Ucraïna desmenteix que estigui preparant eleccions al país per a la primavera
L'executiu de Zelenski descarta una crida a les urnes després que el 'Financial Times' apuntés en aquesta direcció
BarcelonaVolodímir Zelenski ha desmentit aquest dimecres que tingui previst convocar eleccions presidencials aquesta primavera, tal com publicava a primera hora del dia el Financial Times citant fonts ucraïneses i occidentals. Segons el diari britànic, Zelenski havia d'anunciar els comicis el 24 de febrer, coincidint amb el quart aniversari de la invasió russa. El president ucraïnès, però, ha assegurat que unes eleccions al país només es podrien celebrar en cas d'un alto el foc, i ha instat Europa i els EUA a treballar en una via de negociació conjunta amb Moscou.
"No està planejant fer-ho". Així ho ha desmentit també una font de l'oficina de la presidència ucraïnesa citada pel diari Kyiv Independent. "Quan no hi ha seguretat, no hi ha res més", ha afegit. En aquest sentit, l'equip de Zelenski apunta que el que determinarà una possible convocatòria electoral seran les garanties de seguretat, i no pas la coincidència amb una data assenyada com els quatre anys de l'atac rus. Una font citada per Reuters, familiaritzada amb la qüestió, també apunta que la data esmentada pel Financial Times seria poc realista.
En els últims mesos, l’administració de Donald Trump ha pressionat perquè se celebrin eleccions a Ucraïna abans del 15 de maig, sota l'amenaça de retirar, si Kíiv no ho accepta, les garanties de seguretat ofertes pels Estats Units en el marc de l'acord que s'està negociant amb Vladímir Putin.
L'executiu de Zelenski no es mostra, d'entrada, contrari a les eleccions. En declaracions a Kyiv Independent, fonts de l'oficina de presidència asseguren que "ningú està en contra" dels comicis, però insisteixen en la qüestió de la seguretat per convocar-los. "Si els russos estan matant gent cada dia, com podem anunciar o considerar seriosament unes eleccions en les pròximes setmanes?", apunta la font citada pel mitjà ucraïnès.
Eleccions per satisfer Trump?
La informació publicada pel Financial Times detallava que l'executiu ucraïnès es decantava per l'opció de convocar eleccions per satisfer les demandes de Trump i "tancar" aquesta carpeta amb la reelecció de Zelenski, tot i que les enquestes mostren una caiguda del seu suport. Ucraïna hauria d'haver celebrat eleccions el 2024, però es van posposar sine die per la llei marcial imposada arran de la invasió. Aquesta llei tampoc permet celebrar un referèndum sobre l'acord de pau, una proposta a la qual el Financial Times també assegurava que Zelenski posaria data el 24 de febrer.
Per ara, segons Kyiv Independent, el president ucraïnès sí que ha encarregat a experts en dret que preparin una proposta sobre possibles reformes legals que permetin la convocatòria d'un referèndum o fins i tot unes eleccions sota l'aplicació de la llei marcial, o bé poques setmanes després de posar fi a aquesta legislació especial. Ara mateix, el marc legal ucraïnès estableix que han de passar sis mesos des de la finalització de la llei marcial fins a l'inici d'una campanya electoral.
Zelenski ha dit i repetit durant els últims anys que és impossible organitzar eleccions enmig d'una guerra, amb un 20% del territori sota ocupació russa, milions de refugiats i desplaçats interns, i centenars de milers d'homes i dones mobilitzats a l'exèrcit, tots ells amb el dret teòric a ser candidats. D'altra banda, celebrar eleccions no tindria cap altre efecte pràctic que ratificar Zelenski, perquè, tot i que la seva popularitat s'ha vist afectada pels nombrosos escàndols de corrupció que han afectat el seu entorn, ara per ara no té cap rival polític.
El referèndum sobre l'acord de pau –al qual Zelenski ja s'havia compromès– serviria per legitimar les concessions que Kíiv hagi de fer després de més de quatre anys de resistència armada, amb desenes de milers de morts i centenars de milers de ferits. El que continua sense quedar clar, en qualsevol cas, és que el president rus, Vladímir Putin, s'avingui a cap acord, sobretot pel que fa a les garanties que demana Ucraïna per protegir-se d'un eventual nou atac. El que encalla l'acord ara no són tant les concessions territorials com la por dels ucraïnesos que, després de l'annexió de Crimea el 2014 i la invasió a gran escala del 2022, el Kremlin no en tingui prou amb els territoris de l'est del país que ha conquerit manu militari. En definitiva, el motiu de fons d'aquesta guerra no és ocupar un territori, sinó curtcircuitar el procés d'autodeterminació que Ucraïna va engegar fa dotze anys.
