Ana Pastor: "El terrorisme i la violència contra les dones han sigut les dues xacres d'Espanya"

BarcelonaLa Universitat Abat Oliba CEU va investir doctora honoris causa l'exministra i expresidenta del Congrés Ana Pastor (PP) aquest 25 de març, en reconeixement de la seva trajectòria. Aprofitant l'avinentesa, l'expolítica, que va acumular dues dècades i mitja d'activitat política a Espanya fins al 2024, atén l'ARA.

Vostè ha tingut una trajectòria política de tres dècades amb nombrosos càrrecs. Amb què es queda i què troba a faltar?

— Tinc una experiència estupenda i excel·lent de servidora pública, jo soc en origen funcionària de l'Estat. Tot aquest període mai vaig pensar que estaria en política, però, sincerament, la veritat és que he après molt, he intentat servir el meu país i l'interès general sempre, i diria que molt agraïda.

I amb què es queda d'aquesta etapa?

— He après molt que es pot arribar a consensos i acords que són molt importants; per exemple en matèria sanitària, el fet d'aprovar tres lleis que segueixen en vigor avui amb el suport de tots els partits polítics per a mi va ser una autèntica satisfacció. I també m'agradaria destacar el dia que em vaig acomiadar del Congrés dels Diputats, amb un aplaudiment unànime que no oblidaré mai. Crec que la política i construir país s'ha de basar en arribar a acords sense perdre, i això és molt important, els teus principis, els teus valors.

Grans acords del bipartidisme, del PP i PSOE?

— No. Grans acords, en el cas que jo li dic, amb el suport de tots els grups polítics. Perquè crec que és la manera d'avançar en la societat.

Vostè, com a feminista convençuda, com veu el moment actual del moviment?

— Una de les grans xacres, juntament amb el terrorisme, que hem tingut ha sigut i és la violència contra les dones. Crec que tots hem d'estar units per fer possible que no hi hagi ni una víctima més. En matèria d'igualtat d'oportunitats entre homes i dones s'ha avançat molt, però encara queda un camí al davant. Per això, totes les polítiques per fer compatible la vida laboral i familiar, i dic jo també personal, són fonamentals. Jo crec que encara hi ha una cultura, un cert rivet masclista en una part de la nostra societat i que, per tant, cal seguir lluitant.

En violència de gènere hi ha un partit, com és el cas de Vox, que la nega.

— No contestaré això.

Avui hi ha formacions que tenen un pensament divergent sobre la violència masclista.

— Jo ara no estic en política activa, com tothom sap soc del PP, segueixo donant suport al meu partit. I, com el president Núñez Feijóo ha defensat sempre, nosaltres el que fem és traslladar als ciutadans els nostres principis i valors, també en matèria d'igualtat.

Vostè va ser ministra de Foment. Sap que a Catalunya hi ha un problema amb l'execució pressupostària i les inversions en infraestructures.

— No contestaré això.

Vostè va viure una etapa amb el govern Aznar, també amb el govern Rajoy. Va haver-hi un temps en què hi havia pactes CiU-PP...

— No contestaré això.

Sobre el col·lapse sanitari. Com a exministra de Sanitat, què no s'ha fet bé?

— Tenim un bon sistema sanitari i està basat en el fet que tenim uns excel·lents professionals. Però hem de cuidar molt els nostres professionals. Estan lògicament plantejant quelcom fonamental, que no es pot treballar 24 hores i continuar treballant. Per tant, hem de cuidar-los, mimar-los, hem de desenvolupar una vertadera carrera professional, hem de fer una bona planificació de recursos humans i el sistema té molts reptes al davant. Estava pensat justament per a patologia aguda i ara nosaltres tenim cronicitat, moltes persones grans, pluripatologia. Tenim molt bons fàrmacs i molt bona tecnologia, que són costosos però molt resolutius. Però tot això ho hem de compassar fent un sistema que tingui més continuïtat assistencial, potenciant l'atenció a les persones grans i destinant els recursos necessaris.

Amb col·laboració público-privada?

— El que he dit, he dit.