El Girona suca pa al Bernabéu i li entrega la Lliga al Barça

GironaEl Girona la va fer grossa al Santiago Bernabéu, d’on va treure un punt d’or i de molt mèrit en una nit feliç (1-1). El resultat no només l’acosta una mica més a la permanència definitiva, sinó que pràcticament entrega el títol de Lliga al Barça, que podria gairebé sentenciar-lo si guanya el derbi contra l’Espanyol d’avui.

A les ments dels futbolistes gironins s’intuïa el neguit per l’oportunitat de gravar els seus noms en una nova pàgina històrica del club, gesta que van aconseguir. Fins i tot el pla de Míchel, diferent del d’altres dies, s’entreveia ideal. El de Vallecas va sacrificar un davanter per reforçar el mig del camp. Als d’Arbeloa el partit els feia certa nosa. Entre la tristesa pel fet d’estar lluny d’un títol que cada dia que passa està més a prop de l’Spotify Camp Nou i el fet d’haver de conviure amb l’eliminatòria dels quarts de final de la Champions contra el Bayern de Múnic, que també tenen mig perduda, van mostrar símptomes d’apatia. De fet, amb la Supercopa i la Copa desaparegudes de les vitrines, el Madrid, d’aquí no gaire, podria confirmar que acabarà la temporada amb les mans buides.

Tret d’una ocasió d’Ounahi que va obligar Lunin a treure una mà brillant, al llindar del quart d’hora, i d’un contraatac que va acabar amb un xut desviat d’Echeverri, l’encarregat d’actuar de fals nou, el Girona va estar la major part del temps al servei de la proposta d’un Madrid que no va anar més enllà d’algunes conduccions ràpides i de certa insistència ofensiva. Els blancs van tenir algun pic de rebel·lia, però amb el pas dels minuts es van anar acomiadant d’una Lliga que ja només poden perdre els de Flick. Al Madrid va semblar que tant li feia.

Créixer en el desavantatge

Fins que va fallar en el gol, Gazzaniga estava completant una actuació força correcta. L’argentí va volar diverses vegades, en la primera part, però en un xut llunyà de Fede Valverde a l’inici de la represa les seves mans van semblar de mantega i, en comptes de rebutjar la pilota, se la va menjar. Tot i la baixa d’última hora de Blind, la defensa blanc-i-vermella va inspirar seguretat. És cert que les ocasions del Madrid eren representatives del monòleg inofensiu que es veia, però al Girona en cap cas se’l veia desconnectat. Més aviat encasellat en un paper que no era el seu: el de fer cas a algú altre. El seu millor home, Ounahi, va estar molt espès, una cosa sorprenent en el marroquí.

Encaixar l’1-0, al contrari del que podia semblar, no va enfonsar els gironins, sinó que va fer que reaccionessin. En una acció aïllada que va acabar als peus de Lemar, el francès es va anar buscant la vida a la recerca d’un espai a la frontal que li permetés fuetejar Lunin. Va ser un golàs. Aleshores sí que el Girona es va encoratjar i va tenir alguna opció més per endur-se el partit, mentre que el Madrid va fer un pas en fals i va acabar demanant un possible penal sobre Mbappé que no van ni revisar. El Bernabéu, enfurismat, va xiular com moltes vegades aquest curs. Tantes, que ja s’hi està acostumant.