L'enemic d'Estat Islàmic que ha portat l'Iraq a un Mundial

BarcelonaEl 1986, Iraq va classificar-se per jugar per primer cop un Mundial de futbol. Eren els anys de Saddam Hussein, el militar que donava molta importància a l'esport per promocionar el seu règim. Entrenats per un exjugador del Barça, el brasiler Evaristo de Macedo, Iraq va perdre els tres partits jugats a Mèxic per la mínima. Una de les estrelles de l'equip, Basil Gorgis, va ser expulsat en el partit contra Bèlgica i en tornar a Bagdad, el van empresonar 10 dies com a càstig. Llavors Gorgis només pensava en fugir, ja que era de la minoria assíria, una nació mil·lenària que va abraçar el cristianisme i va patir la repressió en temps de Saddam. De fet, la germana d'en Basil, la Mariam, havia estat segrestada i executada el 1979, fet que no es va comunicar als Gorgis fins anys després.

Aquest 2026, Iraq torna a un Mundial per segon cop. Coses del destí, es va classificar jugant un play-off precisament a Mèxic, on havia jugat el 1986, derrotant els bolivians per 2-1. Quan l'àrbitre va xiular el final, durant les celebracions es van veure jugadors amb banderes kurdes i assíries a la gespa, fet que hauria estat totalment inimaginable en el passat.

Entre els rius Tigris i Eufrates, en aquesta Mesopotàmia que ha vist algunes de les civilitzacions més glorioses créixer i defallir, el futbol a vegades uneix un país complex, on es barregen àrabs, kurds i assiris. Amb els musulmans dividits entre xiïtes i sunnites. I amb molts cristians. Un país que no troba la pau. No la tenia en temps de Saddam i encara la va trobar menys després de la intervenció nord-americana, que va conduir el país cap a una guerra civil amb milers de morts i amb l'aparició de nous actors com l'Estat Islàmic. El temible ISIS.

Com va passar el 1986, també els jugadors actuals han patit per culpa de la violència. El gol que va classificar la selecció per a la fase final el va marcar Ayman Hussein, un experimentat davanter de 30 anys. L'home que va aconseguir que milers de persones sortissin als carrers eufòrics amaga una història tràgica. Nascut el 1996 en un petit llogaret a prop de Hawija, una població al nord de majoria àrab sunnita, era fill d'un militar. Com sol passar en moltes zones pobres, fer-se militar o policia sol ser una via per aconseguir diners. L'any 2008, el pare estava destinat a Bagdad, quan va morir en un atac del grup islamista Al-Qaeda.

Llavors l'Ayman ja volia ser futbolista i jugava en categories inferiors. El dolor per la pèrdua del pare el va fer treballar encara més dur i el 2015 va fer el gol que va classificar l'Iraq per als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. És un jugador especial que quan toca, sempre sol aparèixer, com ha passat enguany. Si gairebé tota la seva família s'havia fet policia o militar, ell portava uniforme de jugador destacant pel seu olfacte golejador, fet que li va permetre marxar a l'estranger, jugant a Qatar i al Marroc.

Quan era al golf Pèrsic, l'Ayman va rebre amb preocupació les informacions que explicaven que l'Estat Islàmic, el nou grup islamista radical que anava fent-se fort al nord de Síria i l'Iraq, estava a un pas de conquerir Hawija, on vivia la seva família. I així va ser. La ciutat va caure i els seus familiars van formar part del grup de més de 18.000 persones que van fugir dels islamistes. Durant uns dies, no va saber res d'ells, fins que la mare es va comunicar des d'un camp de refugiats en una zona controlada per tropes kurdes.

Però no hi eren tots. Un dels seus germans, policia, havia estat segrestat per l'ISIS. Avui en dia encara no saben què va passar amb ell. "Ningú sap els detalls, què va passar exactament. No és la primera història de la meva família i, probablement, no serà l'última", explicava a l'agència AP el jugador. "Si deixo el futbol, no canviarà res. No recuperaré cap de les coses que he perdut. És més, dono gràcies a Déu per la meva situació. A casa meva tinc parets. Molts dels iraquians desplaçats viuen en tendes de campanya", ha explicat el jugador, qui de tornada a l'Iraq va ser rebut com un heroi.

Hussein ha tornat a la lliga local, jugant a l'Al-Karma, equip d'una de les ciutats més colpejades per la violència les darreres dècades, a prop de Fallujah, una zona on les tropes nord-americanes van perdre molts soldats. Tot i que tenia ofertes per jugar a Qatar, ha preferit tornar just en l'any en què l'Iraq s'ha classificat amb aquesta selecció interètnica. Ja el 2007, l'equip havia guanyat la Copa de Nacions de l'Àsia amb un equip on jugaven plegats xiïtes, sunnites, assiris i kurds. 15 dels 23 internacionals que van ser campions el 2007 explicarien que havien perdut com a mínim un familiar per culpa de la violència. A la selecció actual, alguns admeten haver rebut amenaces de mort per part de l'ISIS, com li ha passat a Hussein. El seu gol va servir per donar alegria a un país que ha patit de valent. Un gol simbòlic. El triomf de la vida per sobre de la mort.