Les eleccions a Ucraïna, una eina de pressió internacional impossible de fer realitat

Kiív"Per a qui votaria vostè?". Des de l'inici de la guerra, aquesta pregunta a Ucraïna provoca un somriure escèptic i un gest que es podia traduir com: "Aquí l'important és sobreviure". Cada al·lusió a les eleccions remetia a una altra vida: quan les escoles es transformaven en col·legis electorals i no pas en refugis antiaeris, quan els canals de televisió emetien interminables tertúlies polítiques, o quan els diputats s'enfrontaven a cops al Parlament. El 31 de març va fer set anys de les últimes eleccions presidencials, en les quals va guanyar Volodímir Zelenski. Fins i tot en l’escenari més optimista, celebrar eleccions aquest any és impossible. Tant el govern com el Parlament ucraïnesos coincideixen que primer han d’acabar els combats i establir-se una línia clara de front. Només aleshores i després d'almenys sis mesos, seria possible convocar eleccions.

El cap de l'oficina del president i excap d'intel·ligència a Ucraïna, Kirilo Budànov, assegura que allò que realment preocupa el país és la qüestió territorial. En altres paraules, la seguretat és la prioritat i no té sentit debatre sobre les eleccions. En canvi, a l’estranger, la qüestió electoral és un tema recurrent: hi ha insistit Donald Trump, i també ho ha fet Rússia. Davant aquesta pressió, la població ucraïnesa va impulsar una campanya de suport a Zelenski per fer front a les acusacions de la seva suposada il·legitimitat.

Però un candidat pro-rus, ¿podria realment arribar al poder a Ucraïna? La majoria dels experts consideren que és poc probable. L'únic aspirant amb un perfil clarament pro-rus que a l'inici de la guerra tenia un cert suport és Oleksí Arestóvitx, exassessor de l'oficina presidencial. Ara, però, ha desaparegut de l'horitzó mediàtic.

El veritable objectiu que té Moscou a l'hora d'exigir eleccions és la desestabilització interna d’Ucraïna. La lluita política dins del país obre un ampli espai per a la manipulació i les campanyes informatives. A Kíiv ho saben bé: periodistes i politòlegs recorden la política bruta assajada a l'espai postsoviètic, amb filtracions promogudes per les estructures de seguretat, candidats clon amb cognoms idèntics, o la compra de vots. A l'era de la ciberguerra i de les noves tecnologies, aquests riscos s'amplifiquen. Per això, malgrat la pugna pels índexs de popularitat, els principals candidats insisteixen en la necessitat de mantenir la unitat davant de l'enemic comú mentre estigui vigent la llei marcial.

L'anomenat general de ferro i excomandant en cap de les forces armades, Valeri Zalujni –que va dirigir la defensa d'Ucraïna fins al febrer del 2024 i avui és ambaixador a Londres– ha titllat de "conversa de pub” la possibilitat de convocar eleccions. "Quan tot això s'acabi i s'aixequi la llei marcial, aleshores podem plantejar-ho", opina.

Partits atípics

Una característica de la política a Ucraïna és el pes de les personalitats. Per això és difícil comparar-la, per exemple, amb els marcs ideològics a l’estat espanyol. Des dels anys noranta, els partits al país s'han creat sovint “per a les eleccions”, com a instruments de figures concretes o de grups d'interès. Aquesta lògica també va jugar a favor de Zelenski, que va guanyar les presidencials gràcies a la seva notorietat pública a la sèrie Servidor del pueblo, on interpretava un professor convertit en implacable lluitador contra la corrupció. Amb l'inici de la guerra, el president s'ha convertit en símbol de la resistència, i la seva frase "Necessito munició, no pas un taxi" va fer la volta al món. En el futur no descarta presentar-se a un segon mandat.

Zelenski té a favor seu el suport internacional i uns alts nivells de confiança entra la població ucraïnesa, tot i que aquesta confiança s’ha vist erosionada últimament per escàndols de corrupció. El novembre del 2025, diversos alts càrrecs i empresaris vinculats al seu entorn –entre ells el ministre de Justícia i un exprimer ministre– van ser acusats de malversar cent milions de dòlars del sector energètic. Mesos abans, al juliol, va haver-hi protestes contra pressions existents als organismes anticorrupció. Zelenski va aconseguir distanciar-se políticament dels dos episodis: va anul·lar les lleis qüestionades i va proposar la destitució de diversos alts càrrecs.

Possibles candidats

Malgrat això, l'índex de popularitat del president va baixar del 74% el maig del 2025 al 59% el desembre passat. Segons una enquesta d'Ipsos, actualment voreja el 49%, encara que només un 26% dels entrevistats declaren confiar plenament en ell i desitgen que torni a guanyar. Entre els seus possibles adversaris a les urnes destaca el general de ferro Zalujni, amb un nivell de confiança proper al 63%. La seva destitució el 2024 va ser interpretada per alguns per la seva creixent popularitat i no pas pel seu fracàs per fer front a la invasió russa. En una entrevista recent ha reconegut tensions amb Zelenski i ha confessat que la manca de recursos va ser determinant en el resultat d’aquella operació.

Per la seva banda, el partit Solidaritat Europea, liderat per l'expresident Petró Poroixenko, acusa sovint Zelenski i el seu entorn de manca de preparació per a la guerra, a més de corrupció i de control de l'espai mediàtic. Amb tot, el seu candidat té poques possibilitats electorals: la confiança en Poroixenko voreja el 24%.

Un altre actor clau és Kirilo Budànov, que recentment va assumir la prefectura de l'oficina del president després d'haver dirigit la intel·ligència militar des del 2020. Budànov manté contactes internacionals i gaudeix de la confiança dels militars gràcies a operacions amb èxit. No se l'associa a escàndols polítics i, malgrat la seva expressió impertorbable a les fotografies, sap comunicar-se amb la premsa. A les seves entrevistes parla sobretot d'intel·ligència i dels plans de l'enemic. Segons l'última enquesta, si les eleccions presidencials a Ucraïna se celebressin el diumenge següent, el 22,6% dels electors votarien per Zelenski, el 19,3% per Zalujni i el 10,5% per Budànov.

Sigui com sigui, mentre els míssils continuen caient i no s'entreveu cap calma al front, parlar d'eleccions continua sent més teòric que real. Des d'un pronòstic optimista, fins i tot amb tots els canvis necessaris a la legislació per convocar els comicis, seria impossible fer-los aquest any. Tot i això, el tema continua sent una eina tant de pressió internacional com de joc polític intern.