Quan el Girona va omplir Madrid de pancartes: “Abans aprofitàvem les de l’Athletic”

GironaEl Girona visita aquest divendres el Reial Madrid (21 hores, Movistar LaLiga) per setena vegada en la seva història. La més impactant de totes, sens dubte, va ser la de fa dues temporades, en què el conjunt de Míchel es va presentar al Santiago Bernabéu amb la moral pels núvols: els blancs tenien 58 punts i els gironins, 56. “Si guanyàvem, ens posàvem líders. Va ser una passada”, explica Pepe Sierra, el president de la Federació de Penyes blanc-i-vermelles. Ningú no es va voler perdre aquell partit, que acabaria amb una golejada local (4-0) que no va fer ni mal. “L’expectació era altíssima, va viatjar molta gent. De fet, teníem tants compromisos que vaig cedir la meva entrada perquè ningú no es quedés fora. Que què vaig fer? Doncs anar-lo a veure en un bar. Ens ho vam passar bé igual”, concreta.

Aprofitant l’aparador que suposava l’esdeveniment, dos dels principals patrocinadors del club van omplir Madrid de pancartes i cartells que reivindicaven la bona feina dels gironins, el rendiment dels quals estava fent la volta al món, sobretot després de guanyar el Barça a Montjuïc (2-4). A tocar de la Plaza Mayor, Marlex va col·locar una lona de grans dimensions que recordava la ideada per Joan Laporta i el "Ganes de tornar-vos a veure", en què es llegia "Quan el currículum no ho és tot". “El Girona va evidenciar que l’experiència i un palmarès farcits d’èxits no són factors determinants en el terreny de joc. Volíem demostrar que tot el potencial no cap en el currículum i que existeixen altres factors que poden decidir el triomf, com el treball en equip, l'actitud o la iniciativa”, descriuen a Marlex.

D’altra banda, Puma també hi va posar el seu gra de sorra, amb diferents missatges al voltant del Bernabéu en una campanya anomenada Forever. Dreaming. [Per sempre. Somiant]: "Hi ha estadis amb sostre. Hi ha equips sense", "Les victòries s’escriuen en els llibres d’història. La forma de guanyar-les, en el cor de les persones", "¿I si un equip no es mesurés per la mida de les seves vitrines, sinó per la dels seus somnis?" o "Tot va començar amb una pregunta: per què no?"

“Era impensable viure una cosa semblant”, expressa Sierra, habitual a Montilivi des dels anys 80. “Un cap de setmana anàvem al cinema de la parròquia i l’altre, cap a futbol, a veure els Aroca, Javi Morata i companyia”. El mític seguidor recorda que ningú no feia pancartes ni res per l’estil, aquells anys, així que, juntament amb uns amics, van decidir ser pioners. “Per anunciar partits importants, com les finals de promoció per pujar a Segona B, l’Albert Mateos, en Xevi Batllori i jo les fèiem a mà”.

“Compràvem les banderes al carrer Macià, que no eren ni del Girona. Eren de l’Athletic, sense escut. Però com que el color era el mateix, blanc-i-vermell, colava”, diu, i afegeix: “L’agafàvem per metres i, després, amb cinta americana de diferents tons, li anàvem fotent l’avís que volíem llançar”. Tot seguit, se li escapa un “Deunidó les barbaritats que hem fet pel Girona!”

Les barbaritats

Per bogeries entén "seguir el club allà a on anés". "Tinc molt presents els anys a la Primera Catalana de finals dels noranta. Barceloneta, Tremp, Ripollet, Roda de Berà. Aquells eren els nostres rivals", enumera. “Ens hi hem deixat els calés, sí. Un cop, a Castelldefels, vam fer un autocar i només van venir dotze persones”, confessa.

Sierra no ha anat mai sol a un desplaçament del Girona. Però la dada té trampa. “No tinc carnet de cotxe, o sigui que algú m’havia de portar. De ser-hi dos, això sí que ha passat un munt de vegades”, diu. “A Balaguer, vam arribar cinc minuts tard i en el marcador s’hi veia un 1-0. Però estava al revés, cosa que, evidentment, jo no podia saber. Així que vaig estar un munt d’estona ben empipat pensant que perdíem, i resulta que guanyàvem. D’aquestes, tinc les que vulguis”, explica.

“Ara s’ha normalitzat que el Girona jugui al Bernabéu, però continua sent un somni”, afirma, i lamenta que el viatge no tindrà l’abundància d’altres perquè la data fixada no afavoreix una massiva presència visitant: “Tenia emparaulades 50 habitacions d’hotel, però jugant divendres se n’ha anat enlaire. Ja hi haurà aficionats nostres, però no els que hi hauria hagut si s’hagués disputat el cap de setmana”. Amb la victòria contra el Vila-real que va situar la permanència molt a prop i el Madrid distret amb l’eliminatòria de la Champions contra el Bayern de Múnic i a set punts del Barça, Sierra no descarta una nit màgica. “Segurament, arribem més tranquils nosaltres que ells”, conclou.