"El primer home em va violar dues vegades; el segon, una, i el tercer, quatre més": parlen les dones del Sudan
Un informe de MSF documenta més de 3.000 casos de violència sexual a Darfur, gairebé tots a mans de combatents
Barcelona"Ens van portar a un descampat [...]. El primer home em va violar dues vegades; el segon, una, i el tercer, quatre més. El quart també em va violar una vegada". "Durant tot el camí, els milicians demanaven a les dones que els seguíssim i insistien quan ens hi negàvem. Passava a tot arreu. Al bosc: dos milicians allà, tres més al cap d'una estona. Eren per tot arreu. Tot passava a plena llum del dia". Testimonis així d'esfereïdors són habituals a la zona de Darfur, al Sudan, on d'aquí un parell de setmanes farà tres anys que estan immersos en una guerra civil devastadora.
Mentre els enfrontaments entre les Forces de Suport Ràpid (FSR) i l'exèrcit del país han sembrat el terror –fins al punt que l'ONU ha alertat sobre greus violacions de drets humans– i la fam assetja més de 24 milions de persones (el 40% de la població), la violència sexual passa desapercebuda malauradament. Amb tot, és generalitzada i constitueix una arma de guerra més per als dos bàndols en conflicte.
Entre el gener del 2024 i el novembre del 2025, almenys 3.396 supervivents de violència sexual van ser ateses en centres amb presència de Metges Sense Fronteres (MSF) a Darfur del Nord i del Sud, al Sudan. Una xifra que l'organització indica que només és "una fracció de la veritable magnitud del problema", tenint en compte que la majoria no poden accedir a l'atenció mèdica de manera segura. El 97% de les víctimes registrades eren dones, i el 95% havien estat abusades per homes armats, segons ha pogut recollir l'organització en un informe.
Després que les Forces de Suport Ràpid capturessin la ciutat d'Al-Fashir, la capital de Darfur del Nord, l'octubre del 2025, MSF va atendre més de 140 dones de qui havien abusat i que fugien cap a la ciutat de Tawila, on hi ha camps de refugiats. Els atacs van ser generalitzats i sovint perpetrats per múltiples agressors davant les seves famílies, i es van dirigir deliberadament a comunitats no àrabs com a forma d'humiliació i terror, com en atrocitats anteriors de les FSR. A aquestes cal sumar-hi 732 persones més que MSF va tractar entre el desembre del 2025 i el gener del 2026 als camps de desplaçats als voltants de Tawila.
Més enllà del front
Aquesta mena de violència no es limita al camp de batalla, sinó que "és present en totes les comunitats", declara Ruth Kauffman, referent de salut de la unitat d'emergències de MSF. El desplaçament forçat de població, el col·lapse del sistema de suport comunitari, la manca d'accés a l'atenció mèdica i les grans desigualtats de gènere, diu, propicien que subsisteixin aquesta mena d'abusos a tot el Sudan.
Les supervivents descriuen atacs no només durant els combats, sinó també en la seva vida quotidiana: a les carreteres utilitzades per fugir de la violència, als camps on les famílies cultiven aliments, en mercats i en camps de desplaçats. "Cada dia, quan la gent va al mercat, hi ha quatre o cinc violacions. Quan anem al camp de cultiu, passa el mateix. Els homes es cobreixen la cara i violen les dones", explica un altre testimoni.
Després d'haver patit els abusos, moltes supervivents s'enfronten a obstacles per accedir a l'atenció: la inseguretat, l'estigma i l'escassetat de protecció davant l'agressor fan que quedin desateses o que decideixin no denunciar. Per evitar-ho, MSF fa una crida internacional per exigir responsabilitats als agressors i perquè els actors humanitaris ampliïn urgentment els serveis de salut i protecció a Darfur i a tot el Sudan.
