Suborn o mort: una espiral d’extorsions s’apodera de l’exèrcit rus

MoscouDes de pagar diners als comandants per tenir dret a trucar a casa fins a comprar la possibilitat d’abandonar el front. Tot i tothom està en venda a l’exèrcit rus. Milers de documents, als quals ha tingut accés la ràdio Eco de Moscou, proven que la corrupció i les extorsions s’han convertit, els últims mesos, en la norma entre les tropes del Kremlin desplegades a Ucraïna.

Les primeres denúncies són de finals del 2023, quan les va fer públiques el diari Nóvaia Gazeta Evropa, tal com recorda a l’ARA Ivan Txuviliàev, portaveu de l’entitat Aneu al Bosc, que ajuda soldats russos a desertar. “Tenim moltes víctimes i moltes proves d’extorsió al front: demanen diners per a tractaments, per a vacances o per passar temps tranquils després de les batalles”, explica.

Un dels suborns més habituals té com a objectiu abandonar la primera línia. Els soldats paguen grans sumes de diners a canvi de ser traslladats a la rereguarda o ser eliminats de les llistes de missions. La quantitat sol oscil·lar entre l’equivalent a 2.000 i 5.000 euros, tot i que consten casos en què s’han arribat a abonar 14.000 euros per “no retornar a les posicions anteriors”.

En el dia a dia de les unitats militars, l’extorsió s'ha convertit en moneda de curs legal. Cal untar els superiors per obtenir permisos, per poder comunicar-se amb la família o per aconseguir menjar. També l’atenció mèdica està subjecta a pagaments arbitraris: s’adverteix els familiars que, sense una compensació monetària, els tractaments s’ajornaran, els documents necessaris es perdran misteriosament o no es reconeixeran les discapacitats dels parents ferits. Alguns informes dels comandants deneguen les operacions o, després de la intervenció, reclamen un “agraïment”. Un certificat mèdic pot costar entre 300 i 500 euros i el simple dret a ser hospitalitzat, entre 100 i 200.

A vegades, l’extorsió no és ni tan sols en benefici del soldat. En algunes situacions, es recapten diners “per a les necessitats de la unitat”: sovint és per a drons o cotxes, el preu dels quals ascendeix a milers d’euros, però a vegades directament es gasten en les pertinences dels oficials. Pot ser que, en lloc d’exigir al recluta la transferència a un compte corrent, se li demana que pagui una selecció de mobles per a les oficines dels superiors en una plataforma de comerç electrònic com Wildberries o Ozon. La família d’un militar, per exemple, va haver de comprar cadires d’oficina i llums per a un batalló, i hi va haver un soldat que va donar 50 euros a un comandant perquè pogués adquirir un telèfon mòbil nou.

Represàlies si no es vol pagar

Negar-se a passar per l’adreçador gairebé sempre comporta amenaces i fins i tot la mort. Hi ha registrats diversos casos de soldats desapareguts després que els exigissin suborns i no volguessin complir l’ordre. És habitual que a les víctimes se’ls acusi d’“abandonament no autoritzat de la unitat”, és a dir, de desertar, després de queixar-se o rebutjar la coacció. Algunes unitats han establert l’anomenat "confinament solitari" en gàbies il·legals, on es retenen els que no volen participar en el sistema corrupte, i se’ls priva del menjar i del dret a les comunicacions. També són freqüents les pallisses, les humiliacions i altres mesures disciplinàries.

Aquestes pràctiques es toleren perquè les autoritats permeten màniga ampla als comandaments. Després que Vladímir Putin decretés la mobilització obligatòria la tardor del 2022, que va donar peu a casos d’embriaguesa massiva, sabotatge d'ordres i molts objectors de consciència, a la policia militar i als oficials se’ls va permetre imposar la mà dura en nom de la disciplina, però això va degenerar ràpidament.

Segons relata a Eco de Moscou Ivan Filippov, autor d’un canal de Telegram que monitoritza l’entorn probel·licista, la tendència s’ha agreujat especialment els últims sis mesos. "Això no és ni tan sols el Far West; allà almenys hi havia xèrifs –lamenta–. Aquí passa com amb els senyors de la guerra africans: els soldats no tenen cap dret i qualsevol pot fer amb ells el que vulgui: robar-los, llençar-los a un clot o matar-los". Així, assegura que, si abans era una excepció que els comandants destinessin a missions d’assalt mortals els que es negaven a pagar, ara és la regla.

Uns abusos impossibles d’investigar

A més, perseguir aquests abusos és gairebé impossible. La bloguera proguerra Anastàsia Kaixevarova apunta que els òrgans d’investigació no sempre arriben a la primera línia, on es produeixen la majoria de les violacions de drets, sinó que es limiten a citar testimonis a través dels oficials. I la reacció dels oficials és enviar tots els citats a una missió de combat. “La probabilitat que els testimonis en tornin amb vida és molt baixa. Sense testimonis ni participants directes, és impossible demostrar res", acaba dient.