El col·leccionista del Girona: "Millor no saber quants diners m'ha costat, tot plegat"

Girona"Sincerament, millor no saber quants diners m'ha costat, tot plegat", explica, entre rialles, Albert Martínez, que després d'un munt d'anys de recerca, té una col·lecció envejable d'articles del Girona. Entre ells, totes les primeres equipacions de la història del club gironí. "N’hi ha 55 –diu–. Dels primers quaranta anys, només quatre, perquè en feien servir una cada dècada. I, més endavant, una valia per dues temporades". Ha navegat entre antiquaris, venedors, jugadors de tots els temps i les seves famílies per fer-ho possible. Cada vegada que ha trobat una relíquia, abans de fer el pagament corresponent, trucava al Jota, l'encarregat de material fins al desembre passat, per confirmar que no l’enredaven. "Costa, perquè el club no en va posar a la venda fins al curs 2005-06", admet.

"Ara el que faig és buscar partits concrets. L'última que he aconseguit és la del Jordi Matamala, del dia de l'ascens a Segona Divisió del 2008, contra el Ceuta. Aquell dia es va jugar amb una Codere diferent de la que es feia servir habitualment. Me la va donar ell mateix", afegeix. És habitual veure Martínez fent exposicions, perquè el seu repertori va més enllà del Girona de futbol: també atresora un bon grapat de samarretes d’altres equips gironins i de diferents clubs històrics d’altres esports de la demarcació. Però, pel que fa al Girona, diu: "Parlem de la primera equipació, perquè si em posés a buscar-ne de segones, terceres i les de porters, seria una bogeria". Ho conserva tot en armaris i capses que té per casa o en un magatzem. També hi ha pilotes, guants, botes, bufandes i fins i tot mallots ciclistes.

La seva fama va provocar que el Girona, que aquest dilluns rep el Vila-real (21 h, DAZN), li truqués per participar en la campanya que ha promogut en les últimes setmanes, amb motiu de la jornada retro que prepara la Lliga per al pròxim cap de setmana, en què els gironins competiran amb la samarreta inspirada en la temporada 1991-92. Al col·leccionista, però, no li van trucar principalment per les equipacions. "Tinc un Golf GTI Serie 2 d'aquell any; els que en saben, l'anomenen Mk2. Li vaig posar un vinil del Girona al sostre i en vaig penjar una foto a X. El club ho va veure i me'l va demanar". En la promoció, es veu el vehicle voltant per la graderia del gol sud. "No sabíem si pujar-lo de cares o de culs, vaig haver de fer vint maniobres per encarar-lo. Alguns han dit que era intel·ligència artificial, que el cotxe no va pujar a les graderies. Collons si va pujar, si el vaig portar jo –assegura Martínez–. En el vídeo apareix un dels models conduint. Li vaig demanar si tenia carnet, no fos cas que me'l llancés graderies avall".

Bollycaos i quinieles

Fa gairebé vint-i-cinc anys, aquell conjunt entrenat per Xavi Agustí va fer la promoció d'ascens per tornar al futbol professional, però va perdre el dia clau a Salamanca. "Va ser una època molt bona: passaves en bicicleta per Montilivi i hi veies la roba estesa. Allà a on ara hi ha l'Espai 1930 posaven a assecar les equipacions –diu–. Tothom seguia el club, aquells mesos. Va ser el primer boom". Els partits els feia "Ràdio Grup, que estava al carrer de la Creu, 52. El locutor era en Pibernat". En aquell play-off, el porter del Girona, Josep Maria Soldevila, va fer un gol de camp a camp al Vila-real. "Li deien Bolly, perquè va fer un anunci de Bollycao a la televisió". En el vestidor hi havia il·lustres com Pep Boada, Juli Sunyer i Joan Sagué, que apareixen a l'espot del club.

També hi havia el famós comentarista de Movistar, Raúl Ruiz, que es va donar a conèixer en una eliminatòria de Copa entre el Barça i el Numància. Com que aquell Girona tenia molts deutes i els jugadors no cobraven, Ruiz va arribar a un acord amb un directiu per poder viure al seu pis sense pagar el lloguer a canvi d'omplir-li 3.720 quinieles a la setmana. "M'acabava fent mal els ulls", ha reconegut l'exfutbolista castellà. El club, en aquells moments, només tenia dues penyes: la Gironina i la Immortal, que es va fundar per l'ocasió. "Als desplaçaments anàvem en un autobús que sortia del Rhin Bar, que ja no existeix. El propietari era en Candi, un crac. Ara allà hi ha una farmàcia", contesta Martínez, amb pena.

"La samarreta és entre les cinc més ben parides de la història, però, per a mi, les millors són les dels anys vuitanta, quan va començar el polièster. Si tirem enrere, tot era cotó, però, quan te les poses, no passa res. Ara has d'anar amb compte amb la temperatura a l'hora de rentar-les, perquè et pot saltar un vinil fàcilment", assegura el gironí. Tot ha canviat molt, fins i tot la mascota. Aquell any no hi havia la Sisa, la mosca actual. "Hi havia en Geroni, que inicialment era un gos, però el més semblant que es va trobar va ser un lleó".

L'eslògan del Girona defensa: "Hi som perquè hi éreu". "Quan ens diuen que al Girona érem 300 persones, ve d'aquella època. I ara, d'aquells, potser en queden 150. Molts no hi són, ens han deixat pel camí. Per això m'agrada que facin aquesta jornada retro, perquè és un homenatge en vida. Recordes la gent, apareixen anècdotes. Ho tornes a fer viure", conclou Martínez.