Tres anys de la guerra més ignorada: "S'estan cometent crims atroços"

Barcelona"Abans de la guerra, tenia una bona vida. [...] Un dia un projectil va caure a casa. Va matar el meu pare i la meva mare a l'instant". Aquest és el testimoni recollit per Metges Sense Fronteres de l'Amna, una nena de tretze anys que ara viu amb la seva germana, de quinze anys, al camp de refugiats de Tawila, al Darfur. Com ella, 14 milions de persones han estat desplaçades al Sudan per culpa de la guerra. Com els seus pares, unes 150.000 persones han mort víctimes del conflicte.

El que va començar com un intercanvi de trets entre les Forces de Suport Ràpid i les Forces Armades del país, en tres anys s'ha convertit en una catàstrofe multidimensional: ha provocat la pitjor crisi humanitària del món, ha causat episodis devastadors de neteja ètnica i ha deixat el país dividit de facto, amb un batibull d'actors regionals implicats que dificulten cap sortida al conflicte.

"La situació humanitària al Sudan és a hores d'ara extrema", diu a l'ARA la coordinadora d'emergències de Metges Sense Fronteres des del Darfur. Muriel Boursier insisteix en "l'escala" de la catàstrofe que ha disparat les necessitats sobre el terreny: la guerra ha desmantellat els serveis essencials, com l'atenció sanitària, la protecció, la seguretat alimentària i la seguretat bàsica. Segons dades de la Creu Roja Internacional, entre el 70% i el 80% de les infraestructures de salut no estan operatives. El Programa Mundial d'Aliments dona assistència a més de 3,5 milions de sudanesos a les regions del Darfur i Kordofan, on s'ha confirmat la situació de fam. Però creix la preocupació per mantenir aquesta assistència: el finançament no arriba i l'escenari es pot agreujar per l'alça de preus derivada del conflicte a l'Orient Mitjà.

Més enllà dels termes humanitaris, Boursier ha constatat que la guerra és extrema en "els nivells de violència viscuts per la població civil". "S’estan cometent crims atroços des de tots dos bàndols. La lluita entre les dues faccions militars està arrossegant el país cap a un abisme mortal", sosté Solomon Dersso, director del think tank Amani Africa des d'Etiòpia.

Malgrat tot, el Sudan continua sent una guerra gairebé invisible a ulls de la comunitat internacional. "Vivim un moment històric amb un rècord global de conflictes", diu Dersso, que lamenta que la magnitud del que passa a l'Orient Mitjà i a Europa "xucla l'atenció mundial i eclipsa el Sudan". Però per a l'investigador associat del CIDOB Òscar Mateos també és un problema de percepció occidental. Adverteix que sovint l'abordem "des d'una mentalitat profundament racista, sense entendre'n les arrels".

Una guerra entre antics aliats

El conflicte més immediat és el resultat de l'enfrontament entre dos actors –les Forces de Suport Ràpid (FSR) al Sudan i les Forces Armades– que en el seu moment van ser aliats per derrocar el govern anterior, d'Omar al-Bashir. Els homes que capitanejaven cada branca militar, el general Mohamed Hamdan Dagalo i el general Abdel Fattah al-Burhan, respectivament, no estaven d'acord amb la direcció que havia de prendre el país ni en l'arquitectura que havien de tenir les forces militars.

El 15 d'abril del 2023 van començar els trets, que de seguida escalarien en un conflicte nacional amb la implicació de molts actors regionals. A hores d'ara, l'exèrcit del país –sota les ordres d'Abdel Fattah al-Burhan– controla la major part del nord i de l'est, mentre que les FSR, amb Hamdan Dagalo, controlen l'oest. En aquella zona hi ha el Darfur, que ha estat l'escenari d'alguns dels crims més durs de tota la guerra. La seva capital, el-Fasher, va caure en mans de les FSR a finals de l'any passat, després de 18 mesos de setge. Quan el personal humanitari hi va poder entrar, hi van trobar indicis d'assassinats massius que Human Rights Watch ha qualificat de "campanya de neteja ètnica".

Boursier, que es troba justament en aquesta regió, alerta que cada vegada atenen més civils: "Són nens i dones que no prenen part en el conflicte". I explica que "la violència sexual ha estat una característica" de la guerra que s'ha fet servir com a arma per part d'homes de tots dos bàndols. "Hem tractat més de 3.000 dones al Darfur, només als llocs on tenim presència, sense comptar la resta del país o les víctimes que per por o vergonya no ho expliquen", relata.

La virulència del conflicte s'ha generat en una "atmosfera d'impunitat gairebé total", a parer de Dersso, que ha estat tolerada i fomentada pels aliats regionals. "Un dels factors que fa que aquesta guerra sigui tan destructiva i difícil de resoldre és l'extraordinari nivell d'implicació d'actors regionals i extraregionals", sosté. Tant els Emirats Àrabs, que financen les FSR, com Egipte, que dona suport a l'exèrcit sudanès, estan profundament implicats i tenen interessos al país. Però també cal tenir en compte "el paper d'empreses de seguretat privades russes i del Kremlin", afegeix Mateos. Per a l'expert etíop, la fragmentació del Sudan és tan profunda que "la mateixa existència del país" està en perill. Per la via militar, cap de les dues parts té opcions d'aconseguir una victòria total.

Sense una fi a la vista

Mentrestant, l'ostracisme mediàtic també ha condemnat el Sudan al silenci diplomàtic: la resolució del conflicte es troba en una via morta. Aquest dimecres, comença a Berlín una cimera que podria ser una oportunitat per posar fi al conflicte. Es preveu que hi participin una cinquantena de representants –entre els quals hi haurà presència d'Alemanya, la Unió Africana, la Unió Europea, França, el Regne Unit i els Estats Units– que també miraran d'aconseguir vies de finançament per a l'ajuda humanitària. Però les expectatives són baixes. Almenys, les relatives a la resolució política. Les Forces Armades del Sudan i una de les milícies rivals ja han dit que no hi participaran.

"Podem esperar resultats escassos. La mateixa societat civil ha desacreditat i deslegitimat configuració de la cimera, i molts actors que participen tenen poc interès i incentius en trobar un acord de pau constructiu", afirma Mateos. Però per a Dersso, la importància de Berlín és sobretot "treure la guerra a la llum" i mobilitzar l'opinió pública internacional. "És el lloc on hauria de començar un gir estratègic. Si la cimera serveix per posar el focus als civils, s'obriran noves possibilitats de resolució", defensa.