El Girona competeix amb un genoll a terra en la derrota a Pamplona

GironaEl Girona es passarà l'aturada de la competició amb els mateixos 34 punts que tenia abans de visitar i caure amb claredat a Pamplona (1-0). Que el resultat sigui ajustat només s'explica gràcies a les aturades d'un immens Paulo Gazzaniga, que tan sols s'ha rendit amb una rematada de Budimir al minut 80. La imatge gironina, oposada a la de les últimes setmanes, ha decebut.

L'Osasuna no és un equip que enganyi. Al contrari, quan t'enfrontes als navarresos ja saps el que et trobaràs: una intensitat innegociable, moltes pilotes penjades a l'àrea contrària i una persecució gairebé religiosa cap a les segones jugades. Al Girona, malgrat ser inferior perquè no ha dominat cap d'aquests conceptes, se li ha de reconèixer que ha tingut l'habilitat de treure's l'etiqueta de ser un equip que juga bé a futbol per adaptar-se a una imatge més modesta, tancar els ulls i serrar les dents. El Girona, però, no ha sigut el Girona.

Als de Míchel la pilota els ha durat entre poc i res, malgrat que han suportat l'angoixa amb una concentració extrema durant la majoria dels minuts. La clau perquè el marcador no s'hagi mogut abans es troba en l'actuació de Gazzaniga, que ha tornat a fer un gran partit. L'argentí ha desviat sistemàticament tots els intents locals, focalitzats en el talent de Víctor Muñoz, que aquesta setmana ha estat cridat per Luis de la Fuente per a la selecció espanyola. El seu rendiment contra els gironins, en sintonia amb el que ha mostrat al llarg del curs, no ha passat inadvertit.

Muñoz n'ha tingut dues claríssimes abans del minut vint, en què ha obligat el porter del Girona a treure un parell de mans de purs reflexos. No n'ha tingut prou, Gazzaniga, que mentre ha controlat un xut llunyà de Rosier i ha desviat un cop de cap de Boyomo, ha repartit confiança als seus companys de camp, que no han tingut la capacitat d'acompanyar-lo. Han competit amb un genoll a terra, i han disminuït les seves opcions de puntuar.

Cap xut a porta

L'altra part negativa és que, en atac, el Girona no ha aparegut fins a la segona part, i d'una manera molt tímida. Les connexions blanc-i-vermelles han estat molt lluny del nivell habitual i Ounahi, un dels futbolistes amb més arguments per escapar d'un guió complicat, no ha trobat ni escletxes, ni llibertats. De fet, l'equip no ha xutat entre els tres pals cap vegada.

Desacreditat durant bona part de la temporada –fins i tot va aguantar que el club li busqués un substitut–, Gazzaniga, que si per alguna cosa destaca és per la seva personalitat, ha ampliat el seu repertori també en el tram final. Novament l'amenaça de Muñoz l'ha dut al límit amb una doble oportunitat. Ja no ha pogut fer res en una rematada del tercer màxim golejador de la Lliga, un Ante Budimir que s'ha deixat de manies i ha endreçat la primera que ha tingut. En el temps de descompte, lluny de tenir opcions reals d'empatar, Gazzaniga ha continuat aturant ocasions. El descens ara està a sis punts.