Ucraïna torna a superar Rússia en la guerra de drons: “No els podem seguir el ritme”

MoscouEl pessimisme s’ha apoderat dels comentaristes militars russos. Després que la tardor del 2025 l’exèrcit del Kremlin aconseguís retallar la distància respecte a Ucraïna en la cursa de drons, en les últimes setmanes els aparells no tripulats de Kíiv han tornat a deixar enrere la tecnologia russa. La seva superioritat al front ha contribuït a frenar l’ofensiva de primavera de Vladímir Putin, mentre que, per primera vegada des de l’inici de la invasió, es llancen més drons de llarg abast ucraïnesos que russos.

Apti Alaudínov, comandant d’Akhmat, el batalló txetxè dins de l’exèrcit rus, admet que a la primera línia els seus soldats han abatut “uns nous tipus de drons, modernitzats” i “produïts conjuntament amb Alemanya o amb França”. “Volen més lluny que els anteriors i fan el possible per tallar completament la nostra logística prop de la frontera”, assegura en un vídeo a la xarxa. El corresponsal de guerra de l’agència estatal RIA Nóvosti Aleksander Khartxenko confirma que ha augmentat “significativament” el nombre d’aparells ucraïnesos capaços d’atacar objectius a uns cent quilòmetres del front.

L’habilitat per interrompre els subministraments de les tropes de Kíiv va ser un dels èxits del Molnia-2, el dron d’atac rus que va permetre al Kremlin incrementar la pressió sobre la rereguarda ucraïnesa a finals de l’any passat i que va facilitar el progrés als soldats russos. Ara, però, és la nova generació de drons ucraïnesos la que està fent embarrancar les tropes de Moscou. Al març, només van avançar 25 quilòmetres quadrats, segons els observadors militars del grup Blackbird, molt lluny dels 380 de mitjana mensual del 2025. La gran esperança dels comandaments russos és que, amb l’arribada del bon temps, el fullatge dels arbres serveixi als seus homes per camuflar-se de l’amenaça del cel i els permeti sobreviure a l’anomenada killing zone.

Aquest recurs, però, no evitarà els bombardejos de llarga distància. Durant el mes passat, Ucraïna va enviar més de 7.000 drons contra infraestructures russes, uns 2.500 més que al febrer, mentre que Rússia també va llançar-ne una xifra rècord, tot i que va quedar per sota dels 6.500. Això s’ha traduït en atacs pràcticament diaris sobre ports d’exportació de petroli rus, refineries, fàbriques d’armament i components químics i, fins i tot, contra una de les tres fragates russes, l’Almirall Makàrov.

Un dels bloguers militars més populars de Rússia, Iuri Podoliaka, afirmava recentment: “L’enemic ens ha començat a superar amb els drons. Som incapaços de seguir-los el ritme. Ens estem quedant enrere”. Segons ell, l’exèrcit ucraïnès ha demostrat que pot posar en marxa “operacions ofensives estratègiques” a les profunditats del país, mentre que l’exèrcit rus no ha donat signes de ser-ne capaç. Per això conclou: “Estic realment preocupat perquè l’enemic pugui dur a terme alguna acció aquest estiu que converteixi en insignificant el que va fer l’estiu passat”, probablement en referència a l’operació Teranyina, amb què Ucraïna va colpejar aeròdroms militars situats a centenars de quilòmetres de la seva frontera.

Tecnologia obsoleta

Una de les explicacions de la fi de l’avantatge de Moscou és la desconnexió dels terminals russos de la xarxa de satèl·lits Starlink per decisió d’Elon Musk. Ara les tropes del Kremlin utilitzen els satèl·lits russos Spirit-030, però, tal com escriu el bloguer Zapiski Veterana, “proporcionen un senyal retardat i són vulnerables a la guerra electrònica”. “Ens veiem obligats a confiar en tecnologia obsoleta, de vegades a cegues i patint pèrdues innecessàries”, afegeix.

Rússia també està tenint problemes amb les defenses antiaèries. Els sistemes russos no donen l’abast per interceptar l’enorme quantitat de drons ucraïnesos. El comentarista militar Vladímir Romànov denuncia “una escassetat molt greu de míssils” per protegir el territori rus, especialment els que es disparen des dels sistemes mòbils Pàntsir –una de les últimes capes de defensa contra els aparells ucraïnesos–, que “sovint es troben sense munició”.

Alhora, els drons de Kíiv són més difícils de detectar. Els pilots ucraïnesos han aconseguit impactar contra 85 radars russos des de principis d'any, quan en els últims tres mesos de 2025 només n’havien inutilitzat 25. I, segons el veterà rus Iégor Guzenko, encara hi ha un altre motiu: els aparells ucraïnesos estan dotats d’una tecnologia nord-americana, provada en missions de la NASA a Mart, que els dona plena autonomia, els protegeix contra els intents de pirateig i els facilita un vol sense GPS. “El moment més desagradable és el tram final del trajecte, quan desconnecten completament la transmissió per ràdio i vídeo del dron, i els detectors ordinaris no el veuen”, escriu.