'alcohol, i que finalment amb l'acompanyament d'AA fan un clic i troben realment el camí de recuperació", diu Suelves. Ara bé, deixa clar que la participació en els grups d'AA no ha d'excloure la intervenció mèdica professional. "La síndrome d'abstinència de l'alcohol pot arribar a ser letal, pot produir fases de delírium trèmens i requereix tractament mèdic professional", recorda.

Per sort, la societat actual és molt diferent de la de fa un segle i ara sí que és conscient que l'alcoholisme és una malaltia i no una debilitat de caràcter o fracàs moral, com es pensava fa un segle. "El consum d'alcohol provoca uns canvis a nivell cerebral que, arribats a cert punt, fan que tinguis una addicció real i la malaltia es consideri crònica", apunta Pino. El secretari general de la junta d'AA assegura que la vinculació entre l'associació i els serveis públics de salut, almenys a l'estat espanyol, és total. "Estem molt vinculats, ens necessitem", afirma, i també explica que membres del col·lectiu van als instituts a fer xerrades de prevenció per als adolescents: "El nostre objectiu principal és portar el missatge a qualsevol alcohòlic que està patint per dir-li que la recuperació és possible".