Putin recluta universitaris per evitar una nova mobilització

Moscou“Hi ha homes al públic? No? Quina vergonya! Traieu-vos els pantalons i poseu-vos faldilla!” Amb aquestes paraules el degà de la Universitat Estatal d’Enginyeria de Vorónej, al sud-est de Rússia, intentava pressionar els seus alumnes perquè anessin a lluitar a Ucraïna. El Kremlin ha exigit als rectors dels centres que enviïn un 2% dels estudiants matriculats a la guerra. Els prometen servir un any en una unitat de drons allunyada de la primera línia, sous astronòmics i un futur assegurat, però els activistes alerten que és una trampa i que tenen molts números de quedar-hi atrapats i de perdre-hi la vida.

Des de finals del 2025, les institucions d’educació superior han estat organitzant xerrades amb combatents, que tracten de convèncer els joves de les bondats de formar part de la flamant branca de l’exèrcit sobre aparells no tripulats. Segons expliquen fonts estudiantils a l’ARA, els veterans, alguns dels quals amb amputacions, fan volar els drons, mostren vídeos subjectius del front i pretenen estimular-los amb l’aparença d’un videojoc. Un dels atractius de la proposta és que el ministeri de Defensa garanteix totes les facilitats del món a aquells que decideixin inscriure-s’hi per continuar més endavant els estudis de franc, amb prioritat per accedir a màsters i ofertes de feina.

Tots aquests compromisos són falsos, adverteixen els activistes. Artiom Kliga, advocat militar del Moviment d’Objectors de Consciència, comenta a l’ARA que, a Rússia, els contractes amb l’exèrcit no expiren fins que decaigui el decret de mobilització aprovat per Vladímir Putin el 2022, és a dir, fins que s’acabi la guerra. “Una vegada signat, no tenen cap opció de rescindir-lo”, avisa. Quan finalitza el període d’un any estipulat, la vinculació es prorroga automàticament i els comandants poden transferir els soldats on creguin convenient. 

També hi ha un altre parany: les unitats de drons tenen places limitades i no s’hi accepten tots els candidats. Per tant, pot ser que als nois els enviïn directament a batallons d’infanteria. A més, ser pilot de drons ja no és una tasca segura que es duu a terme a desenes de quilòmetres de la primera línia, sinó que molts operen des de les trinxeres, participen en missions d’assalt i són un objectiu molt preuat per als vehicles no tripulats ucraïnesos. Per tot plegat, Kliga conclou que la possibilitat que acabin al front en posicions molt perilloses “no és només teòrica, sinó un risc gairebé inevitable”.

Els reclutadors tendeixen a abordar els alumnes més ambiciosos, aquells que volen fer carrera política, o els més vulnerables, que acumulen deutes o tenen mals resultats. “Se’ls diu que signant un contracte podran solucionar els seus problemes acadèmics”, apunta l’advocat. Fins i tot alguns rectors arriben a amenaçar els estudiants amb l’expulsió si es neguen a allistar-se a l’exèrcit. “Avui la universitat s’ha acabat per a vosaltres, però teniu una oportunitat: el país necessita guerrers i creu en vosaltres”, els etzibava la directora de la Facultat d’Innovació de Kazan en un vídeo filtrat pels estudiants a la premsa.

Alumnes i professors s’hi resisteixen

Aquesta coerció respon a les quotes imposades per les autoritats. Segons els càlculs de la periodista Farida Rustamova, si totes les universitats i instituts tècnics estan obligats a aportar a les Forces Armades un de cada cinquanta alumnes, 76.000 joves universitaris haurien de ser enviats a Ucraïna. Les direccions ordenen als professors que hi col·laborin i encoratgin els nois a fer el pas. Tot i això, són molts els que troben la manera de no cooperar amb la maquinària bèl·lica. “Serà culpa nostra si signen un contracte”, escrivia de manera anònima un docent en una carta al diari independent Vajnie Istorii. “Els vaig dir: escolteu, però no firmeu res, no accepteu res”, recorda. 

Tampoc els alumnes estan entusiasmats amb la iniciativa. Les mateixes fonts estudiantils asseguren que no coneixen ningú que hagi sucumbit a la campanya de pressió. Això suggereix que l’esforç propagandístic i les amenaces no han donat fruits perquè, si haguessin reeixit, s’estarien publicitant exemples d’èxit d’estudiants convertits en operadors de drons.

Falten soldats al front

Que el Kremlin hagi optat per assaltar les universitats a la recerca de voluntaris indica fins a quin punt l’exèrcit rus està tenint problemes per mantenir en positiu el sagnant saldo entre morts i nous soldats. Segons explica una font del punt de reclutament de Moscou al mitjà opositor Viorstka, els plans de contractació han fracassat. En lloc dels augments esperats del 30% o el 40%, les inscripcions s’han desplomat. Aquesta setmana el portaveu de Putin, Dmitri Peskov, ha insistit que una mobilització parcial no figura en els plans del president, que recorrerà a tots els ardits possibles abans de tornar a prendre la decisió més impopular des que va començar la guerra.