L'Iran rebutja el pla de pau de Trump: "No anomeneu acord la vostra derrota"

WashingtonL'Iran, que fins ara havia negat qualsevol contacte diplomàtic amb la Casa Blanca, ha rebutjat el pla de pau de Donald Trump per posar fi a la guerra. Els mitjans estatals han comunicat que Teheran considera que les exigències estatunidenques són excessives. El règim, que des de l'inici està lliurant una campanya de desgast, ha dit que el final del conflicte només es produirà quan els aiatol·làs ho decideixin i sota les seves condicions. L'exèrcit iranià s'ha mostrat desafiant i en un comunicat ha dit a Trump que no qualifiqui d'acord "el que és la seva derrota".

El rebuig a la proposta per posar fi a les hostilitats es produeix quan encara continuen els bombardejos sobre la capital persa. Mentre els oficials iranians encara sospesaven l'oferta, Israel tornava a llançar una nova onada de míssils sobre la capital iraniana. De fet, malgrat que van ser Trump i Benjamin Netanyahu els que van iniciar l'ofensiva ara ja fa quasi quatre setmanes, la iniciativa per frenar les hostilitats ha estat formulada només per Washington. Aquest dimecres, el primer ministre israelià insistia que la guerra "està en ple apogeu". Des de l'atac israelià al jaciment de gas de South Pars que les discrepàncies entre els dos socis sobre com s'ha de continuar amb el conflicte s'han fet cada cop més visibles.

Públicament, la Casa Blanca ha respost a la negativa amb més amenaces. "El president Trump no s'arronsa i està preparat per desfermar un infern. L'Iran no hauria de cometre un error de càlcul un altre cop [...]. Qualsevol tipus de violència a partir d'ara serà conseqüència del fet que el règim iranià ha refusat entendre que ja ha estat derrotat i ha rebutjat arribar a un acord", ha dit la secretària de premsa, Karoline Leavitt. Mentre que els aiatol·làs continuen negant cap mena de negociació, la portaveu del govern estatunidenc insistia que "les converses continuen". I afegia: "Els elements restants del règim iranià tenen una altra oportunitat de cooperar amb el president Trump".

L'agressivitat mostrada de portes enfora contrasta amb els moviments que hi ha entre bambolines. Després que els iranians hagin exigit posar fi als assassinats selectius com a requisit per començar qualsevol mena de negociació, els EUA i Israel han eliminat dos alts membres del règim de la seva llista negra. Segons informen fonts estatunidenques al Wall Street Journal, el president del Parlament iranià, Mohammad Baqer Qalibaf, i el ministre d’Afers Exteriors, Abbas Araghchi, han estat retirats de la llista d’objectius durant quatre o cinc dies com a gest per intentar iniciar converses d'alt nivell per posar fi al conflicte.

Washington oferia als iranians aixecar nombroses sancions contra el règim –les quals han estat asfixiant l'economia del país– a canvi d'una sèrie de condicions. El full de ruta, de 15 punts, incloïa que l'Iran eliminés tot el seu urani enriquit i abandonés qualsevol procés d'enriquiment d'urani, limitar el programa de míssils balístics, la reobertura de l'estret d'Ormuz i finalitzar el suport a les milícies regionals, entre elles Hezbollah, els houthis i Hamàs. L'Iran considerava que es tractava d'unes exigències excessives i advertia que continuarà amb les operacions defensives fins que els seus requisits siguin satisfets.

Aquesta resposta reflecteix una posició de fermesa per part de l'Iran, que suggereix que no té pressa per negociar en els termes actuals i que manté la iniciativa sobre el ritme del conflicte. L'enrocament de Teheran amb les seves exigències torna a mostrar l'asimetria del taulell: per als aiatol·làs no perdre ja és una victòria. En canvi, per a Trump, tot el que no sigui una victòria explícita ja podrà ser llegit com una derrota. En conseqüència, el procés diplomàtic es manté encallat, amb perspectives incertes sobre una possible resolució a curt termini.

L'ultimàtum de Trump

El primer intent diplomàtic per aturar la guerra arriba quan ja està a punt d'esgotar-se l'ampliació de l'ultimàtum que el president estatunidenc va concedir als iranians. El cap de setmana, Trump va amenaçar els iranians amb atacar les seves centrals elèctriques si no obria immediatament Ormuz. Inicialment, el magnat donava 48 hores a l'Iran per desbloquejar l'estret, però, en un nou gir, va ampliar el termini fins a aquest divendres. El marge donava més aire també als incipients contactes diplomàtics entre Washington i els iranians, desenvolupats a través del Pakistan i Turquia, que han actuat com a països mediadors. Fet que reforça el relat del règim, que insisteix que no hi ha hagut cap mena de negociació directa amb els estatunidencs.

Aquests dies ha estat negant les afirmacions de Trump sobre l'existència d'unes possibles negociacions. De fet, poques hores després que se sabés l'existència d'aquesta nova oferta, els aiatol·làs llançaven una nova onada d'atacs contra Israel, Bahrain, Kuwait i Jordània. Dimarts al matí, abans que es conegués el nou moviment diplomàtic, Trump tornava a insistir que els contactes amb l'Iran segueixen en marxa i que els iranians voldrien arribar "a un acord". El magnat, de fet, assegurava que s'ha produït un "canvi de règim" al país. "Hem tingut realment un canvi de règim. Això és un canvi de règim perquè els líders són tots diferents. Crec que podem dir que això és un canvi de règim", deia des del Despatx Oval.

La proposta de pau arriba també quan s'està a punt de complir la quarta setmana de guerra, moment en què el conflicte hauria d'estar ja resolt, segons Trump. A l'iniciar la campanya militar el president va predir que les operacions durarien unes "quatre o cinc setmanes". Ahir al vespre, quan es va conèixer el pla, oficials israelians mostraven un cert recel cap al seu propi aliat. Fonts del govern israelià explicaven a Axios que a Netanyahu li preocupa que Trump pogués arribar a un acord amb els iranians que no inclogui concessions significatives i que limiti la capacitat de Tel-Aviv per seguir atacant els iranians.

Més tropes estatunidenques

Però mentre Trump aposta suposadament per la via diplomàtica, també envia més soldats a la regió. El Pentàgon ha mobilitzat una unitat d'elit de paracaigudistes, la 82a Divisió Aerotransportada, els soldats de la qual estan preparats per desplegar-se amb només divuit hores d'avís. El cos està especialitzat en tasques tan diverses com prendre el control d'infraestructures crítiques o fer evacuacions d'emergència.

En les darreres hores ha circulat el run-run que aquesta unitat d'elit pugui emprar-se per prendre el control de l'illa de Kharg, crítica per a la indústria petroliera iraniana. El president del parlament iranià ha dit aquest dimecres que la intel·ligència suggereix que els "enemics" planegen ocupar una illa iraniana amb el suport d'un país regional.

El president estatunidenc deia dijous passat que no enviaria soldats al terreny, però el degoteig de més personal cap a l'Orient Mitjà no ha cessat. Encara no se sap quan arribarà la 82a Divisió, però ja està previst que a la zona hi arribin uns 2.000 marines juntament amb el vaixell amfibi d'assalt USS Tripoli. La nau de desembarcament amfibi USS New Orleans també ha posat rumb cap a la zona. Així mateix, el Pentàgon ha ordenat la mobilització d'una altra unitat de marines: l'11a unitat expedicionària, que va a bord del grup amfibi liderat pel vaixell USS Boxer. El grup, però, no sortirà fins d'aquí a unes setmanes.