La guerra oblidada que amenaça amb "la pitjor crisi de fam en dècades"

Adré (Txad)“Quan les RSF van arribar a l'abril a Al-Junayna, van matar els homes i els nens a sang freda. Van assassinar el meu marit i els meus fills davant meu. Els carrers estaven plens de cadàvers, se'ls menjaven els gossos. A la nit hi havia qui es jugava la vida per enterrar-los en fosses comunes. A moltes dones i nenes les van violar davant de tothom. A les que ens van deixar fugir ens van fer prometre que Al-Junayna ja no seria terra dels esclaus, dels negres, sinó que seria terra àrab”, explica Hawa Guma Hamad asseguda sota un ombreig d'espart al camp de Metché. En aquesta població, formada per llogarets escampats a l'est del Txad, aïllada i gairebé sense aigua, el govern del Txad hi ha traslladat 50.000 refugiats i refugiades sudanesos. En total, des que fa un any es va declarar la guerra al país veí, n'ha rebut més de 700.000, el 90% dels quals són dones i criatures.

El cinquè país més pobre del món els ha distribuït al llarg de la frontera mentre l'ajuda internacional continua sense arribar. Fa mesos que les Nacions Unides alerten que, si els països rics no envien els mitjans necessaris, la població sudanesa patirà “la pitjor crisi de fam en dècades”.

El Sudan ha passat, en els últims cinc anys, de representar l'esperança democràtica a encarnar els pitjors horrors de la guerra. El 2018, vuit mesos de protestes van desembocar en la caiguda del règim d'Omar al-Baixir a través d'un cop d'estat i la constitució d'un govern de transició democràtica. Però, després de dos anys de tensions, el mateix comandant de l'exèrcit que el presidia el va enterrar amb una nova sonada el 2021. I el 15 d'abril del 2023, davant del desacord entre els seus respectius comandants pel repartiment del poder, l'exèrcit i les milícies àrabs Forces de Suport Ràpid (RSF) van començar una guerra en la qual pugnen, pels seus propis interessos, gairebé una desena de països.

Del costat de l'exèrcit sudanès hi ha Egipte, l'Iran, Eritrea i Ucraïna. Aquesta última fins i tot ha desplegat forces especials al Sudan i ha donat drons armats. Del costat de les RSF, els Emirats Àrabs Units, la Líbia oriental controlada pel comandant Khalifa Haftar, Israel i Rússia a través dels mercenaris de Wagner.

El Sudan compta amb grans reserves d'or i petroli, té sortida al mar Roig –estratègic per al comerç marítim internacional– i és pont entre l'Àfrica i el Pròxim Orient. Precisament han sigut les RSF i altres milícies àrabs musulmanes afins les que, segons investigacions del Tribunal Penal Internacional, han comès una neteja ètnica contra els masalit, una ètnia africana negra de religió animista.

“Aquesta persecució ve dels temps del dictador Al-Baixir, quan les mateixes milícies, llavors anomenades Janjawid, van cometre el genocidi. Però no només és per racisme, perquè ens segueixen considerant els seus esclaus. És també perquè ens volen expulsar de Darfur per quedar-se els nostres recursos naturals”, sosté amb altivesa Assadig Abubaker Salih, també refugiat a Metché. Aquest advocat d'Al-Junayna va participar en les investigacions que van portar el cas del dictador sudanès davant del Tribunal Penal Internacional per les 300.000 persones assassinades durant el genocidi del 2003, entre altres crims de guerra. Ara, Abubaker tem per la seva vida.

Segons nombrosos testimonis, combatents de les RSF travessen sovint la frontera per terroritzar i assassinar els refugiats més molestos, com els defensors de drets humans com aquest advocat, que continua recopilant testimonis per poder jutjar els responsables de les matances algun dia.

El col·lapse del sistema humanitari internacional

A Adré, la població txadiana més propera a Darfur, on sobreviuen més de 150.000 persones al ras, Manhil Gamer es frega la panxa i es porta la mà a la boca. “Tenim gana, aquí no hi ha res”, diu assenyalant els fills. Tots tres tenen els ulls envermellits i lleganyosos per una infecció i l'estómac inflat, clar símptoma de malnutrició. Manhil és una de les milers de dones que fan cua des de la matinada per recollir el sac de melca i de fesols que el Programa Mundial d'Aliments (PMA), l'agència de l'ONU destinada a combatre la fam, hauria de repartir mensualment als dos milions de persones que s'han refugiat als països del voltant del Sudan. I també als gairebé nou milions que han fugit de casa seva per instal·lar-se en altres llocs més segurs dins del Sudan. La guerra del Sudan ha provocat la crisi humanitària més gran del món: 18 milions de persones que depenen de l'ajuda humanitària internacional. I no hi arriba.

“La situació és molt crítica perquè es necessita molt menjar per a tantes persones i el PMA es troba en una crisi financera molt greu. Treballem mes a mes i no sabem si el mes següent podrem fer la distribució. Si no la fem, veurem multiplicar-se els casos de malnutrició i de morts”, explica durant el repartiment Vanessa Boi, responsable de la resposta d'emergència del Programa Mundial d'Aliments a l'est del Txad. Ha sigut una donació puntual del Japó la que ha fet possible aquest lliurament, però ha fet falta reduir les racions per cobrir amb prou feines les necessitats calòriques mínimes. Fins i tot han hagut de suprimir l'oli en alguns dels repartiments.

Els principals donants –els Estats Units, Alemanya i la Unió Europea– han prioritzat les crisis més properes i en què tenen més interessos: Ucraïna i Gaza. Per primera vegada des de la seva fundació, el 2023 les contribucions aconseguides per l'ONU per contenir les emergències i la fam van ser menors que l'any anterior. Erradicar la gana ja no és una prioritat per al Nord Global. Com a resposta davant la inacció internacional, l'ONG Metges Sense Fronteres ha destinat a aquesta crisi humanitària desenes de milions d'euros per construir hospitals i clíniques, desenes de pous i centenars de latrines. Els tres pilars imprescindibles per contenir la fam i evitar pandèmies.

Però, com explica el cap de la missió de MSF-Espanya al Txad i al Sudan, continua sent insuficient. “El Govern del Txad està obert a rebre més ONG i agències de l'ONU. Necessitem, urgentment, més mans”. D'aquí a unes setmanes, arribarà l'estació de les pluges i, consegüentment, el pic de casos de malària per l'augment dels mosquits. Una combinació fatal per als casos de malnutrició infantil, que no paren d'augmentar.