El fals mite de Claudia Pina

BarcelonaClaudia Pina (Montcada i Reixac, 2001) és un dels noms propis d’aquest curs al Barça femení. La jugadora catalana –que al desembre va renovar fins al 2029– ha anat creixent amb el pas dels anys fins a guanyar-se un lloc a l’onze titular. “És fruit de l’evolució. Era una nena, va despuntar al Sevilla, va tornar, però fer-se un lloc al millor equip és complicat”, explica a l’ARA Miguel Llorente, que va dirigir la futbolista al filial blaugrana. Fins al moment, aquesta temporada ha disputat 36 partits, 26 dels quals com a titular, amb 19 gols amb el Barça.

Sempre s’ha tingut la idea que Pina era una revulsiva excel·lent, i és una realitat, però els números evidencien que en els darrers tres cursos ha estat titular en gran part dels partits que ha disputat. Ja en l'últim any de Jonatan Giráldez, el 2023-24, la futbolista de Montcada va ser titular en 27 dels 44 duels que va disputar. A més, destaca que va completar els 90 minuts en 14 ocasions, la xifra més alta fins al moment en una temporada com a jugadora blaugrana. Amb l’arribada de Pere Romeu s’ha acabat de consolidar a l’onze inicial. El curs passat va partir d’inici el 67% dels partits que va disputar, mentre que enguany ho ha fet el 72% dels enfrontaments. “Ara soc una jugadora més completa i amb més confiança, però amb ganes de continuar creixent i treballant”, assegura Pina.

“Quan estava competint amb Oshoala, li vaig dir que seria millor que ella. Amb mi ja jugava de pivot, d’interior i de nou. Era la jugadora que entenia millor el joc que volíem fer al Barça. Va ser molt fàcil connectar amb ella perquè amb poques paraules entenia què havia de fer”, recorda Llorente, que remarca la seva intel·ligència. “Sap què ha de fer i quan ho ha de fer, amb qui relacionar-se, on situar-se… Si Pere li digués que fes el que volgués, Pina encertaria”. Romeu també ha elogiat en diverses ocasions el talent de la montcadenca. “És una jugadora molt completa, ens ajuda a jugar bé i a organitzar el joc. Quan s’apropa als metres finals té molta facilitat per al gol i per donar pausa a una jugada on, normalment, és difícil tenir calma perquè arriben moltes defensores i has de finalitzar ràpidament”. 

La capacitat golejadora

Sempre, això sí, amb un gran rendiment golejador. La confiança i els minuts que els diversos tècnics li han donat a Pina han tingut el retorn esperat per part de la futbolista. Des que va tornar al Barça –després d’una temporada, la 2020-21, cedida al Sevilla–, la catalana no ha baixat dels 13 gols per temporada. Quan falten sis jornades per acabar la Lliga, Pina és la màxima golejadora de la competició amb 17 dianes, una més que Ewa Pajor, amb qui lluita per ser la pitxitxi. L’any passat, la montcadenca ja va ser la màxima golejadora de la Champions League amb 10 gols. 

Aquest increment a l’hora de veure porteria és, en part, gràcies a la modificació tàctica que va implementar l'actual tècnic blaugrana. Amb la sortida de Mariona Caldentey l’estiu del 2024, Pina ha assumit el rol d’extrem esquerre. “Em sento més còmoda a la banda, que és on estic jugant ara mateix. Tinc més llibertat per anar cap a dins o quedar-me a fora”, confessa la futbolista. “Ens pot fer les dues posicions, però jo la veig més d’extrem venint cap a dins. Té molt talent en els metres finals, ens dona molt bon joc interior i moltíssima finalització”, afegeix Romeu.

Tanmateix, no tot són flors i violes. Una de les coses que ha hagut de treballar Pina al llarg d’aquests anys és controlar les emocions dins el terreny de joc. “Quan estava al Barça B era una nena, s’enfadava perquè la picaven i li costava gestionar les emocions. És una persona amb molt caràcter, molt temperamental i molt lluitadora”, admet el tècnic que la va tenir al filial blaugrana. Una actitud que ha anat madurant amb el pas del temps. “La motivació és bona si l’utilitzo dins el camp per coses que beneficien l’equip, però també l’haig de canalitzar perquè no hi hagi picabaralles que no aporten res ni a l’equip ni a mi”, reconeix Pina.