Les altres illes daneses amenaçades per Putin i que ara també temen Trump

CopenhaguenAïllades geogràficament i amb un clima inclement (plou 300 dies a l’any i el vent arriba a ràfegues huracanades), les illes Fèroe són una altra peça del Regne de Dinamarca que ha adquirit un pes creixent en el taulell geopolític. Aquest arxipèlag format per divuit illes es troba en una posició privilegiada per vigilar l’Atlàntic Nord, on les potències mundials competeixen per tenir el control de les portes de l’Àrtic. Per les seves aigües hi conflueixen les flotes pesqueres europees, i els vaixells de guerra nord-americans. A la vegada, les illes Fèroe mantenen un polèmic acord comercial amb Rússia sobre pesca, el cor d’una economia que no depèn de les donacions de Copenhaguen (com sí que passa amb Groenlàndia). Les illes Fèroe formen part de l’OTAN a través de Dinamarca, però no són part de la Unió Europea, ja que al govern autonòmic no li interessa entrar en la normativa pesquera comunitària.

En aquestes circumstàncies, els feroesos (55.000 habitants) han elegit a finals de març un nou govern per gestionar la seva àmplia autonomia, mentre que Dinamarca reté les competències sobre defensa, seguretat, política exterior, moneda i tribunals. La victòria del Partit Conservador a les urnes obre la porta a Beinir Johannesen, de 29 anys, a convertir-se en el primer ministre més jove que hagi tingut mai el país.

En un moment en què les ànsies de Donald Trump per Groenlàndia han generat ansietat a la regió, les eleccions han deixat de banda la geopolítica i s’han centrat en l’economia, que es troba en expansió. El PIB per càpita de la nació atlàntica supera el de Dinamarca, gràcies a les exportacions de les granges de salmó, que tenen un valor de mil milions d’euros anuals. La xifra d’atur voreja l’1%, i el país compta amb unes infraestructures modernes, com la primera rotonda del planeta construïda sota el mar.

Amb tot, els preus de l’habitatge a la capital, Tórshavn, són un maldecap per als que hi volen viure, a la vegada que les illes s’enfronten a un greu problema de despoblament. Entre els feroesos de 25 anys, el 40% opten per anar a viure a l’estranger i aproximadament un de cada cinc no torna mai. Una altra controvèrsia és el projecte de construcció més gran de la seva història: un túnel submarí de 23 quilòmetres que costarà l’equivalent al 20% del PIB del país.

En el rerefons de les eleccions també hi ha hagut la independència amb Dinamarca, una opció que defensen cinc de les sis principals formacions polítiques feroeses. L’any 1946 els feroesos van votar amb un resultat ajustat separar-se de Dinamarca, però en aquell moment el rei danès Cristià X no ho va aprovar. Finalment, les competències d’autogovern es van ampliar l'any 2005, després que les illes Fèroe i Dinamarca hagin estat connectades durant més de 600 anys.

A principi d’aquest any, el govern feroès havia de reobrir les negociacions amb Copenhaguen amb la intenció de pressionar per obtenir més autonomia. Però això era abans que Trump desencadenés la pitjor crisi diplomàtica en el regne danès per obtenir el control de l’illa àrtica de Groenlàndia. Davant d’aquesta situació, els líders feroesos van decidir que no era el moment d’entrar a negociar a fons amb Copenhaguen per la seva sobirania: “Donat el clima que es va generar, es va veure que no era oportú iniciar les negociacions sobre la condició d’un nou estat, ja que tot era imprevisible”, raona Heini í Skorini, expert en relacions internacionals a la Universitat de les Illes Fèroe.

L’expert explica que les raons de l’independentisme se sustenten en la voluntat de tenir una veu pròpia en l’escena internacional: “Per a nosaltres, el fet de no ser una entitat sobirana ens fa molt difícil negociar nous i millors acords de lliure comerç perquè això es fa entre estats”, argumenta. Skorini també assenyala que “hi ha el consens polític que el següent pas és aconseguir la condició d’estat, sense que això impliqui necessàriament abandonar la Mancomunitat danesa”.

Increment de la tensió geopolítica

Mentre la qüestió de la sobirania ha quedat aparcada, el govern feroès ha prorrogat any rere any el polèmic acord pesquer amb Rússia per intercanviar quotes, tot i la guerra d’Ucraïna. Aquesta cooperació amb la pesca ha irritat Copenhaguen i Brussel·les, malgrat que des de Tórshavn es justifica que els productes alimentaris no estan subjectes a sancions. També recorden que Noruega ha ratificat acords similars amb Moscou: “D'una banda, s’han adoptat totes les sancions de la UE contra Rússia perquè volem ser part d’Europa i de l’OTAN, però, de l’altra, s’ha optat per mantenir la cooperació pesquera amb els russos”, detalla Skorini.

Malgrat que les illes Fèroe han captat molta menys atenció que Groenlàndia, els feroesos perceben el creixent interès de les superpotències: “Fa uns anys hauria estat ciència-ficció veure un submarí nuclear nord-americà sortint a la superfície d’un port feroès, però avui ja no és així”, assegura l'expert. L’arxipèlag es troba en l’anomenat passatge GIUK entre Groenlàndia, Islàndia i Escòcia, un punt que l’OTAN té molt vigilat perquè representa la sortida a l’Atlàntic de la flota russa de submarins que tenen base a l’Àrtic. Els polítics feroesos també han expressat la seva preocupació perquè les embarcacions de pesca russes que fondegen a les illes puguin estar fent operacions d’espionatge. Per monitorar-ho tot, els Estats Units instal·laran nous radars per vigilar què passa a les aigües de l’arxipèlag, “tot i que l’increment de la presència militar dels EUA també crea algunes suspicàcies”, reconeix Skorini.