La dreta sueca normalitza del tot l'extrema dreta i li obre la porta per formar govern

BarcelonaEncara falten cinc mesos per a les eleccions a Suècia, però la maquinària electoral ja ha començat a posar-se en marxa. I aquesta setmana hi ha hagut un anunci rellevant que trenca definitivament un tabú històric al país. El líder del partit conservador (Partit Moderat) i actual primer ministre, Ulf Kristersson, ha deixat encara més clar que el partit d'extrema dreta Demòcrates de Suècia ja es considera un soci tan legítim com qualsevol altre i formarà part del pròxim govern si el bloc de dretes guanya. Ho va anunciar en una roda de premsa acompanyat del líder de Demòcrates de Suècia, Jimmie Åkesson, que per primer cop veu com una opció real que el seu partit tingui responsabilitats al més alt nivell.

"Després de les eleccions, formarem un govern majoritari de quatre partits", va dir Kristersson. L'actual coalició de govern està formada per moderats, democristians i liberals. De cara als pròxims quatre anys, l'objectiu del bloc de dretes és sumar-hi també Demòcrates de Suècia (SD, per les sigles en suec), un partit populista d'extrema dreta i xenòfob. Kristersson, però, va deixar clar que el candidat a primer ministre serà ell. D'aquesta manera, el líder conservador ofereix ministeris a la ultradreta a canvi d'assegurar-se el càrrec si el seu bloc guanya, sigui quin sigui el partit més votat.

Ja fa anys que la fragmentació política fa que l'única solució per governar a Suècia sigui formar coalicions o governar en minoria amb el suport de socis externs. A les últimes eleccions, Demòcrates de Suècia va aconseguir per primer cop fer el sorpasso al Partit Moderat i va quedar com a segona força al Parlament, només per darrere dels socialdemòcrates. Ara, les enquestes auguren el mateix escenari, tot i que, de moment, col·loquen per davant el bloc de centreesquerra.

"Tot i que fa temps que queda clar que Jimmie Åkesson no té cap opció d'obtenir suport parlamentari per convertir-se en primer ministre, això ha servit com a moneda de canvi", explica l'analista polític del diari Dagens Nyheter Tomas Ramberg. "Åkesson s'ha reservat el dret de plantejar aquesta qüestió per negociar després de les eleccions si Demòcrates de Suècia continuen per sobre dels moderats", argumenta.

Demòcrates de Suècia és un partit amb orígens neonazis i té encara diversos membres vinculats a grups ultres. Des que Åkesson es va convertir en líder del partit el 2005, ha promogut una imatge més moderada de la formació, tot i que segueix basant el seu discurs en la criminalització dels immigrants, a qui assenyala com la font de tots els problemes i com a amenaça per a l’estat del benestar suec.

Canvi radical de postura

El denominat cordó sanitari ja es va trencar fa quatre anys durant les negociacions per formar l'actual govern: durant aquesta legislatura, Demòcrates de Suècia no ha estat un soci formal de la coalició de govern, però sí que ha tingut una influència molt significativa en l'executiu, sobretot pel que fa a l'enduriment de les polítiques migratòries. En aquell moment, va ser clau la negativa dels liberals a l'entrada de l'SD a l'executiu. Ara, aquest partit –cada cop més minoritari– també ha cedit. De fet, l'anunci dels liberals que acceptaran formar part d'un govern en què també hi hagi l'extrema dreta, fa tres setmanes, va suposar un canvi polític més destacat que el d'aquesta setmana. "Després de la decisió valenta dels liberals, les condicions parlamentàries han canviat en la nostra banda política", va admetre Kristersson a la roda de premsa.

Les manifestacions del primer ministre suec d'aquesta setmana suposen un canvi radical respecte al discurs dels seus inicis. El 2017, quan Kristersson acabava de ser elegit líder del partit conservador, va assegurar: "No tindrem cap conversa ni negociació ni res amb Demòcrates de Suècia. No crec que sigui tan complicat". Llavors, un govern amb la ultradreta era impensable. Dimecres, fins i tot s'atrevia a parlar de ministeris concrets: "Tots dos considerem natural que un partit que ha dedicat tants esforços a les polítiques migratòries sigui específicament responsable d'aquesta cartera".