Cory Doctorow: "Trump és la nostra gran oportunitat"

Cory Doctorow (Toronto, 1971) és una de les veus més lúcides per parlar de poder i tecnologia. Conscient de la importància de les paraules –és novel·lista i periodista–, va inventar a finals del 2022 un concepte per definir, fugint de tecnicismes, el procés que estaven experimentant les plataformes: emmerdificació. Un concepte que s'ha popularitzat i que dona nom al seu últim llibre, que ha traduït al castellà Capitán Swing.

Has estat una inspiració per a Black mirror.

— En el primer capítol de la nova temporada una persona té un ictus i li posen un microxip que ho arregla. Però després, aquest microxip fa que digui anuncis, i ha de pagar per no dir-los. I la situació empitjora fins al punt que al final ha de pagar només per estar conscient. 

És el teu concepte: emmerdificació.

— Primer, les plataformes són bones amb els usuaris; després, atrauen les empreses interessades en aquest públic, i finalment, els espremen a tots per maximitzar beneficis. Així ho converteixen tot en una gran pila de merda. 

Posa'm algun exemple.

— Uber va rebre 31.000 milions de dòlars de la família reial saudita a través d’una empresa de capital risc. Va perdre els 31.000 milions en tretze anys. En aquest temps va arruïnar la majoria d’empreses de taxis. I quan va tenir poder de mercat va apujar preus. Amazon també apuja costos; ara es queda entre 50 i 60 cèntims de cada euro que ven. I té una cosa increïble que es diu nació més afavorida. 

Què és?

— El preu més baix ha de ser a Amazon. Si decideixes apujar el preu perquè Amazon es queda cada vegada més percentatge, ho has de fer també a Carrefour, a la teva pròpia fàbrica... Si troben que està més barat a un altre lloc, l’envien al final de tot on ningú el veu. Vols més exemples? 

A veure...

— Google. Hi ha circulars internes que admeten que han empitjorat les cerques perquè, si la gent està més temps buscant, poden mostrar més anuncis.

El problema és que costa deixar la merda, sortir del sistema.

— En economia neoliberal hi ha una teoria que s’anomena preferència revelada. Sosté que el que és important no és el que dius que vols, sinó que el compres. De manera que si dius que vols privacitat, però utilitzes Facebook, realment no vols privacitat. Crec que això només es pot defensar si tens una lesió neurològica que fa que siguis incapaç de percebre el poder. Perquè, amb aquesta lògica, algú que es ven un ronyó per pagar un lloguer, ¿està revelant que vol viure amb un ronyó?

Conec molta gent que odia Elon Musk i està a Twitter.

— S’estimen més a si mateixos del que odien la plataforma. Musk ho sap. Si no us podeu posar d’acord pel lloc on fareu una cervesa, ¿com us heu de posar d’acord per deixar Twitter? Així es manté la gent com a ostatge. És un patró comú tant al món real com al món virtual. Ho veig en la història de la meva família. 

Explica…

— La meva àvia va ser una nena soldat al setge de Leningrad. Quan tenia quinze anys van evacuar les dones i els nens i va acabar a Sibèria, a l’exèrcit. Va conèixer el meu avi i es va quedar embarassada. Van desertar. Van anar a l'Azerbaidjan, on va néixer el meu pare. I no van tornar a Rússia ni a Polònia, van marxar al Canadà. La resta de la família es va quedar a Rússia, malgrat que fos obvi que era pitjor. Ara, més de setanta anys després, la meva família de Sant Petersburg està molt pitjor que la família del Canadà. Tenen menys diners, estan preocupats per ser reclutats a la guerra, han tingut més dificultats per anar a la universitat. Però com que no podien marxar tots junts, no va marxar ningú. 

Com marxem tots junts?

— Hi ha molta gent que vol una plataforma millor i, de fet, estan treballant en alternatives com Bluesky o Mastodon. Però és com si haguessis construït habitatges al Berlín Oest per a la gent del Berlín Est. No importa si eren bons, abans havies d’enderrocar el mur. 

Doncs parlem del mur… ¿Com s’enderroca?

— Quan canvies de Telefónica a Vodafone, fas algunes gestions i ja està, oi? A ningú li importa de quina companyia ets perquè no ho has de saber per poder parlar. Doncs tecnològicament podríem fer que deixessis una plataforma i anessis a una altra, i que qualsevol cosa que et volguessin dir a Twitter, la poguessis llegir a Bluesky. Però no s’ha fet. Es va contemplar a la llei de mercats digitals, però van decidir deixar-ho per a més endavant. Absurd. 

No és tècnicament difícil?

— Quan Facebook va decidir obrir-se a tothom –inicialment era només per a universitaris americans–, el problema era que el públic general tenia Myspace, i els costava marxar. Així que Zuckerberg els va fer un bot. Llavors, podies anar a Myspace, agafar tot el que hi tenies i portar-ho a Facebook. D'aquesta manera, responies allà i t’ho enviava també a Myspace. No estaves atrapat en una porta unidireccional. Ara, fa uns tres o quatre anys, uns adolescents van fer el mateix amb Instagram. 

Què van fer?

— Van crear l'app OG. Li proporcionaves el nom i la contrasenya d’Instagram i s’emportava tota la teva informació, però sense anuncis, sense contingut promocionat, sense agafar-te les dades. Va tenir tant d'èxit que en pocs dies estava al capdamunt de les botigues d’aplicacions. Què va passar?

Què?

— Meta va enviar una queixa a Apple i a Google, i totes dues van retirar l'aplicació aquella nit. Totes les empreses tecnològiques estan unides. 

Aleshores, la solució és…

— Que sigui legal fer enginyeria inversa en aquestes plataformes.

M’has d’explicar què és això de l'enginyeria inversa.

— Analitzar el sistema des de fora cap endins, per entendre com funciona i com canviar-lo. D’aquesta manera, quan Apple i Google eliminessin una aplicació, com OG, podríem aplicar enginyeria inversa i tornar-la a fer. I que ells no poguessin fer res. 

O sigui, oblidar-nos d’intentar regular les grans tecnològiques.

— Exacte. No regular les tecnològiques americanes, sinó desregular les empreses tecnològiques europees perquè ens puguin salvar de les americanes. Aquesta és l'oportunitat que tenim davant nostre. 

La IA ja està emmerdada?

— Si li preguntes quins són els millors auriculars i et respon uns que són dolents, és difícil saber si és un error o algú ha pagat una comissió. Passa també amb TikTok, són algoritmes, i és difícil saber si algú fa trampa. De manera que són sistemes propensos a l'emmerdificació. 

A tot això se li suma Trump. Un president que afavoreix els magnats de les tecnològiques.

— No hem fet res sobre les tecnològiques malgrat els senyals d’advertència. I Trump ho ha empitjorat de cop, no com Zuckerberg, que convertia les plataformes cada dia en una cosa una mica més horrible. Per això Trump és una oportunitat, perquè quan les crisis es mouen lentament, és més difícil que alguna cosa canviï.  Ens ha demostrat que si depens de les tecnològiques americanes et pot paralitzar el govern i pot desactivar l’Office 365 per tots els treballadors europeus. Té molta influència, és un gos rabiós, i aquesta és la nostra oportunitat. 

No tens WhatsApp. 

— Soc vegà de Zuckerberg. Ni WhatsApp, ni Instagram, ni Facebook.

Què fas quan et despertes?

— Faig un cafè, em poso un pòdcast i m’assec davant el portàtil. Em comunico sobretot per correu electrònic, i em va bé. Odio que m’interrompin.

Com és la vida així?

— Millor.